Alexis Fontaine des Bertins

matemàtic francès

Alexis Fontaine des Bertins fou un matemàtic francès del segle xviii conegut pel seus treballs sobre càlcul diferencial.

Infotaula de personaAlexis Fontaine des Bertins
Alexis Fontaine.png
Portada del seu Tractat de Càlcul Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement13 agost 1704 Modifica el valor a Wikidata
Claveyson (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort21 agost 1771 Modifica el valor a Wikidata (67 anys)
Cuiseaux (França) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Conegut perCàlcul diferencial
Activitat
OcupacióMatemàtiques
Membre de
Influències en

VidaModifica

Alexis Fontaine era fill d'un notari reial i va tenir una bona educació assistint al Collège de Tournon i, segurament, com deixeble privat de Castel.

A partir de 1732 i gràcies a l'amistat que va encetar amb Clairaut i Maupertuis, va presentar diverses memòries a l'Acadèmie des Sciences, que li van valer l'ingrés en aquesta institució el 1733 com a adjunt de mecànica. El 1739 va ser promogut al càrrec de geòmetra i el 1742 a geòmetra pensionat.

Tot i haver mantingut aquests càrrecs, Fontaine no va treballar gaire per a l'acadèmia ni va mantenir contactes assidus amb els matemàtics de la seva època. El 1765 es va retirar a unes possessions que tenia a Borgonya, la compra de les quals havia estat a punt de portar-lo a la ruïna.

Va morir poc després d'haver encetat una absurda polèmica amb Lagrange.

ObraModifica

 
Mémoires donnés à l'Académie royale des sciences, 1764

René Taton[1] afirma que l'obra de Fontaine és d'un abast limitat, a vegades obscura i ignorant de les contribucions d'altres matemàtics. Però a vegades, la seva inspiració és original i presenta, entre desenvolupaments confusos, algunes idees que poden ser fèrtils, especialment en els camps del càlcul de variacions, de les equacions diferencials i de la teoria de les equacions.

Són importants les seves aportacions al càlcul de la braquistòcrona i de la tautòcrona,[2] així com els seus treballs seminals a l'origen del càlcul de funcions de més d'una variable.[3]

ReferènciesModifica

  1. Taton. Dictionary of Scientific Biography.
  2. Greenberg 1995, pàgines 265 i següents.
  3. Greenberg 1981, pàgines 264-272 i 283 i següents.

BibliografiaModifica

Enllaços externsModifica