Alfred Bosch i Pascual

polític, africanista, acadèmic i escriptor català
(S'ha redirigit des de: Alfred Bosch)

Alfred Bosch i Pascual (Barcelona, 17 d'abril de 1961) és un polític, africanista, acadèmic i escriptor català,[1] conseller d'Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència entre el novembre de 2018 i el març de 2020.[2][3]

Infotaula de personaHonorable Modifica el valor a Wikidata
Alfred Bosch i Pascual
Alfred Bosch retrat oficial 2018.jpg
Alfred Bosch (2018) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement17 abril 1961 Modifica el valor a Wikidata (59 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Seal of the Generalitat of Catalonia.svg Conseller d'Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència
22 novembre 2018 – 9 març 2020
← Ernest Maragall i MiraBernat Solé Barril →

Nomenat per: Joaquim Torra i Pla
Escut de Barcelona.svg Regidor de l'Ajuntament de Barcelona
13 juny 2015 – 23 novembre 2018
Escudo de España (mazonado).svg Diputat al Congrés dels Diputats
5 desembre 2011 – 27 octubre 2015
Circumscripció electoral: Barcelona

Director del Centre d'Estudis de Temes Contemporanis
2007 – 2010
← Joaquim Albareda i SalvadóFerran Sáez Mateu → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat Autònoma de Barcelona
Universitat de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióEscriptor, polític, catedràtic i africanista Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat Oberta de Catalunya (2020–)
Universitat Autònoma de Madrid
Universitat de Londres
Universitat d'Ibadan
Universitat de Chicago
Universitat Autònoma de Barcelona
Universitat Pompeu Fabra Modifica el valor a Wikidata
PartitEsquerra Republicana de Catalunya Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Premis

IMDB: nm2086477 Facebook: alfredboschpascual Twitter: AlfredBosch Modifica el valor a Wikidata

Anteriorment, va ser el president del grup municipal d'ERC a l'Ajuntament de Barcelona, i durant la desena legislatura de l'Estat espanyol va ser president i portaveu del seu grup al Congrés dels Diputats per Esquerra Republicana de Catalunya.[4] Des d'octubre de 2020 col·labora com a professor a la Universitat Oberta de Catalunya.[5]

BiografiaModifica

Llicenciat en Filosofia i Lletres per la Universitat Autònoma de Barcelona l'any 1984. Entre 1984 i 1996, Alfred Bosch va ser corresponsal de premsa a zones en conflicte en col·laboració amb diversos mitjans de comunicació. Bosch va cobrir conflictes a Sud-àfrica, el Pròxim Orient (1987-1989), Europa de l'Est (1989-1990), el Vietnam (1990), Àfrica Oriental (1993), Iran (1994) o Bòsnia (1996). A més, Bosch ha col·laborat de forma regular amb mitjans de comunicació com TV3, Catalunya Ràdio, BBC, Diario de Barcelona, El País, La Vanguardia, El Periódico de Catalunya o l'Avui.

Es va doctorar en Història per la Universitat de Barcelona el 1994 (amb la tesi Nelson Mandela, l'últim Home-Déu). Després de llicenciar-se va entrar a treballar a l'organització dels Jocs Olímpics de Barcelona de 1992, primer a la candidatura, des de 1984, on va formar part de l'equip de redacció que va permetre l'elecció, i a partir de 1988 treballant dins el COOB'92 com a responsable de difusió de l'Olimpíada Cultural, adjunt al conseller delegat Josep Miquel Abad i secretari general del comitè operatiu durant la celebració dels jocs.[6] Ha exercit de professor d'Història a la Universitat Pompeu Fabra, a la Universitat de Chicago, a la University of London, a la University of Ibadan (Nigèria), a University of the Witwatersrand (Sud-àfrica) i a Hood College (Washington).[7]

Trajectòria políticaModifica

Entre els anys 2010 i 2011 va ser el portaveu de Barcelona Decideix, plataforma transversal que va organitzar una consulta popular sobre la independència a la ciutat de Barcelona el 10 d'abril de 2011. També fou membre del secretariat de l'Assemblea Nacional Catalana. El 20 de novembre de 2011 va ser elegit diputat, com a cap de llista d'Esquerra Republicana de Catalunya en coalició amb Reagrupament i Catalunya Sí, de la X legislatura al Congrés dels Diputats de l'Estat espanyol.[4]

Tres anys més tard, l'11 de juliol de 2014 va ser elegit com a candidat d'Esquerra Republicana de Catalunya a l'alcaldia de Barcelona a les eleccions municipals de 2015. En aquests comicis, celebrats el 24 de maig de 2015, la llista d'ERC, encapçalada per Bosch va obtenir més de 77.000 vots i 5 regidors a l'Ajuntament de Barcelona,.

El 2015 va ser nomenat president del grup municipal d'ERC a l'Ajuntament de Barcelona. El mes de març de 2018 va ser escollit candidat a l'alcaldia de Barcelona per Esquerra Republicana en ser l'únic candidat que va presentar els avals suficients per concórrer al procés de primàries. Bosch va resultar escollit candidat amb un 87% dels vots a favor de la militància d'Esquerra Republicana a Barcelona.[8] Tot i això, el 21 de setembre de 2018 va anunciar que renunciava a presentar-se a l'alcaldia i que donava suport a la candidatura d'Ernest Maragall.[9]

Després de la renúncia de Maragall, el 22 de novembre de 2018, Bosch va ser nomenat pel president Torra, conseller d'Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència.[2] Sota el seu mandat, es van reobrir les delegacions del govern a l'exterior i el Diplocat, que havien estat suprimits per l'aplicació de l'article 155 de la Constitució Espanyola.[10] També es va aprovar el Pla director de cooperació al desenvolupament 2019-2022 i l'Acord Nacional per a l’Agenda 2030.[10]

Va presentar la seva dimissió com a conseller el març de 2020, després que transcendissin indicis d'assetjament sexual del seu cap de cabinet, Carles Garcias, a diverses dones del departament.[11][3] Una investigació interna feta per Funció Pública va concloure que Bosch estava al corrent d'aquests fets, retreient-li que no actués abans contra Carles Garcías i vulnerés així «els principis ètics i les regles de conducta dels alts càrrecs».[12] No obsant, un segon informe, elaborat pel Comitè d'Ètica del govern, va obtenir conclusions contràries al de Funció Pública, afirmant que «no consta, d'acord amb la documentació disponible, que ni l'exconseller ni l'exsecretària general del departament tinguessin coneixement de conductes concretes que poguessin ser constitutives d'assetjament sexual del cap de gabinet»,[13] i recomanava no sancionar a Bosch. Finalment, ERC va acabar arxivant l'expedient obert a Bosch, exonerant-lo així de tota sanció.[14]

ObresModifica

En ficció ha publicat un bon nombre de novel·les, algun recull de relats i ha col·laborat en antologies. La seva narrativa sol comptar amb una acurada ambientació històrica, una notable vocació viatgera i un tractament psicològic dels personatges singular. Bona part de les seves obres han estat traduïdes al castellà, el francès, l'anglès, l'alemany, l'italià i el portuguès. La seva trilogia 1714 servirà de base per a la minisèrie 1714. El preu de la llibertat.[15] Com a assagista, s'ha centrat en reflexions sobre la realitat africana, però també ha fet incursions en el debat sobre Europa i sobre la societat catalana.

Novel·laModifica

NarracionsModifica

AssaigModifica

ReferènciesModifica

  1. Belmonte, Eva. «Alfred Bosch: Un académico del independentismo». Elecciones Generales: ERC. El Mundo. [Consulta: 1r gener 2012].
  2. 2,0 2,1 324cat «Torra nomena Alfred Bosch conseller d'Acció Exterior i Relacions Institucionals» (en català). CCMA.
  3. 3,0 3,1 «DECRET 41/2020, de 9 de març, de cessament del senyor Alfred Bosch i Pascual com a conseller d'Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència.» (pdf). DOGC. Generalitat de Catalunya, 10-03-2020.[Enllaç no actiu]
  4. 4,0 4,1 «Fitxa de parlamentari». Congreso.es. [Consulta: 14 juny 2014].
  5. «Quin ha estat el darrer fitxatge d’Oriol Soler per la seva revista Sàpiens?» (en català), 20-12-2020. [Consulta: 20 desembre 2020].
  6. Romaní, Daniel «Alfred Bosch: "Els moments més plàcids els vaig viure durant els quinze dies de celebració dels Jocs"». Ara, 18-07-2012 [Consulta: 14 juny 2014].
  7. «Alfred Bosch». Nueva Economía Fórum, 04-11-2011. [Consulta: 1r gener 2012].
  8. «Bosch presenta ERC com a "pal de paller sobiranista" per a les municipals del 2019 a Barcelona» (en català).
  9. «Alfred Bosch renuncia a ser el candidat d'ERC a Barcelona i confirma Ernest Maragall com a substitut». VilaWeb, 21-09-2018. [Consulta: 22 setembre 2018].
  10. 10,0 10,1 Orriols Guiu, Núria; Bertomeu, Quim «El balanç del Govern, mesura a mesura». Ara [Barcelona], 27-12-2020, pp. 14-15.
  11. «Alfred Bosch dimiteix de conseller pel cas d'assetjament sexual d'un alt càrrec seu». VilaWeb, 09-03-2020.
  12. «Alfred Bosch sabia que hi havia assetjament sexual al seu departament». Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, 27 agost 2020. [Consulta: 12 octubre 2020].
  13. «El comitè d’ètica recomana no sancionar Bosch». Ara [Barcelona], 08-12-2020.
  14. «ERC exonera Alfred Bosch del cas d'assetjament sexual del seu excap de gabinet». Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, 05-10-2020. [Consulta: 2 febrer 2021].
  15. Castellví Roca, Albert «El Verkami de la minisèrie del 1714 triomfa gràcies a EITB». Ara, 22-12-2013, p. 67.

Enllaços externsModifica

  A Viquidites hi ha citacions, dites populars i frases fetes relatives a Alfred Bosch i Pascual
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Alfred Bosch i Pascual
  • Blog d'Alfred Bosch
  • Alfred Bosch, a Associació d'Escriptors en Llengua Catalana