Alfred Sargatal i Plana

traductor català
(S'ha redirigit des de: Alfred Sargatal)

Alfred Sargatal i Plana (Els Hostalets d'en Bas, 1948 - Barcelona, 2014) va ser un professor i traductor català.[1][2][3] Va fer de corrector, redactor i traductor en diverses editorials, ha publicat alguns reculls de poesia i ha col·laborat en nombroses revistes com a crític literari.[4]

Infotaula de personaAlfred Sargatal i Plana
Alfred Sargatal.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1948 Modifica el valor a Wikidata
els Hostalets d'en Bas (la Garrotxa) Modifica el valor a Wikidata
Mort2014 Modifica el valor a Wikidata (65/66 anys)
Activitat
OcupacióTraductor i professor Modifica el valor a Wikidata
Membre de

Sargatal va combinar la docència com a Catedràtic de Llengua i Literatura Catalana a diversos instituts de Barcelona. Enric Gomà resumeix la seva feina de professor així: «va encuriosir moltes generacions d’estudiants per la literatura catalana».[5] El 1985 va ser soci fundador de Columna Edicions.[6] Per la mateixa època va iniciar la direcció de la Col·lecció «L'Arcà», de l'editorial Laertes, de Barcelona. Va ser membre de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC) i un dels fundadors de l'Ateneu Barcelonès del qual va ser secretari en diverses ocasions. Un any després del seu traspàs, la seva família va donar tres mil llibres de la seva biblioteca, fonamentalment de literatura catalana, a la biblioteca que portarà el seu nom a l'Espai Veïnal Calàbria66 de Barcelona.[7] Sargatal va destacar sobretot per les traduccions d'obres simbolistes a la llengua catalana, per normalitzar la llengua catalana als instituts mitjançant les seves publicacions i traduccions.[8]

Les traduccions al catalàModifica

Traduccions de poesiaModifica

Va traduir poetes rellevants com ara Gérard de Nerval, Pierre Jean Jouve, Albert Cohen, Marguerite Yourcenar, Saint-John Perse, Louis Aragon, Edward E. Cummings, T. S. Eliot o Henry James. Va publicar i editar, el 1976 la traducció de l'obra de Gerard de Nerval, Les Quimeres i altres Poemes, a l'editorial Llibres del Mall, amb pròleg de Carlos Edmundo de Ory. Altres obres de Nerval, com La mà encantada i Aurélia o el somni de la vida van ser publicades respectivament el 1985, a la col·lecció «L'Arcà» (en un primer moment denominada «Els Llibres de Glauco») i a l' editorial Robrenyo, al 1979, amb pròleg de Joan Perucho i, en una segona edició a Laertes, 1985.

El 2019 Pànic Editors va reeditar les seves traduccions de Gérard de Nerval Les Quimeres (1854) i Aurèlia (1855), amb pròleg de Joaquim Sala Sanahuja.[9] El 1982 va seguir l'obra de P.J. Jouve, Suor de sang.[10] El Llibre de la mare d'Albert Cohen, es va publicar al 1983.[11] Pel que fa a la traducció de Yourcenar, va traduir Anna soror en col·laboració amb Alícia Ramon.

Altres poemes treballats per Sargatal van ser: Poemes 1925-1930. Els homes espantall/Dimecres de cendra i Poemes d'Ariel de T.S. Eliot el 2014; Poemes, antología poética d'Edward E. Cummings el 2007; Anàbasi, de Saint-John Perse, el 1984, en edició bilingüe –i cronologia– amb pròleg d'Octavio Paz, i Poemes de Louis Aragon, traduïts amb Carme Arenes i Núria Cabré, el 1989, en l'obra Les avantguardes a Europa i Catalunya.[12][13]

Traduccions de prosaModifica

  • 1978: La creatividad verbal en los niños, de Rachel Desrosiers, Oikos Tau.
  • 1982: Traducció de Max Ernst, Escrituras amb Pere Gimferrer, el 1982, per a l'editorial Polígrafa.
  • 1983. Amb E. Alarcos Llorach traducció al castellà, el 1983, de l'obra Estudis de lingüística catalana. Barcelona: Ariel.
  • 1984: Luis Racionero, El país que no fue. Cercamon, Grijalbo.
  • 1985: Italo Calvino, El castell dels destins encreuats, Col. Els llibres de Glaucos/Laertes.
  • 1991: O. Henry, El regal de reis, Editorial Destino.
  • 2005: Intercanvi de parelles, de Roal Dahl. Columna edicions.
  • 2012: Cartas escogidas de William Faulkner, Alfaguara.
  • 2016: Henry James. La Font sagrada. Adesiara. Col·lecció «D'ací d'allà» (póstuma).

Assaig i obra pròpiaModifica

LlibresModifica

  • 1966: Retalls del diari d'un adolescent. Premi J. Casulà.[5]
  • 1987: Iniciació al conte literari. Una antologia.[14] El títol va derivar, a partir del 2000, a un altre: La invasió subtil de les aranyes. Trenta cinc contes literaris.[15]
  • 1992: Proves objectives de llengua catalana.
  • 2002: El treball de recerca en literatura. Com organitzar-lo, com dirigir-lo. Una didàctica de la metodologia de recerca en l'ensenyament secundari.
  • 2004: Introducción al cuento literario. Introducción al género, antología y guía didáctica.

ArticlesModifica

  • 2001: «Diario de 360° o el mestizaje de los géneros»[16]
  • 2002: «El treball de recerca en literatura com a pont per saber literatura i com a manera d`ensenyar-ne»[17]
  • 2006: «Grandeses i servituds de la traducció (poética). Notes biogràfiques d'un traïdor fracassat»[18]
  • 2007: Poemes, d'E. E. Cummings[19]

Col·laboracionsModifica

Llibres de lectures, propostes de treball i col·laboracions a cura de Sargatal, van ser, entre molts d'altres:

  • 1978: Poemes objecte, de Joan Brossa.
  • 1983: El cosmos de "Antagonía" (Incursiones en la obra de Luis Goytisolo). Obra col·lectiva.
  • 1995-2004: Prolífica obra a l'editorial Castellnou, per a llibres de text col·lectius per a l'ESO i batxillerat.
  • 2009: La vida i la mort de Jordi Fraginals, de Pous i Pagés. Estudi preliminar, propostes de treball i comentaris de text Editorial Educaula.
  • 2011: El metge a garrotades, de Molière. Propostes de treball i comentaris. Edicions 62.

ReferènciesModifica

  1. Busquets i Grabulosa, Lluís «Alfred Sargatal, l'exigència del tot o res». Diari de Girona, 11-11-2014.
  2. Busquets i Grabulosa, Lluís «Alfred Sargatal, l'exigència del tot o res» (pdf). Revista de Girona, 293, 2015, pàg. 60-64.
  3. «Alfred Sargatal: La voz catalana de Eliot» (en castellà). La Vanguardia, 14-11-2014.
  4. Ugarte, Xus. «Sargatal i Plana, Alfred». Diccionari de la traducció catalana. PEN català. [Consulta: 28 abril 2021].
  5. 5,0 5,1 «Mor Alfred Sargatal» (en català). Núvol, 08-11-2014. [Consulta: 28 abril 2021].
  6. en fan una ressenya els autors Manuel Llanas i Montse Ayats a l'obra L'edició a Catalunya: El segle xx (Els darrers 30 anys. publicat el 2007 a Barcelona pel Gremi d'Editors; Vegeu pp. 189-192, concretament.
  7. Rodríguez, M. Lluïsa «Biblioteca Alfred Sargatal». L'informatiu Sant Antoni, 105, primavera 2017.
  8. «Alfred Sargatal i Plana». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  9. Nopca, Jordi «Dues noves editorials amb idees subversives». Ara, 04-05-2019.
  10. Jouve, Pierre Jean. Suor de sang. Barcelona: Edicions 62, 1982. ISBN 84-297-1820-6. 
  11. Cohen, Albert; Sargatal, Alfred(trad.); Jürgens, Helena (trad.). El llibre de la mare (en català). 2a ed. 1988. Barcelona: Columna, 1983. ISBN 8486433960. 
  12. Les Avantguardes a Europa i a Catalunya. Barcelona: La Magrana, 1990. ISBN 84-7410-471-8. 
  13. «Mor el traductor Alfred Sargatal». Ara, 08-11-2014 [Consulta: 11 gener 2020].
  14. Iniciació al conte literari. Una antologia. 3a ed. augm. i corr. Barcelona: Laertes, 1991. ISBN 978-84-7584-087-1. 
  15. Sargatal, Alfred. La invasió subtil de les aranyes : trenta-cinc contes literaris : introducció al gènere, antologia i guia didàctica. 1a ed. Barcelona: Editorial Laertes, 2000. ISBN 84-7584-417-0. 
  16. Sargatal, Alfred «Diario de 360º o el mestizaje de los géneros». Ínsula: revista de letras y ciencias humanas, 652, 2001, pàg. 7–8. ISSN: 0020-4536.
  17. Revista de didàctica de la llengua i de la literatura, 1133-9845, Nº. 28, pàgines 20-32
  18. Actes al XIII Seminari sobre la Traducció a Catalunya (pdf). Barcelona: Institució de les Lletres Catalanes, 2006, p. 59-67 (Quaderns divulgatius, no. 29). 
  19. Cummings, E. E.; Sargatal, Alfred «[Poemes]». Reduccions: revista de poesia, 88, 2007, pàg. 44–63. ISSN: 0214-8846.