Viquipèdia

Amaranta Osorio Cepeda

Amaranta Osorio Cepeda (Querétaro, Mèxic 1978) és dramaturga, actriu i gestora cultural mexicano-colombiana i espanyola. La seva obra dramàtica ha estat representada en diversos països. Traduïda al francès, anglès i alemany, ha estat guardonada amb destacats premis. Alineada al costat d'altres dones del món de l'espectacle i la creació, defensa el paper de la dona i la seva manera de veure el món en el teatre.[1]

Infotaula de personaAmaranta Osorio Cepeda

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1978 Modifica el valor a Wikidata (45/46 anys)
Querétaro (Mèxic) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciódramaturga, actriu Modifica el valor a Wikidata
Família
PareRamiro Osorio Modifica el valor a Wikidata
Lloc webamarantaosorio.es Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm2380720 Allocine: 224525 Modifica el valor a Wikidata

Biografia modifica

Va néixer a Mèxic, en el si d'una família del món teatral. És filla de la pintora mexicana Cristina Cepeda i del director de teatre colombià Ramiro Osorio, qui va ser el primer ministre de Cultura del seu país. Va passar la seva infància entre Ciutat de Mèxic i Bogotà.

Es va formar com a actriu a Mèxic a la Casa del Teatre i després amb Augusto Boal, Tadashi Suzuki, Mar Navarro i Fernando Piernas. Als 21 anys es va mudar a Madrid per a estudiar la carrera de dramatúrgia en la Reial Escola Superior d'Art Dramàtic de Madrid (RESAD). Va realitzar el Màster en gestió cultural de la Universitat Complutense i el ICCMU (Institut Complutense de Ciències Musicals), i altres cursos de postgrau entre els quals destaquen un curs de lideratge en la Universitat Harvard.[2] Ha estat deixebla d'Itziar Pascual, José Sanchís Sinisterra i Juan Mayorga.

Autora teatral modifica

Molt prolífica, la majoria de les seves obres han estat estrenades, i algunes premiades. Ha escrit obres en solitari i també en co-autoria amb Itziar Pascual i Julia Varley.[3]  El seu solo Lo que no dije i l'obra Anònimas s'han presentat a Mèxic, Espanya, l'Índia, Xile, l'Equador, Colòmbia i França.[4]

Amb Itziar Pascual ha escrit a quatre mans “La trilogía de Las Luciérnagas”, tres obres que donen veu a personatges i visions del món a partir de la dona: Mi niña, niña mía(Moje Holka) estrenada al Teatre Espanyol de Madrid el 2019, i dirigida per Natalia Menéndez, va rebre el VII Premi de Textos Teatrals Jesús Domínguez de la Diputació de Huelva el 2016.[5][6] "Vietato dare da mangiare" estrenada al Teatre Espanyol de Madrid en 2018, dirigida per Víctor Sánchez i interpretada per Aitana Sánchez Gijón; Clic, quan tot canvia, estrenada en el Teatre Calderón de Valladolid i dirigida per Alberto Velasco, l'obra va obtenir l'II Premi de Literatura Dramàtica Calderón (2018).[7][8]

Obres estrenades destacables modifica

  • El Grito (2021)[9]
  • Unicornios (2021)
  • Clic. Cuando todo cambia (2018)
  • Mi niña, niña mía (Moje Holka) (2019)
  • La Jaula (2019)
  • Rotunda (2019)
  • Lo que no dije (2018)
  • Las niñas juegan al fútbol (2018)
  • Cera en los ojos (2017)
  • Vietato dare da mangiare (2018)
  • Anónimas (2014) [4][10]

Premis i reconeixements modifica

  • 2019.-Beneficiària del Sistema Nacional de Creadors d'Art del FONCA. Mèxic.
  • 2019.-Guanyadora de la convocatòria Històries del Te de la Companyia Nacional de Teatre de Mèxic per l'obra Rotunda.
  • 2018.-Menció honorífica premio Dolores de Castro, per l'obra El que no vaig dir. Aguascalientes, Mèxic.[11]
  • 2017.- Premi Calderón de Literatura Dramàtica, per l'obra Clic, quan tot canvia. Valladolid, Espanya.
  • 2016.-Premi de Textos Teatrals Jesús Domínguez, per l'obra La meva nena, nena meva (Mulli Holka). Huelva, Espanya.
  • 2015.-Finalista del Premi Fernando Lara de Novel·la de l'Editorial Planeta, amb la novel·la Salta. Sevilla, Espanya.[12]
  • 2009.-Premis a el curtmetratge Inseparables: Premi Millor Curtmetratge. Censur de Curt (Espanya), Esment en el premi Internacional de Cinecortos de Mercedes, Buenos Aires (l'Argentina), Millor Retallo. Certamen de Curtmetratge Visualia 2011(Espanya)[13]
  • 2003.-Premi Caja Madrid de Teatre Exprés, per l'obra Contestes? Madrid, Espanya.

Trajectòria com a actriu modifica

Va participar en tres pel·lícules (dirigides per Daniel Cebrián i Álvaro Fernández Armero), Deu sèries de televisió (com: “Yo soy Bea”, “El comissari”, “Segon Assalt” entre altres), 21 obres de teatre en diferents països (amb directors com Julia Varley, Jill Greenhalgh, Sanchis Sinisterra, entre altres) i 9 curtmetratges.[14]

Trajectòria com a Gestora Cultural i productora modifica

En la seva faceta com a gestora cultural ha dirigit i coordinat festivals de teatre de projecció internacional a Colòmbia, Costa Rica, Mèxic i Espanya. La seva empresa, Jeito Produccions, activa entre 2008 i 2016, va rebre el Premi Joves Emprenedors de Bancaja el 2011.[15]

Un dels seus objectius com a programadora i directora és fer visible el treball de les dones creadores com en el festival A solas.[1] El 2011 es va integrar a The Magdalena Project, una xarxa internacional de dones artistes i creadores que busca donar visibilitat al paper de la dona en el teatre.[1]

Ha dirigit els festivals 7 caminos teatrales a Mèxic (2010), El Festival de les Arts de San José de Costa Rica (2008-2010) i el Festival A Solas- Magdalena Project (2013) als Teatres del Canal de Madrid.[16][17][18][1] I va programar el Festival Tantidhatri 2019 a Calcuta, l'Índia, dirigit per Parvathy Baul.[19]

Referències modifica

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Rivas, Rosa «La productiva red de las ‘Magdalenas’» (en castellà). , 04-09-2013 [Consulta: 18 juny 2020].
  2. ↑ «Amaranta Osorio Cepeda | Máster en Gestión Cultural» (en castellà). [Consulta: 18 juny 2020].
  3. ↑ «ENTREVISTA A AMARANTA OSORIO» (en castellà). actuantes, 09-02-2019. [Consulta: 18 juny 2020].
  4. ↑ 4,0 4,1 «Odin Teatret: Anónimas». odinteatret.dk. Arxivat de l'original el 2020-06-18. [Consulta: 18 juny 2020].
  5. ↑ «MI NIÑA, NIÑA MÍA | Teatro Español». www.teatroespanol.es. [Consulta: 18 juny 2020].
  6. ↑ anarodriguezescobar. «Amaranta Osorio e Itziar Pascual reciben el VII Premio Jesús Domínguez por su obra 'Moje Holka, moje Holka'» (en castellà). Huelva Buenas Noticias, 24-11-2016. [Consulta: 18 juny 2020].
  7. ↑ García, Rocío «El Español pone voz a la tragedia de las refugiadas sirias» (en castellà). , 13-09-2017 [Consulta: 18 juny 2020].
  8. ↑ «Cuando todo cambia – Meetyouvalladolid» (en espanyol europeu). Arxivat de l'original el 2020-06-20. [Consulta: 18 juny 2020].
  9. ↑ Vallejo, Javier. «En el nombre de la madre» (en castellà). EL PAÍS, 12-03-2021. [Consulta: 24 juny 2021].
  10. ↑ Fernández, Clara Morales «Julia Varley, la voz del Odin Teatret» (en castellà). , 26-02-2014 [Consulta: 18 juny 2020].
  11. ↑ «Ganadoras del Premio Dolores Castro y la zalamería a la alcaldesa de Aguascalientes» (en espanyol de Mèxic). LJA Aguascalientes, 24-10-2018. [Consulta: 18 juny 2020].
  12. ↑ «Elegidas las 10 novelas finalistas para el Premio de Novela Fernando Lara» (en castellà). Antena 3 Noticias, 05-05-2015. [Consulta: 18 juny 2020].
  13. ↑ «Jóvenes Realizadores: Inseparables».
  14. ↑ «Amaranta Osorio». IMDb. [Consulta: 18 juny 2020].
  15. ↑ «Los 40 proyectos más innovadores reciben el premio Emprendedores de Bancaja» (en castellà). El Confidencial, 14-01-2011. [Consulta: 18 juny 2020].
  16. ↑ «Es inaugurado en Guanajuato 'Congreso Internacional 7 Caminos Teatrales'» (en espanyol europeu). El Informador :: Noticias de Jalisco, México, Deportes & Entretenimiento. [Consulta: 18 juny 2020].
  17. ↑ «¡Vamos al FIA! - Farándula - Periódico Al Día. Fútbol y noticias de Costa Rica». wvw.aldia.cr. [Consulta: 18 juny 2020].
  18. ↑ «Consigue ahora tus entradas para A solas, Magdalena Project» (en castellà). www.teatroscanal.com. [Consulta: 18 juny 2020].
  19. ↑ «Tantidhatri 2019» (en anglès americà). Ekathara Kalari. [Consulta: 18 juny 2020].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Amaranta_Osorio_Cepeda&oldid=33343126»