Alegria (àlbum)
Alegria és el tercer disc del grup Antònia Font, publicat a la primera meitat del 2002. El disc el componen 10 cançons, de les quals destaquen «Alegria...», «Dins aquest iglú», «Vos estim a tots igual», «Productes de neteja» o «Tristesa».[1] Les lletres i les cançons són obra de Joan Miquel Oliver.[2] Significa un salt qualitatiu respecte als anteriors discs i és en aquest, on les seves cançons prenen més consistència, madura i nous matisos.[1][2] És un disc d'estil pop entrelligat amb històries arrauxades i imaginatives, surrealistes i poètiques.[2] La presentació del disc a Catalunya es va fer a la Sala Bikini de Barcelona el 27 de juny de 2002.[3]
| Tipus | Àlbum |
|---|---|
| Artista | Antònia Font |
| Publicat | 2002  |
| Gènere | Pop |
| Durada | 33:11 |
| Llengua | català |
| Discogràfica | Drac/Virgin |
| Format | disc compacte i estríming de música |
| Cronologia | |
← A Rússia
Taxi → | |
  | |
Aquest és el primer i únic disc amb la discogràfica Virgin amb el subsegell Drac. Segons declaracions del grup anys després de la publicació, reconeixien que funcionaven com una discogràfica local atès que els enfocaren a un mercat local.[4] El disc es va publicar sota l'empara de Gerardo Sanz.[2]
Alegria va rebre el premi Puig-Porret del Mercat de Música Viva de Vic.[5] Arran d'aquest reconeixement, el periodista musical Josep Maria Hernández Ripoll afirma que amb aquest disc havien estat "la gran revelació artística de la temporada".[2] El disc va esdevenir un dels més aclamats de la banda.[6] D'aquest disc, i aprofitant la publicació Lamparetes, es va fer una versió de l'àlbum titulada Alegria revisat (EDR Discos / Discmedi) publicada el juliol de 2011. Era un disc de versions d'artistes del panorama musical català com El Belda i el Conjunt Badabadoc, Mishima, The New Raemon, Oliva trencada, entre d'altres. L'única exigència del grup va ser que Tomeu Penya interpretés «Alegria».[7]
El 10 de gener de 2023, l'humorista Joel Díaz, juntament amb la cantant de La Merca Band, va versionar la cançó «Alegria...» a Zona Franca, el programa de nit de TV3, i la va titular «Españita». En ella va parodiar el candidat de Vox a Palma, Fulgenci Coll Bucher, que poc abans havia titllat Antònia Font de grup «pràcticament desconegut» i que «només canta en català».[8]
Cançons modifica
| Núm. | Títol | Durada |
|---|---|---|
| 1. | «Final» | 3:10 |
| 2. | «Alegria...» | 4:03 |
| 3. | «Dins aquest iglú» | 3:33 |
| 4. | «Alpinistes-Samurais» | 3:41 |
| 5. | «Vos estim a tots igual» | 3:14 |
| 6. | «Productes de neteja» | 2:03 |
| 7. | «Patxanga» | 3:34 |
| 8. | «Asteroide núm. 15000» | 3:47 |
| 9. | «Tristesa» | 3:13 |
| 10. | «...Alegria» | 3:36 |
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 Alegret, 2011, p. 12.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 H.M.A «Antònia Font. Homenatge als exploradors». Revista Enderrock, 189, juliol 2011, pàg. 34-37. ISSN: 1136-7393 [Consulta: 4 agost 2014].
- ↑ Linés, Esteban «Los mallorquines Antònia Font refrescan el pop en catalán con “Alegria”». La Vanguardia, 27-06-2002 [Consulta: 4 agost 2014].
- ↑ Alegret, 2011, p. 25.
- ↑ Martorell, Núria «Antònia Font s'acomiada "amb alegria"». El periódico, 28-11-2013 [Consulta: 4 agost 2014].
- ↑ H.M.A. «Antònia Font. Alegria revisitat». Revista Enderrock, 189, pàg. 34-37. 9771136739003 (EAN).
- ↑ «Revisitant 'Alegria'». Enderrock, 27-06-2011. [Consulta: 2 agost 2014].
- ↑ «La paròdia a ritme d'Antònia Font on Joel Díaz canta les quaranta al «feixista» Fulgencio». DBalears.cat, 15-01-2023. [Consulta: 26 gener 2023].
Bibliografia modifica
- Alegret, Helena Morén (coordinadora). Antònia Font : robots innocents. 1a edició. Valls: Cossetània, 2011, p. 73. ISBN 978-84-15403-64-7.