Amílcar (200 aC)

Amílcar fou un general cartaginès, que després de la derrota d'Asdrúbal a la batalla del Metaure (207 aC) va romandre a la Gàl·lia Cisalpina (segons alguns relats es va quedar allí per ordre de Magó quan aquest va sortir d'Itàlia.

Infotaula de personaAmílcar
Activitat
OcupacióMilitar modifica

El 200 aC els romans estaven lliurant la guerra de Macedònia i Amílcar va poder instigar una revolta entre els ínsubres, bois i cenomans i algunes tribus lígurs. Amb un atac per sorpresa va ocupar la colònia de Placentia que va saquejar i cremar; després va assetjar Cremona que va resistir fins a l'arribada del pretor Luci Furi que venia amb un exèrcit des d’Ariminium.

A la batalla que es va lliurar prop de Cremona els gals foren derrotats i el mateix Amílcar va morir segons alguns relats i segons altres va poder fugir i va continuar la lluita fins que fou fet presoner el 197 aC en la gran batalla al riu Mincius en la que els ínsubres foren derrotats pel cònsol Gai Corneli Cetege;.[1] Tit Livi diu que va participar en la celebració del triomf d'aquest cònsol.

Com que els seus actes no tenien el suport legal del govern de Cartago, a petició de Roma els cartaginesos el van condemnar en absència a desterrament i confiscació de la seva propietat.

ReferènciesModifica

  1. Livi, Titus. Ab Urbe Condita, p. XXXII, 30.