Alejandro Zambra
Alejandro Andrés Zambra Infantas (Santiago de Xile, 24 de setembre de 1975) és un escriptor xilè.[1]
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (es) Alejandro Andrés Zambra Infantas 24 juliol 1975 (48 anys)Santiago de Xile |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de Xile Pontifícia Universitat Catòlica de Xile Institut Nacional General José Miguel Carrera |
| Activitat | |
| Ocupació | escriptor, poeta, crític literari |
| Gènere | Novel·la, poesia i assaig |
| Obra | |
Obres destacables
| |
Premis | |
   | |
Biografia modifica
Va néixer a Villa Portales i va viure els seus primers anys a Valparaíso i Villa Alemana. Quan tenia cinc anys d'edat la seva família es va mudar a la vila Las Terrazas, a Maipú.[2] Va estudiar a l'Instituto Nacional José Miguel Carrera,[2] després va ingressar a la Universitat de Xile i es va llicenciar en Literatura Hispànica. Després de diplomar-s'hi el 1997[3] se'n va anar a Madrid a seguir el Curs de Postgrau en Filologia Hispànica de l'Institut de la Llengua Espanyola (CSIC). En 2008 es va doctorar en Literatura per la Universitat Catòlica[4]
Va ser profsesor de la Facultat de Comunicació i Lletres de la Universitat Diego Portales[5] durant més de deu anys. Va editar, juntament amb el poeta Andrés Anwandter, la revista de poesia Humo i amb la periodista Andrea Insunza la revista Dossier. Ha col·laborat amb crítiques literàries i columnes en diversos periòdics com Las Últimas Noticias (on durant tres anys va tenir la columna Hoja por hoja), El Mercurio, La Tercera i The Clinic; també ha escrit pel suplement literari Babelia d' El País, la revista espanyola Turia o la mexicana Letras Libres.
El 2015 la Biblioteca Pública de Nova York el va becar amb un sojorn de nou mesos en aquesta ciutat perquè treballés en un llibre sobre biblioteques, anomenat Cementerios personales.[6] Allí va conèixer Jazmina Barrera, una assagista mexicana; es van casar i van decidir instal·lar-se en Ciutat de Mèxic, on resideixen des de 2017.[7] Tenen un fill, Silvestre.[8]
Zambra i Barrera han traduït conjuntament La balada de Rocky Rontal, de Daniel Alarcón (Estruendomudo, Santiago, 2017) i Pequeñas labores, de Rivka Galchen (Ediciones Antílope, México, 2018).
Obra poètica modifica
Zambra va començar la seva carrera literària com a poeta. El seu primer poemari, Bahía Inútil,va ser publicat en 1998. El seu segon poemari, Mudança, es va publicar en 2003. Aquest es tracta d'un poema narratiu on són presents diverses històries vetllades i interrelacionades. Així mateix, en aquest segon llibre de poesia comença la transició de Zambra cap a la narrativa. El poemari s'ha reeditat nombroses vegades, la més recent en 2017 per Ediciones Antílope.[9]
Obra narrativa modifica
El 2006 va aparèixer en l'editorial espanyola Anagrama la seva primera novel·la, Bonsái. A l'any següent, sota el mateix segell editorial, va publicar La vida privada de los árboles. Quatre anys més tard, en 2011, Zambra va publicar també a Anagrama Formas de volver a casa, que pot considerar-se com el tancament de la trilogia oberta per les dues novel·les anteriors.[10] Les seves novel·les han estat traduïdes a al voltant de vint idiomes[11] i alguns dels seus contes, en versions de Megan McDowell, han estat publicats en revistes tan prestigioses com The New Yorker, The Paris Review, Harper's, McSweeney's, Tin House i Believer.
El 2013 va publicar Mis documentos, la seva primera incursió en les col·leccions de relats breus. Els relats continguts en ell confinen també amb el conte, l'assaig personal, les memòries i el diari.[12] El març de 2020 publica la novel·la Poeta chileno.
Estilo modifica
La narrativa de Zambra està construïda a partir d'una memòria que busca construir-se el seu propi espai, es tracta d'una memòria d'un passat marcat per la violència però que intenta domesticar-se un futur.[13] En conseqüència, en el seu estil predominen les narratives del “jo”. Per exemple, en Formas de volver a casa, es pot afirmar que estem davant un cas d'autoficció perquè la identitat de l'autor, narrador i personatge principal estan establertes com una mateixa implícitament..[14]
La prosa de Zambra destaca per la influència que el minimalisme té en ella. Això és palès en particular en les seves dues primeres novel·les, Bonsái i La vida privada de los árboles. L'autor busca mostrar la “bastimentada” de la literatura per a qüestionar les categories de realitat i ficció, així com per a mostrar la bellesa profunda i l'extraordinari d'històries que usualment van ser descartades o ni tan sols enunciades.[15]
Temes modifica
En les seves novel·les Bonsái i Formas de volver a casa, així com en diversos dels seus relats continguts en Mis documentos, la clau de la lectura és la figura de l'estudiant de literatura que esdevé després en escriptor. Això dona peu a una metareflexió sobre l'exercici literari i escriptural. En aquestes obres, la literatura apareix com un refugi.[16]
Zambra també ha abordat temes polítics, amb major claredat en Formas de volver a casa. A la novel·la, es pregunta com l'apatia política tant durant la dictadura com després d'ella ha modelat la capacitat afectiva dels xilens actuals, especialment aquells que integren la seva generació.[17]
Facsímil modifica
El treball experimental de Zambra es manifesta en Facsímil, llibre publicat en 2014 i de classificació complicada perquè es combinen exercicis de llenguatge amb fragments més pròxims a la poesia, però també l'estil de l'assaig i fins i tot de la narrativa.[18] Es basa en l'estructura de la Prova d'Aptitud Acadèmica, aplicada a Xile com a part dels exàmens d'ingrés a la universitat entre 1967 i 2002; la secció verbal d'aquesta prova consistia de 90 preguntes de selecció múltiple, distribuïdes en cinc seccions.[18]
D'altra banda, Zambra considera que, llegit des de Xile, Facsímil detona reflexions entorn de problemes morals plantejats en el llibre. Entès des del seu context, es descobreix la reflexió al voltant d'una educació que no busca pròpiament educar, sinó entrenar per a perpetuar estereotips, exercir una doble moral i esborrar la necessitat de l'ètica.[19]
Obra assatgística modifica
L'obra crítica, assatgística i de cronista que Zambra va escriure entre 2002 i 2010 en mitjans com Las Últimas Noticias, La Tercera i El Mercurio, es va reunir i publicar sota el títol No leer per Ediciones Universidad Diego Portales. El 2018, el llibre va ser reeditat, aquesta vegada sota el segell editorial d'Anagrama, es van agregar més textos i molts van ser modificats i fins i tot reescrits completament.[20]
Influències modifica
Responent a una pregunta sobre Marcel Proust, va dir: "Mai he sentit una influència estilística veritablement determinant, excepte al principi, als 15 anys, quan vaig llegir els poemes breus de Pound. Vaig escriure, en aquest temps, un llibre titulat Hamartía, que era una col·lecció d'imatges sobre espècies d'errors, o instants contradictoris. Crec que no eren molt bons, però sí que tinc consciència d'haver imitat l'estil d'aquests poemes de Pound, i d'aquesta escola vaig heretar un desig de precisió. Després, en llegir Proust, no va passar pel meu cap escriure així. Però gaudeixo molt aquestes lectures".[21]
Sobre la literatura xilena, deia en 2003 que "en la prosa, crec que el millor escriptor xilè de tots els temps és José Santos González Vera, que té un mestratge impressionant per a captar el paisatge de ciutat xilè, el meu paisatge. Juan Emar també m'interessa molt".[22]
Adaptacions cinematogràfiques modifica
Dues de les seves obres han estat adaptades al cinema. Bonsái va ser adaptada per Cristián Jiménez,[23] la pel·lícula es va presentar al Festival Internacional de Cinema de Canes de 2011. “Vida de familia”, un dels contes inclosos a Mis documentos, també va ser adaptat cinematogràficament en 2016. El guió va ser escrit pel mateix Zambra i l'adreça va estar a càrrec de Cristián Jiménez i Alicia Scherson. La cinta es preestrenó el 13 de desembre de 2016 en Matucana 100, en una funció a benefici de Jorge Becker, protagonista de la pel·lícula.[24]
Obra modifica
Novel·les modifica
- 2006: Bonsái
- 2007: La vida privada de los árboles
- 2011: Formas de volver a casa
- 2014: Facsímil
- 2020: Poeta chileno
Contes modifica
- 2013: Mis documentos
- 2016: Fantasía (amb il·lustracions de Javiera Hiault-Echeverría; edició bilingüe castellà-anglès)
Poesia modifica
- 1998: Bahía Inútil
- 2003: Mudanza
Altres modifica
- 2010: No leer
- 2018: Tema libre[8]
Guió modifica
- 2016: Vida de familia (per la pel·lícula homònima d'Alicia Scherson)
- 2018: La hierba de los caminos (en col·laboració amb el director Fernando Lavanderos)[8]
Premis i reconeixements modifica
| Llibre | Premi |
|---|---|
| Bonsai | Premi de la Crítica a la millor novel·la 2007 (atorgat per Cercle de Crítics d'Art de Xile) |
| Premi Millors Obres Literàries Publicades 2007 (Consell Nacional del Llibre i la Lectura) | |
| Finalista del Premi Altazor 2007 | |
| Finalista Best Translated Book of the Year 2008 | |
| La vida privada de los árboles | Finalista del Prix du Marais 2010 |
| Nominat a International IMPAC Dublin Literary Award 2012 | |
| Formas de volver a casa | Premi Altazor 2012 |
| Premi Millors Obres Literàries Publicades 2012 (Consell Nacional del Llibre i la Lectura) | |
| Finalista Premi Las Américas 2012 | |
| Finalista Premi Médicis 2012 | |
| Finalista Premi Rómulo Gallegos 2013 | |
| English Pen Award per la traducció a l'anglès | |
| Mis documentos | Premi Municipal de Literatura de Santiago 2014 |
| Finalista Premi Hispanoamericà de Conte Gabriel García Márquez 2014 | |
| Finalista Frank O'Connor International Short Story Award 2015 | |
| Poeta chileno | Premi Millors Obres Literàries Publicades 2021 (Consejo Nacional del Libro y la Lectura)[25] |
| Premi de la Crítica a la millor novel·la de 2020 (Círculo de Críticos de Arte de Chile)[26] | |
| Premi José Nuez Martín, atorgat per la Universidad Católica, a la millor novel·la de 2020 | |
| Premi Academia 2021 (Academia Chilena de la Lengua) | |
| Finalista del Premi Biennal de Novel·la Mario Vargas Llosa 2021 |
- Premi Literarte III 2005 por el poema "Direcciones", en colaboración con la artista Sachiyo Nishimura.
- Seleccionat el 2007 pel Hay Festival i Bogotá Capital Mundial del Libro com un dels 39 escriptors llatinoamericans menors de 39 anys més importants.[27]
- Elegit el 2010 per l'edició espanyola de la revista britànica Granta com un dels 22 millors escriptors en castellà menors de 35 anys.[28]
- Premi Príncep Claus 2013[29] por el conjunto de su obra.
- Premi Periodisme d'Excel·lència 2020 UAH categoria Opinió[30]
Referències modifica
- ↑ «Zambra, Alejandro». [Consulta: 11 febrer 2021].
- ↑ 2,0 2,1 Rodrigo Fluxá N. Formas de entender a Zambra, revista Sábado d' El Mercurio, 16.07.2011; acceso 06.08.2012
- ↑ Poemas de Zambra en el portal de la Universidad de Chile, acceso 06.08.2012
- ↑ «Lista de Doctores en Literatura graduados a la fecha». Arxivat de l'original el 2022-03-08. [Consulta: 28 novembre 2018].
- ↑ «Profesores» (en espanyol europeu). Arxivat de l'original el 2022-03-08. [Consulta: 28 novembre 2018].
- ↑ «Biblioteca Pública de Nueva York beca a Alejandro Zambra».
- ↑ Mónica Maristain. «Alejandro Zambra: "En Santiago de Chile, vivía en un cementerio"» Arxivat 2018-11-26 a Wayback Machine., MDZ, 18.7.2017; acceso 25.11.2018
- ↑ 8,0 8,1 8,2 Javier García. «Alejandro Zambra: “El énfasis policial de este gobierno en la educación es penoso e indignante”», Culto, de La Tercera, 17.11.2018; acceso 25.11.2018
- ↑ «Alejandro Zambra: "En Santiago de Chile, vivía en un cementerio"» (en castellà). [Consulta: 28 novembre 2018]. Arxivat 2018-11-26 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2018-11-26. [Consulta: 8 març 2022].
- ↑ Areco Morales, Macarena «"Ellas hablan con nadie en el jardín": María Luisa Bombal y Alejandro Zambra». Hispamérica, Abril 2013.
- ↑ Daniela Acosta. Zambra edita en Buenos Aires y prepara novela sobre el Instituto Nacional Arxivat 2016-03-05 a Wayback Machine., La Tercera, 10.09.2012; acceso 11.09.2012
- ↑ «La vida como texto» (en espanyol europeu). [Consulta: 28 novembre 2018].
- ↑ Rodríguez Freire, Raúl «“Zambra, melancolía (una impresión)”.». Hispamérica, Agosto 2014.
- ↑ Galindo, Alexandra Saavedra «Los nombres de la realidad. Autoficción en Formas de volver a casa» (en castellà). LA PALABRA, 30, 01-07-2017, pàg. 93–106. DOI: 10.19053/01218530.n30.2017.6213. ISSN: 2346-3864 [Consulta: 28 novembre 2018].
- ↑ Daniel,, Noemi Voionmaa,. En tiempo fugitivo : narrativas latinoamericanas contemporáneas. ISBN 9789563570632. OCLC 966301598 [Consulta: 28 novembre 2018].
- ↑ Bottinelli W., Alejandra «“Narrar (en) la ‘Post’: la escritura de Álvaro Bisama, Alejandra Costamagna, Alejandro zambra”.». Revista Chilena de Literatura, Abril 2016.
- ↑ Friedman, Mary Lusky «Tales from the Crypt: The Reemergence of Chile's Political Memory» (en anglès). Hispania, 97, 4, 05-12-2014, pàg. 612–622. DOI: 10.1353/hpn.2014.0126. ISSN: 2153-6414 [Consulta: 28 novembre 2018].
- ↑ 18,0 18,1 «'Facsímil', el trabajo experimental de Alejandro Zambra». [Consulta: 28 novembre 2018].
- ↑ «Facsímil, de Alejandro Zambra: un asunto de ética - Colofón Revista Literaria» (en espanyol europeu). [Consulta: 28 novembre 2018].
- ↑ Alejandro., Zambra,. No leer. Anagrama, 2018. ISBN 9788433964212. OCLC 1054290209 [Consulta: 28 novembre 2018].
- ↑ Maximiliano Tomas. Alejandro Zambra: 'Bolaño desordenó la literatura chilena' Arxivat 2015-09-23 a Wayback Machine., en Terra Magazine, 21.04.2008; acceso 23.05.2011
- ↑ Escribir con dificultad Arxivat 2009-04-09 a Wayback Machine.. Conversación con Alejandro Zambra de María Elena Monsalve y Teresa Muñoz Luco, 18.01.2002, publicada en la revista literaria El Ermitaño, N°1, febrero de 2003; acceso 23.05.2011
- ↑ Christian Ramírez. Mundo fuera de compás, El Mercurio, 20.04.2012; acceso 06.08.2012
- ↑ «Llega al cine “Vida de familia” de Alejandro Zambra - Revista Santiago» (en castellà). , 13-12-2016 [Consulta: 28 novembre 2018]. Arxivat 2018-11-28 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2018-11-28. [Consulta: 8 març 2022].
- ↑ «Ministerio de las Culturas anuncia a las ganadoras y ganadores de los Premios Literarios 2021». Ministerio de las Culturas, las Artes y el Patrimonio, 23-11-2021. [Consulta: 23 novembre 2021].
- ↑ «Círculo de Críticos de Arte de Chile premió lo mejor de 2020», página del Círculo de Críticos de Arte, 15.03.2021; acceso 27.09.2021
- ↑ Los 39 mejores escritores menores de 39 años, 28.04.2007; acceso 23.11.2011
- ↑ Canon literario se escribe con 'ñ', El País, 02.10.2010; acceso 27.12.2011
- ↑ Laureados 2013 Arxivat 2015-09-24 a Wayback Machine., portal del Premi Príncep Claus, en inglés, 06.09.2013; acceso 07.09.2013
- ↑ «Ganadores del Premio Periodismo de Excelencia fueron anunciados en ceremonia en línea | Periodismo» (en castellà), 29-05-2020. [Consulta: 5 setembre 2020].