Aitana Sánchez-Gijón

actriu de cinema, teatre i televisió hispanoitaliana

Aitana Sánchez-Gijón de Angelis (Roma, 5 de novembre de 1968) és una actriu de cinema, teatre i televisió hispanoitaliana.

Infotaula de personaAitana Sánchez-Gijón

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(es) Aitana Sánchez-Gijón de Angelis Modifica el valor a Wikidata
5 novembre 1968 Modifica el valor a Wikidata (55 anys)
Roma Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióactriu, actriu de cinema, actriu de teatre, actriu de televisió Modifica el valor a Wikidata
Activitat1986 Modifica el valor a Wikidata –
Premis

IMDB: nm0845209 Allocine: 17640 Allmovie: p151738 TCM: 1393991 TMDB.org: 37946 Modifica el valor a Wikidata

Biografia modifica

El seu pare, Ángel Sánchez-Gijón Martínez (1934-2007) va ser catedràtic d'història i traductor espanyol i la seva mare, Fiorella de Angelis, professora italiana de matemàtiques.[1] Té un germà petit, Eloy, que és músic.[2] El seu nom va ser pres d'Aitana, la filla de Rafael Alberti (qui li va dedicar un poema, "Aitana, niña nueva") i de María Teresa León, i va ser aquesta filla la seva padrina de baptisme. També és cosina de Pablo Carbonell.

Va debutar en televisió en la sèrie Segunda enseñanza, de Pedro Masó, amb setze anys. Després va fer petits papers al teatre (La gran pirueta, 1986, de José Luis Alonso de Santos) i al cinema, fins que va arribar la pel·lícula que la va donar a conèixer, Bajarse al moro, de Fernando Colomo (1988). El seu primer paper protagonista va ser a Vientos de cólera de Pedro de la Sota, que li va valer el premi Paco Rabal a la millor actriu en la Setmana del Cinema Espanyol de Múrcia.

Una carrera que es va veure consolidada nacional i internacionalment en la dècada dels noranta amb treballs com a Boca a boca, de Manuel Gómez Pereira; El pájaro de la felicidad, de Pilar Miró; o Celos, de Vicente Aranda, entre altres. Anys després van anar-se sumant títols a la llista com Un paseo por las nubes, d'Alfonso Arau; La camarera del Titanic, de Bigas Lluna; o Volaverunt, paper que la va alçar amb el premi a la millor actriu en el Festival de Cinema de Sant Sebastià.

El 1999 va ser nomenada presidenta de l'Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques d'Espanya substituint José Luis Borau. El 1995 va ser sens dubte el seu any més prolífic, en tenir en cartellera quatre pel·lícules i una sèrie de televisió: Baltasar el castrado, Boca a boca, La ley de la frontera, Un paseo por las nubes amb Keanu Reeves i La regenta, a més d'estrenar l'obra de teatre La gata sobre el tejado de zinc, de Tennessee Williams, al costat de Carmelo Gómez, que seria substituït més tard per Toni Cantó. Ha repetit amb Carmelo Gómez, a La carta esférica, pel·lícula d'Imanol Uribe segons una novel·la d'Arturo Pérez-Reverte i a Oviedo Express.

Des de la dècada de 1990 té la seva pròpia companyia de teatre denominada Strion.[3] En l'àmbit televisiu, destaquen les seves interpretacions a les sèries La Regenta i La viuda valenciana, ambdues de TVE, i el seu paper de Donya Blanca a Velvet, sèrie d'Antena 3.

Trajectòria professional modifica

Cinema modifica

Any
Pel·lícula Director
2014 El club de los incomprendidos Carlos Sedes
2011 Maktub Paco Arango
2011 Gli sfiorati Matteo Rovere
2009 La escarcha (The frost) Ferran Audí
2008 Háblame de amor Silvio Muccino
2007 Oviedo Express Gonzalo Suárez
2007 La carta esférica Imanol Uribe
2006 Bosque de sombras Koldo Serra
2006 Animals ferits Ventura Pons
2004 El maquinista Brad Anderson
2004 La puta y la ballena Luis Puenzo
2002 No tengo miedo Gabriele Salvatores
2001 Mi dulce Jesús Mora Gama
2001 Hombres felices Roberto Santiago
2000 Sin dejar huella María Novaro
1999 Celos Vicente Aranda
1999 Volavérunt Bigas Luna
1999 Yerma Pilar Távora
1999 Ruleta Roberto Santiago
1998 Y llegó el amor Juan José Campanella
1997 Sus ojos se cerraron y el mundo sigue andando Jaime Chávarri
1997 La camarera del Titanic Bigas Luna
1995 Un paseo por las nubes Alfonso Arau
1995 La ley de la frontera Adolfo Aristarain
1995 Boca a boca Manuel Gómez Pereira
1995 La leyenda de Balthasar el Castrado Juan Miñón
1993 El pájaro de la felicidad Pilar Miró
1992 El marido perfecto Beda Docampo Feijóo
1992 Havanera 1820 Antoni Verdaguer
1991 El laberinto griego Rafael Alcázar
1989 El mar y el tiempo Fernando Fernán Gómez
1988 Bajarse al moro Fernando Colomo
1988 No hagas planes con Marga Rafael Alcázar
1988 Vientos de cólera Pedro de la Sota
1987 Remando al viento Gonzalo Suárez
1987 Jarrapellejos Antonio Giménez-Rico
1986 Romanza final (Gayarre) José María Forqué

Televisió modifica

Any Sèrie Director
2014-actualitat Galerías Velvet Carlos Sedes
2010 La viuda valenciana Carlos Sedes
2004 Los 80 Fernando Colomo
2003 Carta mortal Eduard Cortés
1995 La regenta Fernando Méndez Leite
1994-1995 Días de cine (presentadora) Antonio Gasset
1993 La mujer de tu vida 2: la mujer impuntual Jaime Botella
1993 Moscacieca Mario Caiano
1991 El Quijote de Miguel de Cervantes Manuel Gutiérrez Aragón
1990 La huella del crimen 2: El crimen de Perpiñán Rafael Moleón
1987 Casanova Simon Langton
1986 Segunda enseñanza Pedro Masó

Teatre modifica

Any Representació Director Repartiment
2016 La rosa tatuada Carme Portacelli Roberto Enríquez
2015 Medea Andrés Lima Laura Galán, Andrés Lima, Joana Gomila
2015 Los cuentos de la peste Joan Ollé Mario Vargas Llosa, Pedro Casablanc Marta Poveda, Óscar de la Fuente
2013 Capitalismo Juan Cavestany Silvia Marsó, Nathalie Poza
2013 La chunga Joan Ollé Asier Etxeandia, Irene Escolar, Jorge Calvo
2012 Babel Tamzin Townsend Jorge Bosch, Pilar Castro y Pedro Casablanc
2011 Santo[4] Ernesto Caballero José Luis Esteban
2008-2010 Un Dios salvaje Tamzin Townsend Maribel Verdú, Pere Ponce y Antonio Molero
2006 Odiseo y Penélope Joan Ollé
2006 Cruel y tierno Javier G. Yagüe
2002 Les criades Mario Gas Emma Suárez
1995 La gata sobre el tejado de zinc Mario Gas Carmelo Gómez
1993 A puerta cerrada Miguel Narros Mercedes Sampietro
1991 Entre bobos anda el juego Ángel García Suárez Iñaki Miramón
1988 La Malquerida Miguel Narros Ana Marzoa
1988 El hombre deshabitado Emilio Hernández José María Rodero
1986 La gran pirueta José Luis Alonso Mañés Manuel Galiana

Premis i candidatures modifica

Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià
Any Categoria Pel·lícula Resultat
1999 Conquilla de Plata a la millor actriu Volavérunt Guanyadora
Premis Còndor de Plata
Any Categoria Pel·lícula Resultat
1999 Millor actriu protagonista Sus ojos se cerraron y el mundo sigue andando Nominada
Fotogramas de Plata
Any Categoria Treball Resultat
2015 Millor actriu de teatre Medea Guanyadora
2002 Millor actriu de teatre Les criades Nominada
1999 Millor actriu de cinema Celos

Volavérunt
Yerma



Nominada
1998 Millor actriu de cinema Sus ojos se cerraron y el mundo sigue andando Nominada
1997 Millor actriu de cinema La camarera del Titanic Nominada
1996 Millor actriu de teatre La gata sobre el tejado de zinc Guanyadora
1995 Millor actriu de cinema Boca a boca

La ley de la frontera
Un paseo por las nubes

Nominada
Millor actriu de televisió La Regenta Guanyadora
1991 Millor actriu de televisió La huella del crimen 2: el crimen de Perpignan Nominada
Unió d'Actors
Any Categoria Treball Resultat
2015 Millor actriu protagonista de teatre Medea Nominada
2013 Millor actriu protagonista de teatre La chunga Nominada
1995 Millor interpretació protagonista de cinema Boca a boca Nominada
Millor interpretació protagonista de televisió La Regenta Guanyadora
Medalles del Cercle d'Escriptors Cinematogràfics[5]
Any Categoria Pel·lícula Resultat
1993 Millor actriu Havanera 1820 Guanyadora
Festival Solidari de Cinema Espanyol de Càceres
Any Categoria Pel·lícula Resultat
2012 Premi Sant Pancraç a la millor actriu 2011 Maktub Guanyadora
Premis Max
Any Categoria Treball Resultat
2015 Millor actriu protagonista Medea Guanyadora
Premis Ceres
Any Categoria Muntatge Resultat
2015 Millor actriu protagonista Medea Guanyadora
Altres
  • Premi Francisco Rabal a la millor actriu per Viento de cólera (1998).
  • Premi ACE (Nova York) a la millor actriu per Boca a boca (1997).
  • Premi Barcelona a la millor actriu per El maquinista (2004).
  • Medalla d'Or de l'Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques d'Espanya (2015).[6]
  • Nominada als premis Valle Inclán de teatre per Cruel y tierno (2006).
  • Nominada als premis Valle Inclán de teatre per Un dios salvaje (2008).
  • Nominada als premis Valle Inclán de teatre per Santo (2011).
  • Nominada als premis Valle Inclán de teatre per La chunga (2013).
  • Guanyadora dels premis Valle Inclán de teatre per Medea (2015).
  • Nominada als premis Mayte (1993)
  • Nominada als premis Mayte (2002)
  • Nominada als premis Mayte per Un dios salvajee (2008).
  • Nominada als premis Ercilla de teatre com a millor intèrpret femenina per Un dios salvaje (2009).
  • Guanyadora en els premis Ercilla de Teatre com a millor intèrpret femenina per Medea (2015).
  • Medalla d'Or de l'Acadèmia de Cinema (2015)
  • Premio Ciutat de Huelva del Festival Iberoamericà de Huelva per la seva trajectòria professional (2015)

Referències modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Aitana Sánchez-Gijón


Premis i fites
Precedit per:
José Luis Borau
 
President de l'Acadèmia de les Arts
i les Ciències Cinematogràfiques d'Espanya

1999-2000
Succeït per:
Marisa Paredes