Aldo Nadi
Aldo Nadi (Liorna, 29 d'abril de 1899 - Los Angeles, 10 de novembre de 1965) va ser un esgrimidor italià, que es feu famós durant els anys 1920, ja que fou aleshores un dels millors esgrimidors de la seva època.
 (1922)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 29 abril 1899 Liorna (Itàlia) |
| Mort | 10 novembre 1965 (66 anys) Los Angeles (Califòrnia) |
| Alçada | 183 cm |
| Pes | 69 kg |
| Activitat | |
| Ocupació | tirador |
| Carrera militar | |
| Conflicte | Primera Guerra Mundial |
| Esport | esgrima |
| Participà en | |
| 1920 | Esgrima als Jocs Olímpics d'estiu de 1920 - floret per equips masculí (medalla d'or olímpica) |
| 1920 | Esgrima als Jocs Olímpics d'estiu de 1920 - sabre individual masculí (medalla d'argent olímpica) |
| 1920 | Esgrima als Jocs Olímpics d'estiu de 1920 - espasa per equips masculina (medalla d'or olímpica) |
| 1920 | Esgrima als Jocs Olímpics d'estiu de 1920 - sabre per equips masculí (medalla d'or olímpica) |
| Família | |
| Germans | Nedo Nadi |
  
| |
| Medaller | |||
|---|---|---|---|
| Esgrima | |||
Representa:  Itàlia
| |||
Jocs Olímpics 
| |||
|
Anvers 1920 | Floret per equip | |
|
|
Anvers 1920 | Espasa per equip | |
|
|
Anvers 1920 | Sabre per equip | |
|
Anvers 1920 | Sabre individual | |
Biografia
modificaAldo Nadi nasqué a Liorna, població litoral de la Toscana, el 1899, fill d'un mestre d'armes que el formà molt jove alhora amb el seu germà gran Nedo Nadi. Aquest esdevingué també un gran campió, i fins i tot guanyà més medalles que Aldo (6 medalles d'or contra 3 per Aldo); nogensmenys es considera generalment que Aldo era millor esgrimidor.[1]
El 1920, quan tenia 21 anys, va guanyar una medalla d'or amb cadascuna de les tres armes (sabre, espasa i floret) a les proves per equips i una medalla d'argent al sabre individual, quan va perdre contra el seu germà.[1]
Aldo Nadi va emigrar el 1935 als Estats Units. Hi treballà com a entrenador fins al 1943, data en què va publicar un llibre sobre esgrima que es deia On Fencing. Va ser durant aquell mateix any que se'n va anar a Los Angeles, on continuà ensenyant. A més d'esportistes també va entrenar-hi diversos actors per a poder realitzar les escenes de combat a les pel·lícules hollywoodianes.[1]
El 1955, Nadi escrigué un segon llibre, que eren les seves memòries The Living Sword: A Fencer's autobiography. Amb tot l'obra es publicà 30 anys després de la seva mort.[1]
Aldo Nadi va morir a l'edat de 66 anys mentre dormia el 10 de novembre de 1965 a Los Angeles.[1]
Referències
modifica