Cogoma groga
(S'ha redirigit des de: Amanita citrina)
La cogoma groga (Amanita citrina) o reig bord groc[1] és un fong de la família de les agaricàcies. El seu carpòfor (bolet) és comestible però de molt baixa qualitat. A més, la possibilitat de confondre aquest bolet amb altres espècies tòxiques és tan elevada, que cal recomanar que no es consumeixi.
Amanita citrina  | |||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 | |||||||||
| Bolet | |||||||||
| |||||||||
| Taxonomia | |||||||||
| Super-regne | Eukaryota | ||||||||
| Regne | Fungi | ||||||||
| Classe | Agaricomycetes | ||||||||
| Ordre | Agaricales | ||||||||
| Família | Amanitaceae | ||||||||
| Gènere | Amanita | ||||||||
| Espècie | Amanita citrina (Pers., 1797) | ||||||||
| Nomenclatura | |||||||||
| Sinònims | Agaricus citrinus Schaeff. (illegitimate) (en) 
| ||||||||
HàbitatModifica
El podem trobar en boscos d'arbres planifolis o de coníferes, habitualment entre els mesos de juliol a novembre.[2]
GastronomiaModifica
L'efecte verinós de la cogoma groga és molt lleu. En l'ésser humà accelera l'activitat del cor i vasoconstricció. A altes temperatures, per contra, l'efecte del verí queda anul·lat en gran part.[2]
BibliografiaModifica
- Les Champignons, Roger Phillips, Éditions Solar, ISBN 2-263-00640-0.
- Champignons du Nord et du Midi, André Marchand, volum I / IX, Hachette, ISBN 84-499-0649-0.
ReferènciesModifica
- ↑ Cuello Subirana, Josep. Els noms dels bolets. Bellaterra: Lynx, 2007, p. 493. ISBN 978-84-96553-39-2.
- ↑ 2,0 2,1 Gerhardt, Ewald. Bolets dels Països Catalans i d'Europa. Barcelona: Omega, 2000, p. 957. ISBN 84-282-1121-3.
