Viquipèdia

Sílvia Marsó

actriu catalana

Sílvia Marsó (Barcelona, 8 de març de 1964) és una actriu catalana de teatre, cinema, televisió i productora teatral (Lamarsó Produce), de llarga trajectòria professional. El seu nom artístic és un homenatge a Marcel Marceau, ja que els seus inicis varen ser a l'Institut del Teatre de Barcelona, a l'escola de Pantomima que dirigia Albert Boadella l'any 1978. La seva carrera professional comença l'any 1979 en diferents mitjans, tant en teatre com al cinema i a la televisió.[1]

Infotaula de personaSílvia Marsó

(2018) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(es) Silvia Cartaña Ortega Modifica el valor a Wikidata
8 març 1963 Modifica el valor a Wikidata (61 anys)
el Poble-sec (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópresentadora de televisió, actriu de cinema, actriu de teatre, productora de teatre Modifica el valor a Wikidata
Activitat1981 Modifica el valor a Wikidata –
Membre de
Lloc websilviamarso.com Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0551397 Allocine: 19113 TMDB.org: 1012193 Modifica el valor a Wikidata

Trajectòria professional modifica

Als catorze anys es matricula a l'Escola de Pantomima de l'Institut del Teatre de Barcelona que dirigia Albert Boadella i la seva primera aparició en públic va ser al barri Gòtic de la Ciutat Comtal al costat d'alguns companys de classe, entre els quals hi havia Paco Mir del Tricicle i Jürgen Müller de La Fura dels Baus. Va ser llavors quan va adoptar el cognom artístic Marsó, en homenatge al mim francès Marcel Marceau.[2] La seva inquietud la va portar a provar sort en diferents gèneres artístics: el teatre independent, els espectacles infantils, la revista i el music hall, sempre sense deixar les classes de formació (interpretació, cant, dansa, recitació i teatre en vers, acrobàcia i expressió corporal).[3]

El 31 de juliol de 1979 debuta com a actriu professional a la companyia de Vicky Lussón amb l'obra d'Alfonso Paso, Los derechos de la mujer. El 1981 treballa per primera vegada davant de les càmeres com a presentadora i cantant al programa d'actuacions musicals, Gent d'aquí, pel circuit català de Televisió Espanyola. El 1982 roda la seva primera pel·lícula a les ordres de Carles Benpar, Escapada final (Scapegoat, títol internacional), protagonitzada per Paco Rabal. Les seves primeres aparicions com a actriu a les sèries de televisió varen ser a Segunda enseñanza de Pedro Masó (1986) i a Turno de oficio (1986-87), d'Antonio Mercero.[4][5]

Amb la voluntat de seguir perfeccionant-se i creixent com a actriu, des del 1990 refusa importants propostes per a presentar programes de televisió, i se centra en la seva activitat teatral, treballant a les ordres de Miguel Narros, Andrés Lima, Adolfo Marsillach, José Tamayo, José Luis Alonso, Jaime Chávarri, Amelia Ochandiano, Juan Carlos Pérez de la Fuente, Natalia Menéndez, Esteve Ferrer, etc.[4][5]

Protagonitza, entre d'altres, les obres Yerma, de Federico García Lorca (Premi Melià Recoletos com a millor actriu); Casa de muñecas, de Henrik Ibsen (premis Ercilla i Teatro de Rojas a la millor actriu); Doña Rosita la soltera, de Federico García Lorca (finalista al Fotogramas de Plata com a millor actriu de Teatre); Tres mujeres altas, d'Edward Albee, al costat de María Jesús Valdés (ambdues candidates al Premio Mayte de Teatro el 1995); La gran sultana, de Miguel de Cervantes amb la Compañía Nacional de Teatro Clásico (finalista al Fotogramas de Plata com a millor actriu de Teatre); Hécuba, d'Eurípides, que va estrenar al Festival de Teatro Clásico de Mérida al costat de Margarita Lozano, Blanca Portillo i José Coronado; La loca de Chaillot, de Jean Giraudoux al costat d'Amparo Rivelles i Ni pobre ni rico, sino todo lo contrario, de Tono i Miguel Mihura al costat de Julia Trujillo i Manuel Galiana.[6][4][5]

A T'estimo, ets perfecte... ja et canviaré, (Premi Max el 2001 al millor espectacle musical) va tornar a mostrar les seves qualitats com a cantant. A partir del 2004 s'estrena com a productora i actriu als espectacles: Aquí no paga nadie de Dario Fo, al costat de Jordi Rebellón, i Tres versiones de la vida de Yasmina Reza, al costat de José Luis Gil, Joaquín Climent i Carmen Balaguer.[7][8][4][5]

Al cinema destaquen els seus treballs en pel·lícules com: La madre muerta, de Juanma Bajo Ulloa; Amor, curiosidad, prozac y dudas, de Miguel Santesmases, basada en la novel·la de Lucía Etxebarria; Los muertos no se tocan, nene, de José Luis García Sánchez (guió homònim de Rafael Azcona); Myway, d'Antoni Salgot; El gènere femení, de Carles Benpar i Dones, òpera prima de Judith Colell, entre d'altres.[9][5]

 
Silvia Marsó el 2015.

Pel que fa a les sèries de televisió, cal destacar les seves interpretacions a Dones d'aigua, d'Antoni Verdaguer, amb Carme Elias i Carme Sansa, Elvira Miranda a El origen, gran reserva; Adriana a Gran Hotel; la malvada Alexia a Ana y los 7; l'ecologista radical Rita a Canguros; i La Conspiración de Pedro Olea, amb guió d'Elias Querejeta. Així com les seves intervencions a La banda de Pérez, de Ricardo Palacios, Mar de dudas, de Manuel Gómez Pereira, Quico el progre, Atrapats, Sota el signe de..., entre d'altres.[5]

Paral·lelament ha participat en l'escriptura dels llibres: ¡Bye bye lágrimas! (1991), amb Carlos Villarrubia i Ginés Liébana Celiacos famosos (Editorial Lo que no existe) (2009); Catalanes en Madrid, 50 miradas desde la Gran Vía (2012), d'Anabel Abril: Aula 25 (2013) Escola 25 de setembre (2013).

Filmografia principal modifica

Entre els seus diferents treballs poden esmentar-se els següents:

Televisió modifica

Cinema modifica

Teatre modifica

Premis i candidatures modifica

  • 2019: Nominació al Premio Valle Inclán
  • 2011: Premi Ercilla millor actriu per Casa de muñecas
  • 2011: Premi Teatro Rojas millor actriu per Casa de muñecas
  • 2006: Nominada al Premio Chivas Telón com a millor actriu de comèdia per Aquí no paga nadie
  • 2001: Menció especial del jurat a les actrius protagonistes en el Festival de Cinema de Màlaga per la pel·lícula Amor, curiosidad, prozak y dudas
  • 1998: Finalista premi Fotogramas de Plata com a millor actriu de teatre per l'obra Doña Rosita, la soltera
  • 1995: Nominada al Premi Mayte de teatre per l'obra Tres mujeres altas
  • 1995: Nominada per Unión de Actores com a millor actriu, per la sèrie Canguros
  • 1994: Nominada al Premi Mayte de teatre per l'obra El amor es un potro desbocado
  • 1992: Finalista del Premi Fotogramas de Plata com a millor actriu de teatre per l'obra La gran sultana
  • 1986: Premi Ercilla de teatre com a actriu revelació per Búscame un tenor

Referències modifica

  1. ↑ «Silvia Marsó» (en castellà). Decine21, 26-01-2024. [Consulta: 28 gener 2024].
  2. ↑ «Admiro a Tierno Galván porque no fue un político». El País, 24-11-1993. [Consulta: 10 juliol 2012].
  3. ↑ «Silvia Marsó, una "vedette" de tamaño de BUP». Diario ABC, 30-08-1983. [Consulta: 9 juliol 2012].
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 «Silvia Marsó: Silvia Cartaña Ortega» (en castellà). CDAEM, Centro de Documentación de las Artes Escénicas y de la Música. [Consulta: 28 gener 2024].
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 5,5 «Silvia Marsó». Academia de las Artes Escénicas de España. [Consulta: gener 2024].
  6. ↑ «Mi verdadera playa es el escenario». Diario ABC, 07-07-1991. [Consulta: 9 juliol 2012].
  7. ↑ «En España anuncias lejía y eres famoso, pero si haces "Hamlet"...». Diario ABC, 22-08-2004. [Consulta: 9 juliol 2012].
  8. ↑ «El teatro no puede ser sólo un divertimento». El País, 06-01-2007. [Consulta: 10 juliol 2012].
  9. ↑ «Por muchas horas que rodemos los actores, más les pesa el tiempo a los mineros». La Nueva España, 04-04-2011. Arxivat de l'original el 2017-12-14. [Consulta: 10 juliol 2012].

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sílvia Marsó
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Sílvia_Marsó&oldid=33230518»