Alice Pestana
Alice Pestana (Santarém, 7 d'abril de 1860 — Madrid, 24 de desembre de 1929) va ser una humanista portuguesa, pedagoga de la Institució Lliure d'Ensenyament, feminista i fundadora de la "Lliga Portuguesa de la Pau" el 1899.[1]
.jpg)  | |
| Nom original | (pt) Alice Evelina Pestana Coelho |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 7 abril 1860 Santarém (Portugal) |
| Mort | 24 desembre 1929 (69 anys) Madrid |
| Sepultura | Cementiri Civil de Madrid 40° 25′ 20″ N, 3° 38′ 08″ O / 40.42215°N,3.635572°O |
| Activitat | |
| Ocupació | escriptora, traductora, professora, pedagoga, periodista, assagista |
| Membre de | |
| Família | |
| Cònjuge | Pedro Blanco Suárez (1901–1929) |
 | |
Biografia modifica
Nascuda Alice Villar Pestana, va ser filla de Matilde Soares Pestana, una dama culta que va morir en donar a llum al benjamí de la família, quan Alice tenia cinc anys. El pare d'Alice, Eduardo Augusto Villar Coelho, va tornar a casar-se nou anys després, sent ella i els seus germans criats per l'àvia materna (de qui finalment prendria el cognom pel qual se la coneix).
Educada per institutrius angleses, va estudiar diversos idiomes, piano i cant. Es va iniciar com a periodista en "The Financial and Mercantil Gazette" de Lisboa i "O Espectre dona Granja". Entre 1888 i 1893 fa diversos viatges per Europa i escriu contes, novel·les, assajos i articles. El 1892, presenta la seva tesi «O que deve ser a instrução secundária da mulher?», al Congrés Pedagògic Hispà-Português-Americà, en ocasió de l'IV Centenari del Descobriment d'Amèrica.
Va ingressar en la "Sociedad Altruista", creada per José Pessanha, associació dedicada a la dona, el nen i el progrés moral de la humanitat, de la qual va emergir, el 1899, la "Liga Portuguesa de la Paz", institució en la qual Pestana va ocupar la primera presidència. Abans, el 1890, Bernardino Machado li havia presentat a Francisco Giner dels Rius durant una visita a Lisboa. A través d'ells coneixeria al seu futur marit, el també "institucionista" Pedro Blanco Suárez, amb qui, el 5 de gener de 1901, es va casar a la capital portuguesa, traslladant-se mesos després a Espanya on va residir des d'aleshores. El matrimoni no va tenir fills.
El 1914, va guanyar una plaça de professora de francès per a les escoles d'adults de la mateixa ILE. Aquest mateix any, recentment proclamada la Primera República Portuguesa, Pestana va ser comissionada pel govern espanyol, i becada per la Junta d'Ampliació d'Estudis, per realitzar un informe tècnic sobre els avanços de les propostes educatives republicanes al seu país natal; fruit d'aquell viatge va ser el llibre La educación en Portugal, editat el 1915. Un any després, en fundar-se el "Patronat del nen delinqüent", ella és nomenada Secretària d'aquest, càrrec que va exercir fins a la seva desaparició el 1925.
El 1922, Alice havia sofert els primers símptomes d'una malaltia nerviosa que es va empitjorar el 1928. Després d'una caiguda amb trencament de maluc, i obligada a romandre prostrada, va morir finalment el dia de la Nit de Nadal de l'any 1929.[2]
Obres sobre Alice Pestana modifica
El seu vidu va publicar el llibre titulat Alice pestana, «in memoriam», en la impremta de Julio Cosano, en el Madrid de 1931.
Obra escrita modifica
En la seva obra en llengua portuguesa, destaquen As mãés eas filhas, Primeiras leituras i A filha de João do Outeiro, entre molts altres assajos, contes, articles i sis obres de teatre.[3]
En la generació feminista portuguesa modifica
Alice Pestana s'enquadra en el panorama de dones intel·lectuals de Portugal, a cavall de dos segles: Carolina Michaëlis de Vasconcelos (1851-1925), Adelaide Cabete (1867-1935), Maria Clara Correia Alves (1869-1948), Beatriz Paes Pinheiro de Lemos (1872-1922), Ana de Castro Osório (1872-1935), Albertina Paradís (1874-1954), Carolina Beatriz Ângelo (1877-1911), Maria Olga Morais Sarmento dona Silveira (1881-1948), Virgínia Guerra Quaresma (1882-1973), entre una llarga llista de dones portugueses amb un marcat perfil feminista, republicà i socialista.[4]
Referències modifica
- ↑ Fitxa biogràfica al portal de la Direcció General del llibre, Arxius i Biblioteques del Govern de Portugal [1] Arxivat 2017-02-22 a Wayback Machine. Consulta enero del 2014
- ↑ Jiménez-Landi, Antonio. La Institución Libre de Enseñanza y su ambiente: Periodo de expansión influyente. 1996. Editorial Complutense, S.A. Madrid. pp. 493 - 495. ISBN 8489365997
- ↑ Jiménez-Landi, Antonio. La Institución Libre de Enseñanza y su ambiente: Periodo de expansión influyente. 1996. Editorial Complutense, S.A. Madrid. pàgina 495. ISBN 8489365997
- ↑ Jiménez-Landi, Antonio. La Institución Libre de Enseñanza y su ambiente: Periodo de expansión influyente. 1996. Editorial Complutense, S.A. Madrid. pp. 102 - 109. ISBN 8489365997
Enllaços externs modifica
- "Soñadoras de dos mundos", en a posta, Revista de Ciències Socials; núm. 30, juliol, agost i setembre del 2006; ISSN 1696-7348