L'altiplà d'Ukok és una remota àrea de prades amb prou feines afectada per l'acció humana, i localitzada en el cor de la Sibèria sud-occidental, a la regió russa del massís d'Altai, situada prop de les fronteres amb la Xina, Kazakhstan i Mongòlia. Pazyryk és el nom d'un antic poble que va viure al massís d'Altai sobre aquest altiplà i el qual s'associa amb algunes importants troballes arqueològiques que inclouen mòmies en estat de congelació trobades al permafrost.

Infotaula de geografia físicaAltiplà d'Ukok
Imatge
TipusAltiplà i altiplà Modifica el valor a Wikidata
Part deMuntanyes Daurades de l'Altai Modifica el valor a Wikidata
Localitzat a l'entitat geogràficamassís de l'Altai Modifica el valor a Wikidata
Localització
Entitat territorial administrativaRússia Modifica el valor a Wikidata
Map
 49° 18′ 28″ N, 87° 35′ 41″ E / 49.3077°N,87.5947°E / 49.3077; 87.5947

Patrimoni de la humanitat

modifica

L'altiplà d'Ukok ha estat reconegut com a part del Patrimoni de la Humanitat de la Unesco anomenat Muntanyes Daurades d'Altai per la seva important riquesa mediambiental.[1] Proporciona un hàbitat per a moltes espècies amenaçades que inclouen un dels animals predadors menys estudiats: la pantera de les neus. Altres espècies amenaçades protegides al lloc inclouen l'argalí o ovella de muntanya, l'àguila estepària i la cigonya negra.[2] En l'actualitat, l'altiplà d'Ukok es veu amenaçat pels plans per construir un gasoducte entre Xina i Rússia. Altres perills inclouen la proposta per construir una carretera que el travessi així com la sobreexplotació de l'estepa pels grangers.[3]

Situació

modifica
 
Prada en l'altiplà
 
Catifa Pazyryk, segle V aC

Situada al sud de Sibèria, la serralada d'Altai és el massís muntanyós més important de la regió biogeogràfica de Sibèria occidental i la capçalera dels seus dos rius més cabalosos: l'Obi i l'Irtich. El lloc comprèn tres parts diferenciades: la zona de Zapovednik Altaisky amb una àrea de protecció al voltant del llac de Teletskoie; la zona de Zapovednik Katunsky amb una àrea de protecció al voltant del mont Belukha; i la zona silenciosa d'Ukok, situada a l'altiplà del mateix nom. El lloc, que abasta una superfície total de 1.611.457 hectàrees, ofereix la seqüència més completa de zones vegetals d'altura de tota la Sibèria central: estepa, bosc estepa, bosc mixt, vegetació subalpina i vegetació alpina. També és un hàbitat de gran importància per a la conservació d'algunes espècies en perill d'extinció, en particular la pantera de les neus.[4]

El gran refugi de vida natural de Sijote-Alín fou creat per preservar la seva vida salvatge. L'any 2001, la Unesco va inscriure Sijote-Alin com Reserva de la Biosfera. Tres són els elements d'aquest lloc natural Patrimoni de la Humanitat:

Codi Nom Lloc Coordenades Superfície Imatge
768-001 Reserva natural d'Altai (Altaisky Zapovednik) i zona de protecció del llac Telétskoye República d'Altai 51° 29′ 50″ N, 87° 42′ 40″ E / 51.49722°N,87.71111°E / 51.49722; 87.71111 965753 Ha
 
Reserva d'Altai
768-002 Reserva natural de Katun (Katunsky Zapovédnik) i zona de protecció al voltant de la muntanya Belukha República d'Altai 49° 40′ 00″ N, 86° 00′ 00″ E / 49.66667°N,86.00000°E / 49.66667; 86.00000 392800 Ha
 
Reserva natural de Katun
768-003 Altiplà d'Ukok República d'Altai 49° 22′ 00″ N, 87° 30′ 00″ E / 49.36667°N,87.50000°E / 49.36667; 87.50000 252904 Ha
 
Zona d'Ukok

La reserva cobreix una àrea de 16,175 km².[5]

Troballes

modifica
 
Genet, objecte de feltre Pazyryk, c. 300 aC

S'han descobert molts túmuls funeraris de l'edat de bronze a l'àrea, que han estat relacionats amb la cultura Pazyryk i que guarden gran semblança amb la dels pobles escites de l'oest.[6] El terme kurgan és el més habitual per a descriure tals enterraments en forma de túmul allargat. Les excavacions al lloc continuen aportant interessants troballes arqueològiques,[7] entre les quals destaca especialment la coneguda Dama de Gel, excavada per l'arqueòloga russa Natàlia Polosmak.[8][9] Tres mòmies tatuades (c. 300 aC) van ser extretes del permagel de l'altiplà durant la segona meitat del segle xx.[10]

La Dama de Gel i altres troballes arqueològiques estaven situades en una molt disputada franja de terra entre Rússia i la Xina.[11] Els residents de la República d'Altai exigeixen el retorn dels objectes desenterrats des de la seva actual ubicació a Novossibirsk.[12]

 
Mòmia de la Dama de Gel de Sibèria

Transport

modifica

L'altiplà d'Ukok està connectat amb la resta del món per accidentades carreteres de terra que travessen els ports de muntanya d'Ukok (frontera Rússia-Kazakhstan), Ulan-Daba (frontera Rússia-Mongòlia), Teplyi Kluch (a 2.907 m d'altitud) i Kalgutinsky. Es pot accedir a aquests ports des del poble de Kosh-Agach, que és fàcilment accessible gràcies a l'autovia M52, coneguda com a tram Chuysky.

Més al sud, passat Kosh-Agach, el camí es torna impracticable per a mitjans normals de transport i sols es pot seguir amb tot terreny. Però fins i tot aquest es pot quedar atrapat en el fang dels pantans de la vall del riu Kalguty, especialment en els dies assolellats en què el sòl gelat comença a descongelar-se. Durant la major part de l'any aquests passos són coberts de neu i són proclius als devessalls. Durant el curt estiu canvia el tipus de devessall, car tots els pendents es veuen exposats a la solifluxió.

Galeria d'imatges

modifica

Referències

modifica
  1. «Golden Mountains of Altai» (en anglès). UNESCO Culture Sector. [Consulta: 10 abril 2015].
  2. «Protect Snow Leopard Habitat / Siberia». forests.org. Arxivat de l'original el 2007-09-27. [Consulta: 31 juliol 2007].(en anglès)
  3. «Altai: Saving the Pearl of Siberia». [Consulta: 30 novembre 2006].[Enllaç no actiu](en anglès)
  4. Informació sobre la reserva d'Altai a la pàgina de la UNESCO
  5. «Greater Altai – Altai Krai, Republic of Altai, Tyva (Tuva), and Novosibirsk - Crossroads». Arxivat de l'original el 2007-03-14. [Consulta: 30 novembre 2006].
  6. Bahn, Paul G. The Atlas of World Geology. Nova York: Checkmark Books, 2000, p. 128. ISBN 0-8160-4051-6. (en anglès)
  7. «Golden Mountains of Altai». UNESCO. [Consulta: 31 juliol 2007].(en anglès)
  8. «Ice Mummies: Siberian Ice Maiden». PBS - NOVA. [Consulta: 31 juliol 2007].
  9. «Prehistoric Art - Early Nomads of the Altaic Region». The Hermitage Museum. Arxivat de l'original el 2007-06-22. [Consulta: 31 juliol 2007]. (anglès)
  10. «Bronze collect at Novosibirsk State University - including Pazyryk». Arxivat de l'original el 2012-09-05. [Consulta: 30 novembre 2006].(en anglès)
  11. Leigh Fenly. «Archaeology News», desembre 8 2004. [Consulta: 27 novembre 2007].(en anglès)
  12. «Minor nationality of Russia demands the return of "Princess of Ukok"». Pravda, 2 febrer 1 2005. [Consulta: 27 novembre 2007].(en anglès)
  • S.I. Rudenko, Kul'tura naseleniia Gornogo Altaia v skifskoe vremia ("El poblament de l'Alt Altái en temps de Escitia")Moscou i Leningrad, 1953, traduït a l'anglès com Frozen Tombs of Sibèria: The Pazyryk Burials of Iron Age Horsemen, M.W. Thompson, tr. (University of Califòrnia Press, Berkeley) 1970. ISBN 0-520-01395-6 (en rus)(en anglès).

Enllaços externs

modifica
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Altiplà d'Ukok