Obre el menú principal

El reig de fageda o reig bord, reig fals, reig foll, reig tinyós o reig vermell (Amanita muscaria, del llatí muscarius -relatiu a les mosques-, per la seua propietat de paralitzar mosques) és un fong basidiomicet psicoactiu, un dels molts del gènere Amanita. Es fa en boscos de coníferes i de caducifolis, on neix cap a final d'estiu o a l'entrant de la tardor. Nadiu de les regions temperades i boreals de l'hemisferi nord, el reig bord s'ha introduït accidentalment en molts països de l'hemisferi sud, generalment com a simbiont amb plantacions de pins, i actualment és una espècie cosmopolita vertadera. S'associa amb diversos arbres caducs i coníferes. Antigament es barrejava amb llet i sucre per elaborar un producte que s'emprava per matar mosques.

Infotaula d'ésser viuReig bord i Reig de fageda
Amanita muscaria
Amanita muscaria 3 vliegenzwammen op rij.jpg
Cossos fructífers d'A. muscaria en diversos estadis de creixement
Bolet
Píleu

Capell pla

Himenòfor

Làmina

Làmina

Himeni lliure

Edibilitat

Bolet tòxic

Estípit

Estípit amb volva i anell

Color de les espores

Blanc

Ecologia

Micoriza

Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneFungi
ClasseAgaricomycetes
OrdreAgaricales
FamíliaAmanitaceae
GènereAmanita
EspècieAmanita muscaria
(L.:Fr.) Hook.
Nomenclatura
Basiònim Agaricus muscarius Tradueix
Modifica les dades a Wikidata

MorfologiaModifica

 
Lamel·les.

El barret pot arribar als 18 cm. Té les làmines molt juntes, que són amples i de color blanc. L'esporada és blanca. El peu és de color blanc bru, bulbós a la base. Té un anell ample, fràgil i membranós, de color blanc. No posseeix volva membranosa en forma de sac, sinó granulacions molt bastes en forma de quadrets.

ComestibilitatModifica

Contràriament a la creença popular, no es tracta d'una espècie metzinosa, però sí que és indigesta -a causa del contingut en micoatropina, que causa vòmits- i psicotròpica, a causa del contingut en muscimol i acid ibotenic. La ingestió no produeix gairebé mai intoxicacions mortals,[1] però sí que fa passar una mala estona als que l'hagin confós amb l'ou de reig, puix que en les fases primerenques s'assemblen força.

ImatgesModifica

ReferènciesModifica

  1. Bruni, Alessandro. Farmacognosia generale e applicata (en italià). PICCIN, 1999, p. 210. ISBN 8829915009. 

BibliografiaModifica

Enllaços externsModifica