Ambiòrix
Ambiòrix[1] (en llatí Ambiorix) era el cap dels eburons, un poble gal entre el Mosa i el Rin, que havien estat tributaris dels atuàtucs però als qui Juli Cèsar va lliurar del tribut abans de l'any 54 aC.[2]
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | Gàl·lia |
| Mort | Gàl·lia |
| Floruit | 54 aC |
| Rei | |
| | |
| Activitat | |
| Ocupació | militar |
| Carrera militar | |
| Conflicte | Guerra de les Gàl·lies |
| Altres | |
| Títol | Rei |
En aquest any Cèsar va mobilitzar una legió i cinc cohorts sota el comandament de Quint Tituri Sabí i Luci Aurunculeu Cotta, als que va enviar al territori dels eburons per passar allí l'hivern. Però als quinze dies els eburons es van revoltar dirigits pels seus caps Ambiòrix i Cativolcus, i van assetjar el campament romà matant quasi tots els soldats quan van sortir sota promesa de salconduit a la batalla del Jeker. Llavors Ambiòrix va incitar als atuàtucs i als nervis a la revolta i van atacar el camp de Quint Tul·li Ciceró que era al país dels nervis. Quint Tul·li Ciceró va aguantar l'atac i Cèsar va arribar amb més forces obligant a Ambiòrix a aixecar el setge. L'any següent Ambiòrix va seguir la guerra però va patir diverses derrotes davant Cèsar.[3] segons Florus, va aconseguir escapar sense ser capturat i va passar el Rin. Amb l'esperit romàntic del segle xix, Ambiòrix era considerat com un heroi i precursor de la resistència mil·lenari del poble belga contra els seus opressors. Una estàtua imaginada –no hi ha cap imatge històrica seva– es va erigir a la plaça major de la ciutat de Tongeren, l'antiga ciutat Atuatuca Tungrorum.
Referències Modifica
- ↑ Cèsar, Juli. «Llibre V, XXII.1». A: Guerra de les Gàl·lies (en llatí i català). Traducció: Icart, Joaquim. 3 vol. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1974, p. 63. DL B. 48252-1974. ISBN 8472250938.
- ↑ «Ambiòrix». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Smith, William. «Ambiorix». A: William Smith. Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. 1. Boston: Little, Brown and Company, 1867, p. 138–139 [Consulta: 13 setembre 2011]. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2013-11-02. [Consulta: 13 setembre 2011].