Alfabet phags-pa
L'alfabet phags-pa[1] (mongol: дөрвөлжин үсэг, ‘escriptura quadrada’) és un alfabet dissenyat pel monjo tibetà i Preceptor Estatal (més tard Preceptor imperial) Drogön Chögyal Phagpa per a Kublai Khan, el fundador de la dinastia Yuan, com a escriptura unificada per les llengües escrites dins del Yuan. L'ús real d'aquesta escriptura es limita aproximadament a uns cent anys, durant la dinastia Yuan Mongol, i va caure en desús amb l'adveniment de la dinastia Ming. La documentació del seu ús proporciona pistes sobre els canvis en les varietats de xinès, les llengües tibètiques, Mongol i altres llengües veïnes durant l'era Yuan.
 | |
| Tipus | sistema d'escriptura construït, Mongolian writing system (en)  , alfabet i escriptura de caixa única  |
|---|---|
| Llengües | llengües sinítiques, mongol, persa, sànscrit, tibetà i uigur |
| Creador | Pakpa Lodro Gyeltsen (en) |
| Creació | 1249 |
| Basat en | alfabet tibetà |
| Epònim | Pakpa Lodro Gyeltsen (en) |
| ISO 15924 | Phag (331 ) |
| Direcció del text | vertical d'esquerra a dreta |
| Interval Unicode | U+A840-A87F |
Història modifica
L'alfabet mongol basat en l'uigur no era gaire adequat per representar el Mongol medieval, i era impracticable estendre'l a una llengua amb una fonologia molt diferent com el xinès. Per això, durant la dinastia Yuan (circa 1269), Kublai Khan va demanar a Phags-pa que dissenyés un alfabet nou per ser utilitzat a tot l'imperi. Phags-pa va ampliar el seu alfabet tibetà nadiu, que és una escriptura bràmica, per tal d'incloure el mongol i el xinès, evidentment el mandarí de les planes centrals.[2] Les 38 lletres que en van resultar han estat conegudes amb diversos noms descriptius, com "escriptura quadrada" per la seva forma, però avui es coneix principalment com el alfabet Phags-pa.
Malgrat el seu origen, s'escrivia en direcció vertical, de dalt a baix, com les escriptures mongols anteriors. No va tenir gaire acceptació, i no va ser una escriptura popular, fins i tot entre la mateixa elit mongol, tot i que va ser utilitzat com a escriptura oficial de la dinastia Yuan fins a principis de la dècada de 1350, quan va començar la Revolta dels turbants vermells.[3] Posteriorment, es va utilitzar principalment com a transcripció fonètica dels caràcters xinesos per als mongols que aprenien aquella llengua. També fou utilitzat en el segle XX com a escriptura en les monedes tibetanes, com a escriptura de segell des de l'edat mitjana fins al segle XX i en inscripcions a les portes d'entrada de monestirs tibetans.
Formes modifica
A dalt: Transcripció aproximada en xinès medieval. (Els fonemes entre parèntesis no existeixen en xinès.)
Segon: Forma estàndard de les lletres.
Tercer: Formes en l'escriptura de segell. (Algunes lletres, entre guions, són iguals que la lletra precedent.)
A diferència de l'escriptura tibetana ancestral, totes les lletres phags-pa s'escriuen en ordre temporal (és a dir, /CV/ s'escriu en l'ordre C–V per a totes les vocals) i en línia (per tant, les vocals no són diacrítics). Tanmateix, les lletres de vocals tenen formes inicials distintes, i una /a/ curta no s'escriu excepte inicialment, de manera que el Phags-pa constitueix una transició entre un abugida i un alfabet real. Les lletres de les síl·labes en Phags-pa s'escriuen de manera enllaçada de manera que formen blocs sil·làbics.
L'alfabet phags-pa va prendre formes gràfiques diverses. La forma estàndard (a la part superior, a la dreta) es disposava en blocs regulars, però una forma "tibetana" (a la part inferior) tenia una forma encara més geometritzada, amb unes línies gairebé rectes ortogonals i angles rectes. Una forma d'escriptura de segell (Xinès 蒙古篆字 měnggǔ zhuànzì "escriptura de segell mongol"), usada en segells imperials i similars, era més elaborar, amb línies sinusoidals quadrades i espirals.
Tal com està documentat a Corea, el hangul es va crear basant-se en una "antiga escriptura de segell" (古篆字), la qual podria ser l'alfabet phags-pa, segons afirma Gary Ledyard, i seria una referència al seu nom xinès "蒙古篆字" (měnggǔ zhuànzì). Tanmateix, és la forma estàndard més senzilla de Phags-pa que tñe més semblança gràfica amb el hangul.
Lletres modifica
Al quadre següent es mostren les inicials de l'alfabet phags-pa tal com es presenten en el Menggu Ziyun, ordenades segons la tradició filològica xinesa de les 36 inicials.
| Núm. | Nom | Transcripció fonètica | Lletra phags-pa | Inicial pags-pa | Notes |
|---|---|---|---|---|---|
| 1 | 見 jiàn | * [k] | ꡂ | g- | |
| 2 | 溪 qī | * [kʰ] | ꡁ | kh- | |
| 3 | 群 qún | * [ɡ] | ꡀ | k- | |
| 4 | 疑 yí | * [ŋ] | ꡃ | ng- | |
| 5 | 端 duān | * [t] | ꡊ | d- | |
| 6 | 透 tòu | * [tʰ] | ꡉ | th- | |
| 7 | 定 dìng | * [d] | ꡈ | t- | |
| 8 | 泥 ní | * [n] | ꡋ | n- | |
| 9 | 知 zhī | * [ʈ] | ꡆ | j- | |
| 10 | 徹 chè | * [ʈʰ] | ꡅ | ch- | |
| 11 | 澄 chéng | * [ɖ] | ꡄ | c- | |
| 12 | 娘 niáng | * [ɳ] | ꡇ | ny- | |
| 13 | 幫 bāng | * [p] | ꡎ | b- | |
| 14 | 滂 pāng | * [pʰ] | ꡍ | ph- | |
| 15 | 並 bìng | * [b] | ꡌ | p- | |
| 16 | 明 míng | * [m] | ꡏ | m- | |
| 17 | 非 fēi | * [p̪] | ꡤ | f- | Forma normal de la lletra fa |
| 18 | 敷 fū | * [p̪ʰ] | ꡰ | f¹- | Forma de variant de la lletra fa |
| 19 | 奉 fèng | * [b̪] | ꡤ | f- | Forma normal de la lletra fa |
| 20 | 微 wēi | * [ɱ] | ꡓ | w- | lletra wa representa [v] |
| 21 | 精 jīng | * [ts] | ꡒ | dz- | |
| 22 | 清 qīng | * [tsʰ] | ꡑ | tsh- | |
| 23 | 從 cóng | * [dz] | ꡐ | ts- | |
| 24 | 心 xīn | * [s] | ꡛ | s- | |
| 25 | 邪 xié | * [z] | ꡕ | z- | |
| 26 | 照 zhào | * [tɕ] | ꡆ | j- | |
| 27 | 穿 chuān | * [tɕʰ] | ꡅ | ch- | |
| 28 | 床 chuáng | * [dʑ] | ꡄ | c- | |
| 29 | 審 shěn | * [ɕ] | ꡮ | sh¹- | Forma de variant de la lletra sha |
| 30 | 禪 chán | * [ʑ] | ꡚ | sh- | Forma normal de la lletra sha |
| 31 | 曉 xiǎo | * [x] | ꡜ | h- | Forma normal de la lletra ha |
| 32 | 匣 xiá | * [ɣ] | ꡣ | x- | |
| ꡯ | h¹- | Forma de variant de la lletra ha | |||
| 33 | 影 yǐng | * [ʔ] | ꡖ | '- | glottal Aturada |
| ꡗ | y- | Forma normal de la lletra ya | |||
| 34 | 喻 yù | * [j] | ꡝ | - | null Inicial |
| ꡭ | y¹- | Forma de variant de la lletra ya | |||
| 35 | 來 lái | * [l] | ꡙ | l- | |
| 36 | 日 rì | * [ɲ] | ꡔ | zh- |
Unicode modifica
'L'alfabet phags-pa va ser afegit a l'Unicode Estàndard el juliol de 2006 amb la publicació de la versió 5.0.
El bloc Unicode per al phags-pa és U+A840–U+A877:
| Phags-pa[1][2] Official Unicode Consortium code chart (PDF) | ||||||||||||||||
| 0 | 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | A | B | C | D | E | F | |
| U+A84x | ꡀ | ꡁ | ꡂ | ꡃ | ꡄ | ꡅ | ꡆ | ꡇ | ꡈ | ꡉ | ꡊ | ꡋ | ꡌ | ꡍ | ꡎ | ꡏ |
| U+A85x | ꡐ | ꡑ | ꡒ | ꡓ | ꡔ | ꡕ | ꡖ | ꡗ | ꡘ | ꡙ | ꡚ | ꡛ | ꡜ | ꡝ | ꡞ | ꡟ |
| U+A86x | ꡠ | ꡡ | ꡢ | ꡣ | ꡤ | ꡥ | ꡦ | ꡧ | ꡨ | ꡩ | ꡪ | ꡫ | ꡬ | ꡭ | ꡮ | ꡯ |
| U+A87x | ꡰ | ꡱ | ꡲ | ꡳ | ꡴ | ꡵ | ꡶ | ꡷ | ||||||||
| Notes | ||||||||||||||||
U+A856 ꡖ PHAGS-PA LETTER SMALL A és transliterat utilitzant U+A78F ꞏ latin letter sinological dot de l'Unicode llatí Estès-D bloc.[4]
Referències modifica
- ↑ ʼPhags-pa script: Plantilla:Phagspa mongxol tshi, "Mongolian script"; mongol: дөрвөлжин үсэг, dörvöljin üseg, "square script";
- ↑ 何大安. Còpia arxivada. ISBN 978-957-671-936-3 [Consulta: 5 abril 2019]. Arxivat 2013-05-16 a Wayback Machine.
- ↑ Noms estranys de Déu: La Traducció Missionera del Nom Diví i les Respostes xineses a Matteo Ricci "Shangti" en Tardà Ming Xina, 1583-1644, per Sangkeun Kim, p139
- ↑ West, Andrew. «L2/09-031R: Proposal to encode a Middle Dot letter for Phags-pa transliteration», 04-04-2009.
Bibliografia modifica
- Coblin, W. South. A Handbook of ʼPhags-pa Chinese. Honolulu: University of Hawai'i Press, 2006. ISBN 978-0-8248-3000-7.
- Coblin, W. South. A Handbook of ʼPhags-Pa Chinese. University of Hawaii Press, 2007. ISBN 0824830008 [Consulta: 24 abril 2014].
- Denlinger, Paul. B.. Chinese in Hp'ags-pa Script [Consulta: 24 abril 2014].
- Everding, Karl-Heinz. Herrscherurkunden aus der Zeit des mongolischen Großreiches für tibetische Adelshäuser, Geistliche und Klöster. Teil 1: Diplomata Mongolica. Mittelmongolische Urkunden in ʼPhags-pa-Schrift. Eidtion, Übersetzung, Analyse. Halle: International Institute for Tibetan and Buddhist Studies, 2006. ISBN 978-3-88280-074-6.
- Poppe, Nicholas. The Mongolian Monuments in hP´ags-pa Script. 2a edició. Wiesbaden: Harrassowitz, 1957.
- Schuh, Dieter. Grundlagen tibetischer Siegelkunde. Eine Untersuchung über tibetische Siegelaufschriften in ʼPhags-pa-Schrift. Sankt Augustin: VGH Wissenschaftsverlag, 1981. ISBN 978-3-88280-011-1.
- Sampson, Geoffrey. Writing Systems: A Linguistic Introduction. Great Britain: Anchor Brenton Ltd, 1985. ISBN 978-0-09-156980-8.