Alfonso Antonio de Sarasa

Alfonso Antonio de Sarasa (Nieuwpoort, 1618 - Anvers, 1667) fou un matemàtic i jesuïta, conegut per haver dilucidat el concepte de logaritme.

Plantilla:Infotaula personaAlfonso Antonio de Sarasa

Portada del Solutio Problematis (1649) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1618 Modifica el valor a Wikidata
Nieuwpoort (Bèlgica) Modifica el valor a Wikidata
Mort1667 Modifica el valor a Wikidata (48/49 anys)
Anvers (Bèlgica) Modifica el valor a Wikidata
ReligióCatolicisme Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióMatemàtiques
OrganitzacióCompanyia de Jesús
Influències
Orde religiósCompanyia de Jesús Modifica el valor a Wikidata

Vida i Obra

modifica

Res es coneix de la vida de Sarasa. Només sabem que va néixer a Flandes de pares espanyols, que va ser membre dels jesuïtes des del 1632 i que va tenir com a mestre a Grégoire de Saint-Vincent.[1] Probablement va ser professor de les escoles jesuïtes d'Anvers i de Brussel·les.

L'obra per la qual és recordat va ser publicada el 1649 a Anvers, sota el títol Solutio problematis a R.P. Marino Mersenno Minimo propositi. Poc després de la publicació del Opus Geometricum (1647) de Saint-Vincent, Mersenne senyalava en una carta a Descartes un error de Saint-Vincent en la quadratura del cercle.L'any següent, en el seu darrer llibre publicat (Reflexiones Physico-Mathimaticae) posava un altre problema relacionat amb l'anterior: donats tres nombres arbitraris i coneixen el logaritme de dos d'ells, trobar geomètricament el logaritme del tercer. Sarasa, en el seu llibre,[2] aborda separada i independentment els dos problemes: la quadratura i el tercer logaritme. Sarasa, que coneixia l'obra de James Gregory, va descobrir que els càlculs implicaven que l'àrea sota una hipèrbola tenia una propietat logarítmica, ajudant així a l'elucidació del concepte de logaritme i conduint el càlcul cap al mètode de les sèries infinites que tant va fer servir Newton.[3]

Sarasa també va escriure un llibre titulat Ars semper gaudendi ex principiis diviniae providentiae, però no és de matemàtiques.[4]

Referències

modifica
  1. Burn, pàgines 1-2.
  2. González-Velasco, pàgina 133.
  3. Katz, pàgina 450.
  4. Burn, pàgina 2.

Bibliografia

modifica

Enllaços externs

modifica