Altar dels dotze déus

L'altar dels dotze déus era un altar i potser un santuari que es trobava a l'àgora d'Atenes i estava dedicat als dotze déus Olímpics adorats a l'antiga Grècia: Zeus, Hera, Posidó, Demèter, Hèstia, Apol·lo, Àrtemis, Hefest, Atena, Ares, Afrodita i Hermes. Situat al nord de l'àgora d'Atenes, prop del temple d'Ares, era també el punt zero des del qual es calculaven les distàncies dins de la ciutat.

Infotaula edifici
Infotaula edifici
Altar dels dotze déus
Imatge
Dades
TipusJaciment arqueològic i altar Modifica el valor a Wikidata
Dedicat adivinitat olímpica Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaAtenes (Grècia) i Perifèria d'Àtica (Grècia) Modifica el valor a Wikidata
Localitzacióàgora d'Atenes Modifica el valor a Wikidata
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 37° 59′ N, 23° 43′ E / 37.98°N,23.72°E / 37.98; 23.72

Història

modifica

La informació exacta de l'altar és escassa, ja que manquen les fonts antigues. No obstant, les excavacions del 1891 i 1934 (l'excavació estatunidenca de l'àgora) indiquen el sud de la via fèrria Atenes-El Pireu (ISAP), on es produí la troballa de la cantonada sud-oest de l'altar sota els estrats romans i romans d'Orient.[1]

L'altar original es va construir entre els anys 522 i 521 aC per ordre de Pisístrat (fill d'Hípies i net del tirà Pisístrat). Tucídides parla d'aquest personatge, i diu que era de la família dels Pisistràtides i que com a arcont de la ciutat havia dedicat un altar als dotze déus.[2] La inscripció que ho commemorava va ser esborrada pels atenencs en una data posterior. L'altar va ser reconstruït cap a l'any 425 aC després dels estralls que es van produir durant la invasió persa dels anys 480-479 aC.

Aquest altar va ser un dels pocs monuments que es van permetre dins de l'Àgora, i servia per indicar el centre de la ciutat. Heròdot diu que la distància des d'Heliòpolis, a l'antic Egipte fins al mar es similar a la distància des de l'Altar dels dotze déus fins al temple de Zeus Olímpic a Pisa (Èlida).[3]

Era famós en temps antics com a lloc d'asil i refugi dels suplicants. L'any 519 aC, els ambaixadors de la ciutat de Platea van demanar ajut a Atenes contra Tebes des d'aquest altar.[4] I l'any 431 aC, com a resultat d'unes acusacions de malversació de diners públics que implicaven a Pèricles i a Fídies, alguns ajudants de Fídies es van asseure davant de l'altar com a suplicants.[5] Poc temps abans de la seva execució a Atenes, (circa 355 aC) el general atenenc Cal·lístrat d'Afidnes es va refugiar a l'altar.[6]

Sobre l'altar hi ha una dedicatòria que pot datar-se entre el 490 i 470 aC.[1]

Referències

modifica
  1. 1,0 1,1 Crosby, Margaret. «The altar of the twelve gods in Athens» (en anglès). Hesperia Supplement 8 p. 82-103. American School of Classical Studies at Athens. [Consulta: 13 març 2021].
  2. Tucídides. Història de la guerra del Peloponès, VI, 54, 6-7
  3. Heròdot. Històries, II, 7,1
  4. Heròdot. Històries, VI, 108,4
  5. Diodor de Sicília. Biblioteca històrica, XII, 39,1
  6. Licurg. Contra Leòcrates, I, 93

Vegeu també

modifica