Obre el menú principal

La farinera borda, farinera verinosa, farinot o pentinella borda o cogoma borda (Amanita phalloides) és un bolet pudent de l'ordre de les agaricals, que a vegades pot adoptar forma de fal·lus. És altament tòxica, i la responsable de la majoria de morts per la intoxicació en la ingesta de bolets. Conté dos tipus de toxines: fal·lotoxines i amatoxines. El seu component tòxic principal és l'α-amanitina

Infotaula d'ésser viuFarinera borda
Amanita phalloides
Amanita phalloides 1.JPG
Bolet
Píleu

Capell convex simple

Himenòfor

Làmina

Làmina

Himeni lliure

Edibilitat

Bolet tòxic mortal

Estípit

Estípit amb volva i anell

Color de les espores

Blanc

Ecologia

Micoriza

Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneFungi
ClasseAgaricomycetes
OrdreAgaricales
FamíliaAmanitaceae
GènereAmanita
EspècieAmanita phalloides
(Vaill. ex Fr.) Secr.
Nomenclatura
Basiònim Agaricus phalloides Tradueix
Modifica les dades a Wikidata
Cartell que adverteix de la presència de farineres bordes a prop de Canberra, Austràlia. Malgrat no ser una espècie autòctona, aquests bolets s'hi han desenvolupat accidentalment per l'acció de l'home.

La farinera borda apareix preferentment en terrenys àcids i boscos de roure però pot aparèixer també en pinedes calcàries. Es troba d'estiu a la tardor i al nord de Califòrnia fins al gener. És un fong amb micorriza associat amb simbiosi als arbres.

Es pot confondre amb bolets del gènere Agaricus (xampinyons) amb altres del gèner Amanita amb Lepiota procera Russula virescens i fins i tot amb la llenega tot i que aquesta no té ni volva ni anell el capell de la farinera borda s'hi assembla quan és jove i està cobert per una substància enganxatosa com la llenega.

Sembla que Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic, el rei pel qual apostaren els territoris de la Corona d'Aragó durant la Guerra de Successió, va morir intoxicat per la farinera borda. Altres personatges famosos com l'emperador romà Claudi no està tan clar que fos per aquest bolet o per un verí posat en un plat de bolets.

DescripcióModifica

L'Amanita phalloides és un bolet gros, el capell fa entre 5 i 15 cm de diàmetre. Primer és hemisfèric i després agafa forma plana.[1] El color pot ser groguenc o verd oliva però hi ha una varietat completament blanca. Les làmines són blanques. El peu o estípit és blanc amb taques grises i fa de 8 a 15 cm de llarg i d'1 a 2 cm de gruix amb una mena de sac o volva a la base. La volva pot faltar si no s'ha agafat el bolet sencer.

Té un gust prou bo però no s'ha de tastar per a identificar-la

 
Farineres bordes joves comparades amb una capsa de llumins

Existeix igualment una forma rara de farinera borda enterament blancha (A. phalloides f. alba) descrita per Max Britzelmayr[2] · ,[3] tanmateix, té un estatut encara tèrbol. Se'n troba sovint per mitjà d'espècimens de color totalment normal. Ha estat descrita el 2004 com a varietat distinta d’Amanita verna var. alba.[4] Les « veres » Amanita verna emergen a la primavera i es coloren de groc al contacte d'una solució d'hidròxid de potassi (KOH), contràriament a les farineres verinoses (Amanita phalloides).[5]

ToxicitatModifica

S'han fet molts estudis sobre la toxicitat d'aquest bolet però no hi ha antídot. S'estima que 30 grams (mig bolet) són suficients per matar una persona. En molts casos cal un trasplantament de fetge, i la supervivència a la intoxicació està molt relacionada amb el fet d'acudir ràpidament als serveis mèdics. La toxicitat no es redueix ni per cocció, ni fregint ni assecant el bolet.

SímptomesModifica

Com que sembla que té un gust bastant bo i que els símptomes tarden entre 6 i 24 hores a aparèixer, per tant la perillositat augmenta. Inicialment els símptomes són de naturalesa gastrointestinal amb còlics biliars dolor abdominal, diarrea aquosa i vòmits que poden portar a la deshidratació i en casos severs a la hipotensió, taquicàrdia, hipoglucèmia i problemes d'acidesa. Aquests primers símptomes desapareixen en la segona fase, dos o tres dies després d'ingerir el bolet però després es deteriora el fetge i torna a haver-hi diarrees, deliris i coma entre altres. La mort generalment succeeix entre 6 i 16 dies a partir de l'enverinament[6]

ReferènciesModifica

  1. Bresinsky A, Besl H.. A Colour Atlas of Poisonous Fungi. Wolfe Publishing, 1990, p. 26–9. ISBN 0-7234-1576-5. 
  2. (anglès) Rodham E. Tulloss (Fr.:Fr.) Vincle. Amanita Studies site
  3. (anglès) Peter Jordan; Steven Wheeler (2001) The Ultimate Mushroom Book. London: Hermes House. ISBN 1-85967-092-X
  4. (anglès) Pierre Neville ; Serge Poumarat (2004) Amaniteae: Amanita, Limacella and Torrendia, Fungi Europaei (9). ISBN 88-901057-3-9
  5. (anglès) Rodham E. Tulloss Amanita verna (Bull.: Fr.) Lam.. Amanita Studies site.
  6. Fineschi V, Di Paolo M, Centini F «Histological criteria for diagnosis of amanita phalloides poisoning». J. Forensic Sci., 41, 3, 1996, pàg. 429–32. PMID: 8656182.