Almodis de Barcelona
|
Aquest article tracta sobre la filla de Ramon Berenguer III. Si cerqueu altres personatges amb el mateix nom, vegeu «Almodis (desambiguació)». |
Almodis de Barcelona, coneguda també com a Almodis de Bas, (1126 - 1164) fou infanta de Barcelona, vescomtessa consort de Bas.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1126  |
| Mort | 1164 (37/38 anys) |
| Família | |
| Cònjuge | Ponç II de Cervera |
| Fills | Ponç III de Cervera, Hug I de Cervera, Agalbursa de Cervera |
| Pares | Ramon Berenguer III i Dolça de Provença |
| Germans | Ximena de Barcelona i de Díaz Berenguera de Barcelona Ramon Berenguer IV Berenguer Ramon I de Provença Estefania de Barcelona |
Família
modificaÚltima filla de Ramon Berenguer III, comte de Barcelona, i de Dolça de Provença. Es casà el 1147 amb el vescomte de Bas Ponç II de Cervera.[1] D'aquest matrimoni nasqueren:
- Agalbursa de Cervera (1140-1190), casada el 1158 amb Barisó I d'Arborea, jutge d'Arborea
- Hug I de Cervera (1149-1185), vescomte de Bas
- Gaia de Cervera (-1186), casada el 1160 amb Ramon de Torroja
- Ponç III de Cervera (-1195), vescomte regent de Bas, senyor de l'Espluga Sobirana
- Berenguer
Biografia
modificaCap al 1131, any de la mort del seu pare, Almodis fou raptada del palau reial de Barcelona, per Ponç II, fill segon de Ponç Hug de Cervera i de Beatriu de Bas. La parella es casà, sense el consentiment del nou comte Ramon Berenguer IV, germà d'Almodis. Ponç es feu fort, de seguida, a la fortalesa de Castellfollit de Riubregós.
El comte acabà perdonant Ponç II i tolerant la seva unió amb Almodis. En retornar a l'amistat, el comte lliurà a Ponç una part dels drets que li corresponien als castells de Cervera i de Castellfollit i fou reconegut com a vescomte de Bas. Assistí a les conquestes de Tortosa (1148), de Lleida (1149) i de Miravet (1153).
Referències
modifica- ↑ Tresserras Graupera, Jaume. «Almodis de Barcelona i de Provença». geneanet.org. [Consulta: 7 abril 2019].