Aleksandr Gómelski

Aleksandr Gómelski
	;
Biografia
Naixement	18 gener 1928 ; Kronstadt (Rússia)
Mort	16 agost 2005 (77 anys); Moscou (Rússia)
Causa de mort	leucèmia
Sepultura	cementiri de Vagànkovo
Activitat
Ocupació	entrenador, entrenador de bàsquet, jugador de bàsquet
Activitat	1945 - 1953
Partit	Partit Comunista de la Unió Soviètica
Carrera militar
Lleialtat	Unió Soviètica
Esport	basquetbol
Posició a l'equip	Escorta
Trajectòria
	Equip
	Entrenador
Família
Cònjuge	Olga Gomelskaia
Fills	Vladimir Gómelski
Germans	Yevgeny Gomelsky
Premis
	(15 gener 2003) Orde al Mèrit, 3a classe; (16 gener 1998) Orde Olímpic de Plata; (1993) treballador emèrit de cultura física de la Federació de Rússia; (18 octubre 1982) Orde de la Bandera Roja del Treball; (1965) Mestre de l'Esport de la URSS, Classe internacional; (1956) Entrenador emèrit de la URSS; Medalla de Veterà de les Forces Armades de la URSS; Medalla en commemoració del 850è aniversari de Moscou; Orde de l'Estrella Roja; Orde de l'Amistat dels Pobles; Medalla pel Servei Impecable, 3a classe; Orde de la Insígnia d'Honor; Medalla pel Servei Impecable, 2a classe ;

Aleksandr Iàkovlevitx Gómelski rus: Алекса́ндр Я́ковлевич Го́мельский (18 de gener de 1928, Kronstadt - 16 d'agost de 2005, Moscou) fou un entrenador soviètic de bàsquet i entrenador d'honor de l'URSS. Durant 19 anys entrenà la selecció nacional masculina de l'URSS, la qual, sota la seva direcció, es va convertir en campiona olímpica el 1988, dues vegades campiona del món (1967, 1982) i set vegades campiona d'Europa (1961, 1963, 1965, 1967, 1969, 1979, 1981). Forma part, des del 1995, del Basketball Hall of Fame i del Saló de la Fama de la FIBA des del 2007.

Biografia

Va començar a jugar i entrenar a l'equip de la seva ciutat fins al 1952. Després va passar a entrenar l'ASK Riga. El 1958 es va obtenir amb aquest equip el primer de tres títols consecutius del Campionat d'Europa de clubs (antic nom de l'Eurolliga de bàsquet).

Es va traslladar a Moscou per dirigir el CSKA de Moscou del 1969 a 1980, on va guanyar el títol europeu el 1971, en derrotar l'Ignis Varese.

Gomelski va ser entrenador de l'equip de bàsquet de la Unió Soviètica durant gairebé trenta anys. Va guanyar l'or en els Jocs Olímpics de 1988, quan va derrotar Iugoslàvia a la final després d'haver eliminat sensacionalment els Estats Units a les semifinals. També va guanyar dues medalles d'or en el Campionat Mundial el 1967 i 1982 i 7 medalles d'or al Campionat d'Europa el 1961, 1963, 1965, 1967, 1969, 1979 i 1981.

Era l'entrenador en cap de l'equip nacional de la Unió Soviètica el 1972, i s'esperava també que ho fos durant els Jocs Olímpics de 1972. Però a causa que Gomelski era jueu, el KGB li va confiscar el passaport, per por que Gomelski fugís a Israel.^[1]L'equip soviètic, amb Vladímir Kondraixin com a entrenador, va guanyar la seva primera medalla d'or olímpica aquest any, en un controvertit partit contra l'equip nacional de bàsquet dels Estats Units.

Va escriure diversos llibres sobre bàsquet des de 1960. Al final de la seva carrera d'entrenador, també va treballar com a comentarista de televisió.

El 1992 va obtenir el càrrec de president de la Federació Russa de Bàsquet. El desembre de 1997 es va convertir en president del club de bàsquet CSKA.

El 1995 va ser inclòs al Basketball Hall of Fame. Des del 2005, el premi a l'entrenador de l'any de l'Eurolliga duu el seu nom.

Gómelski va morir a Moscou als 77 anys a causa d'una leucèmia. Va ser enterrat al cementiri de Vagànkovo.^[2]Gomelski va tenir quatre fills, un dels quals, Vladímir Gómelski, també fou jugador de bàsquet.