Barisó I d'Arborea

Barisó I d'Arborea (?-1185) fou jutge d'Arborea. Fou el possible fill de Comit III d'Arborea. Marit d'Agalbursa de Cervera.

Infotaula de personaBarisó I d'Arborea
Barsone rex 7006.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementsegle XII Modifica el valor a Wikidata
Mort1186 Modifica el valor a Wikidata
Jutge d'Arborea
1147 (Gregorià) – 1186 (Gregorià)
← Comit III d'ArboreaPere I d'Arborea, Hug I d'Arborea → Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióMonarca Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolJutge Modifica el valor a Wikidata
CònjugePelegrina de Lacon (–1157 (Gregorià)), rebuig
Agalbursa de Cervera (–1186 (Gregorià)), mort Modifica el valor a Wikidata
FillsPere I d'Arborea
Ispella de Serra Modifica el valor a Wikidata
PareComit III d'Arborea Modifica el valor a Wikidata

Albero Eradicato del Giudicato di Arborea.svg Modifica el valor a Wikidata

FamíliaModifica

Es va casar en primeres noces amb Pel·legrina de Lacon, de la que es va divorciar (i que va morir després del 1195). D'aquest matrimoni nasqueren 5 fills (tres nois i dues noies):

Després es va casar el 1157 amb Agalbursa de Cervera, de la branca dels Bas d'aquesta família catalana (era filla de Ponç II de Cervera, vescomte de Bas i d'Almodis de Barcelona, germana de Ramon Berenguer IV).[1]

BiografiaModifica

Barisó va intentar una nova croada pisano-catalana i el 1162, durant la guerra entre la República de Pisa i la República de Gènova va ajudar als genovesos envaint la ciutat de Càller després del 1164. Va prendre el títol de rei de Sardenya i fou coronat a Pavia per Frederic I Barba-roja[2] el 10 d'agost de 1164 contraient un fort deute amb les famílies genoveses.[3] Va envair Càller però en fou rebutjat pels germans Pere de Càller-Torres i Barisó II de Torres que tot seguit van envair Arborea. El 1165 l'emperador va cedir l'illa a la República de Pisa i els altres jutges van posar-se de costat dels pisans.[4] El 1180 i fins al 1185 va lluitar altra vegada contra Càller. Va concedir privilegis als benedictins de Montecassino.[5]

Va morir el 1185 o poc després i sense haver tingut fills amb Agalbursa. Per aquest motiu en el seu testament va deixar com a hereu el nebot de la seva dona Hug II Ponç de Cervera, sota la regència prèvia de Ramon de Torroja, cunyat d'Agalbursa (el qual estava casat amb la germana d'aquesta: Gaia). La decisió no fou ben rebuda pel primogènit de Barisó del seu anterior matrimoni, Pere I d'Arborea, qui va enfrontar-se a la seva madrastra per succeir el seu pare,[1] discussió en la qual va intervenir el rei Alfons el Cast.[6] Finalment les dues parts arribaren a un pacte el 1192 en el Compromís d'Oristany: Pere va reconèixer el seu germanastre Hug com a jutge igual que ell.[1] No obstant això fou finalment la branca d'Hug la que va acabar sortint triomfadora a l'assumir la línia successòria del Jutjat d'Arborea, posant-lo a partir d'aquell moment sota l'òrbita de la política catalanoaragonesa.[1]



Precedit per:
Comit III d'Arborea
jutge d'Arborea
1146-1185
Succeït per:
Hug I d'Arborea

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Diccionari d'Història de Catalunya; ed. 62; Barcelona; 1998; ISBN 84-297-3521-6; p. 55
  2. Banchero, Giuseppe. Genova e le due riviere (en italià). L. Pellas, 1846, p.xxi. 
  3. Abulafia, David. The New Cambridge Medieval History: c. 1198-c. 1300 (en anglès). Cambridge University Press, 1999, p.448. ISBN 052136289X. 
  4. Abulafia, David. The New Cambridge Medieval History: c. 1198-c. 1300 (en anglès). Cambridge University Press, 1999, p.155. ISBN 052136289X. 
  5. École Sainte-Geneviève. Historiae patriae monumenta (en italià). e regio typographeo, 1861, p.897. 
  6. Soldevila i Zubiburu, Ferran. Història de Catalunya. Editorial Alpha, 1962, p. vol.3, p.215. [Enllaç no actiu]