Amanita
Amanita és un gènere de bolets, el qual inclou de comestibles (com ara, l'ou de reig -Amanita caesarea-), d'al·lucinògens (Amanita muscaria, etc.) i de tòxics mortals (exemple de la farinera borda -Amanita phalloides-, el bolet verinós que més morts provoca a tot el planeta). És un bolet de mida generalment gran amb un peu amb anell i volva.[1]
.jpg) Amanita muscaria | |
 | |
| Taxonomia | |
|---|---|
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Fungi |
| Classe | Agaricomycetes |
| Ordre | Agaricales |
| Família | Amanitaceae |
| Gènere | Amanita  Pers., 1797 |
| Tipus taxonòmic | Amanita muscaria |
| Nomenclatura | |
| Estatus | Nomen conservandum |
| Sinònims | Aspidella
|
TaxonomiaModifica
El nom del gènere probablement deriva d'Amanon (una muntanya de Cilícia) i va ésser descrit originalment per Christian Hendrik Persoon el 1797.[2] Sota el International Code of Botanical Nomenclature, el concepte de Persoon sobre Amanita, amb Amanita muscaria (L.) Pers. com espècie tipus s'ha conservat oficialment contra l'antic concepte d'Amanita de Boehm (1760) el qual es considera sinònim d'Agaricus L.[3] Inclou diversos centenars d'espècies, entre elles:[4][5][6]
- Amanita argentea Huijsman
- Amanita battarrae (Boud.) Bon, 1985
- Amanita beckeri Huijsman
- Amanita brunnescens G.F. Atk.
- Amanita caesarea (Scop. ex Fr.) Grev.
- Amanita calyptroderma G.F. Atk. & V.G. Ballen
- Amanita ceciliae (Berk. & Broome) Bas
- Amanita chlorinosma (Peck) Lloyd
- Amanita citrina (Schaeff.) ex Roques
- Amanita crocea (Quél.) Sing., 1951
- Amanita echinocephala (Vitt.) Quél.
- Amanita eliae Quél.
- Amanita flavescens (E.-J. Gilbert & S. Lundell) Contu
- Amanita flavoconia G.F. Atk.
- Amanita franchetii (Boud.) Fayod
- Amanita friabilis (Karst.) Bas
- Amanita fulva (Schaeff.) ex Pers.
- Amanita gemmata (Fr.) Bertill.
- Amanita inopinata D.A. Reid & Bas
- Amanita lepiotoides Barla
- Amanita lividopallescens (Secr. ex Boud.) Kühner & Romagn.
- Amanita magnivolvata Aalto
- Amanita mairei Foley, 1949
- Amanita muscaria (L. ex Fr.) Hook.
- Amanita mutabilis Beardslee
- Amanita nivalis Grev.
- Amanita olivaceogrisea Kalamees
- Amanita ovoidea (Bull.) Link
- Amanita pachyvolvata (Bon) Krieglst.
- Amanita pantherina (DC.) Kromb.
- Amanita phalloides (Fr.) Link
- Amanita porphyria Alb. & Schwein.
- Amanita pseudorubescens Herff.
- Amanita punctata (Cleland & Cheel) D.A. Reid
- Amanita regalis (Fr.) Michael
- Amanita rubescens (Pers. ex Fr.) S. F. Gray
- Amanita singeri Bas
- Amanita solitaria (Bull. :Fr.) Merat
- Amanita spissa (Fries) Kummer
- Amanita strobiliformis (Paulet ex Vittad.) Bertill.
- Amanita submembranacea (Bon) Gröger
- Amanita vaginata (Bull. ex Fr.) Vitt.
- Amanita verna (Bull.) ex Roques
- Amanita virosa (Fr.) Bertillon
- Amanita vittadinii (Moretti) Sacc.
ToxicitatModifica
Algunes de llurs espècies són famoses per la seua toxicitat car poden causar insuficiència hepàtica i la mort. A tall d'exemple, la farinera borda (Amanita phalloides) conté fal·loïdina, la qual és un alcaloide molt tòxic que causa lesions irritatives gastrointestinals, diarrea intensa i risc de deshidratació.[7] Altres espècies verinoses semblants a aquella són Amanita virosa, Amanita bisporigera, Amanita ocreata i Amanita verna. D'altra banda, n'hi ha d'altres que causen insuficiència renal aguda com són Amanita smithiana (al nord-oest de l'Amèrica del Nord), Amanita pseudoporfiria (al Japó) i Amanita proxima (al sud d'Europa).[8]
ReferènciesModifica
- ↑ «amanita». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Persoon, C.H. (1797) Tent. disp. meth. fung.: 65
- ↑ J. McNeill et al. (eds), 2006. International Code of Botanical Nomenclature (Vienna, 2005), Appendix IIIA Nomina generica conservanda et rejicienda, B. Fungi http://ibot.sav.sk/icbn/main.htm
- ↑ Rodham E. Tuloss and Zhu-liang Yang's Amanita site – Llista de 600 espècies d'Amanita amb fotos.
- ↑ uBio (anglès)
- ↑ Catalogue of Life (anglès)
- ↑ TERMCAT Arxivat 2010-09-18 a Wayback Machine. (català)
- ↑ Saviuc P., Daniel V., 2006. "New Syndromes in Mushroom Poisoning". Toxicological Reviews 25 (3): 199-209.
BibliografiaModifica
- Ridley, G.S., 1991: The New Zealand species of Amanita (Fungi: Agaricales). Australian systematic botany, 4: 325-354.
- Shaffer, R.L., 1982. Hymenomycetes. A: Parker, S.P., Synopsis and Classification of Living Organisms, vol. 1. McGraw-Hill, Nova York: 248-256
Enllaços externsModifica
- The Genus Amanita - AmericanMushrooms.com.
- CalPhotos (anglès)
- "The genus Amanita" per Michael Kuo, MushroomExpert.Com, març del 2005.
- StrainInfo[Enllaç no actiu] (anglès)
- Barcodes of Life (anglès)