Aldoè de Rouen

Aldoè o Audoè, en francès Ouen o Dadon (Sancy-les-Cheminots, Aisne, Picardia, 609 - Clichy, Illa de França, 24 d'agost de 684), fou un aristòcrata franc, conseller de diversos reis merovingis i bisbe de Rouen. És venerat com a sant per l'Església catòlica i l'ortodoxa.

Infotaula de personasant Aldoè, o
Audoè de Rouen
Aldowin Audoenus.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Nom original(fr) Ouen de Rouen Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementAudoenus Rotomagensis; francès: Ouen, Audoen, Dadon
609 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Sancy-les-Cheminots Modifica el valor a Wikidata
Mort24 agost 686 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata (76/77 anys)
Clichy Modifica el valor a Wikidata
SepulturaAbadia de Saint-Ouen (Rouen) 
Blason Rouen 76.svg Bisbe de Rouen Rouen
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióprevere catòlic de ritu romà, escriptor Modifica el valor a Wikidata
bisbe i confessor
CelebracióEsglésia catòlica, Església ortodoxa, anglicanisme, luteranisme
CanonitzacióAntiga
Festivitat24 d'agost
IconografiaRobes de bisbe
Patró deRouen
Família
PareAutharius (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

BiografiaModifica

 
Abadia de Saint-Ouen (Rouen), lloc d'enterrament del sant bisbe

Va néixer a prop de Soissons en una família noble de Nèustria i fou educat al monestir de Saint-Médard de Soissons, on conegué els sants Columbà i Faró de Meaux. Encara jove, entrà al servei de Clotari II i a la cort conegué altres personalitats, com Vandregisil, Romà, Desideri de Caors o Sulpici el Pietós, després canonitzats. El seu successor Dagobert I el feu conseller seu, càrrec que també va tenir amb el seu fill Clodoveu II. També aconsellà santa Batilde, esposa de Clodoveu i regent en nom de Clotari III.

Laic encara, el 636 Audoè va fundar l'abadia de Rebais, de monjos columbanians procedents de Luxeuil. El 640 fou elegit bisbe de l'arquidiòcesi de Rouen i el 13 de maig de 641 fou ordenat bisbe. El 644 va convocar el sínode de Chalon-sur-Saône per combatre la simonia; va afavorir les missions d'evangelització dels pagans i la difusió dels monestirs, especialment els columbanians, fundant-ne els de Fontenelle i Jumièges. Va escriure una Vita Eligii, explicant la vida del seu bon amic Eloi de Noyon.

Morí el 684 a Clichy, prop de París i fou sebollit al monestir de Saint-Pierre de Rouen, anomenat llavors de Saint-Ouen.

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Aldoè de Rouen