Almodis de Barcelona
Almodis de Barcelona, coneguda també com a Almodis de Bas, (1126 - 1164) fou infanta de Barcelona, vescomtessa consort de Bas.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1126  |
| Mort | 1164 (37/38 anys) |
| Família | |
| Cònjuge | Ponç II de Cervera |
| Fills | Agalbursa de Cervera, Hug I de Cervera, Ponç III de Cervera |
| Pares | Ramon Berenguer III i Dolça de Provença |
| Germans | Ximena de Barcelona i de Díaz, Berenguera de Barcelona, Ramon Berenguer IV, Berenguer Ramon I de Provença i Estefania de Barcelona |
Família modifica
Última filla de Ramon Berenguer III, comte de Barcelona, i de Dolça de Provença. Es casà el 1147 amb el vescomte de Bas Ponç II de Cervera.[1] D'aquest matrimoni nasqueren:
- Agalbursa de Cervera (1140-1190), casada el 1158 amb Barisó I d'Arborea, jutge d'Arborea
- Hug I de Cervera (1149-1185), vescomte de Bas
- Gaia de Cervera (-1186), casada el 1160 amb Ramon de Torroja
- Ponç III de Cervera (-1195), vescomte regent de Bas, senyor de l'Espluga Sobirana
- Berenguer
Biografia modifica
Cap al 1131, any de la mort del seu pare, Almodis fou raptada del palau reial de Barcelona, per Ponç II, fill segon de Ponç Hug de Cervera i de Beatriu de Bas. La parella es casà, sense el consentiment del nou comte Ramon Berenguer IV, germà d'Almodis. Ponç es feu fort, de seguida, a la fortalesa de Castellfollit de Riubregós.
El comte acabà perdonant Ponç II i tolerant la seva unió amb Almodis. En retornar a l'amistat, el comte lliurà a Ponç una part dels drets que li corresponien als castells de Cervera i de Castellfollit i fou reconegut com a vescomte de Bas. Assistí a les conquestes de Tortosa (1148), de Lleida (1149) i de Miravet (1153).
Referències modifica
- ↑ Tresserras Graupera, Jaume. «Almodis de Barcelona i de Provença». geneanet.org. [Consulta: 7 abril 2019].