Amebozous
Els amebozous (Amoebozoa) són un dels grups principals de protists ameboides, incloent a la majoria dels que es mouen per mitjà del flux intern de citoplasma.[1]
Amoebozoa  | |
|---|---|
 | |
| Taxonomia | |
| Superregne | Eukaryota |
| Fílum | Amoebozoa Lühe, 1913 emend. |
| Subgrups | |
.svg){kind=icon}
Els seus pseudopodis són de tipus rom, en forma de dit i es denominen lobopodis. La majoria són unicel·lulars i són comuns al sòl i en hàbitats aquàtics. La nutrició és heteròtrofa, alimentant-se per fagocitosi de bacteris, altres protists o matèria orgànica morta. Alguns es troben en simbiosi amb altres organismes, mentre que altres són paràsits patògens. Les cèl·lules dels amebozoos poden estar nues o cobertes per una teca i de vegades presenten flagels.
La mida dels amebozous és molt variable. Molts mesuren només 10-20 micres, però també s'inclouen molts dels protozous més grossos. La famosa espècie Amoeba proteus pot arribar a 800 micres i, en part a causa de la seva grandària, s'estudia sovint com a cèl·lula representativa. Les amebes multinucleadas Chaos i Pelomyxa poden arribar a tenir diversos mil·límetres de longitud i alguns mixomicets, com Fuligo septica, poden arribar a cobrir diversos metres quadrats.
Amoebozoa inclou també Mycetozoa (mixomicets o fongs mucilaginosos), formes multinucleades o multicel·lulars que produeixen espores i que són generalment visibles a simple vista.
El grup comprèn unes 4200 espècies.[2]
Filogènia
modificaEl següent arbre filogenètic mostra les relacions entre els diferents grups d'unikonts:[3][4]
| Podiata |
| ||||||||||||||||||||||||||||||
El següent arbre filogenètic mostra les relacions entre els grups d'amebozous, d'acord amb Cavalier-Smith:[5]
| Amoebozoa |
| ||||||||||||||||||||||||||||||
Classificació
modificaLes amebes procedeixen probablement d'organismes flagel·lats i algunes formes retenen encara els seus flagelos.6 3 Amoebozoa es divideix en dos subfílums amb suport de filogènies moleculars: Conosa i Lobosa. La majoria dels membres de Conosa presenten un o dos flagels, són multiflagel·lats (per exemple, Multicilia i Pelomyxa) i fins i tot les formes que van perdre els flagells conserven encara l'organització de microtúbuls del centrosoma. En canvi, els membres de Lobosa van perdre flagels, centríols i també generalment l'organització de microtúbuls del centrosoma a l'evolucionar a la manera de locomoció basat en fluxos de citoplasma i en la contractibilitat de el complex d'actina-miosina.7 Alguns membres de Conosa són anaerobis, per exemple Pelomyxa i Entamoeba.
Referències
modifica- ↑ Adl et al. 2012. The revised classification of eukaryotes. Journal of Eukaryotic Microbiology, 59(5), 429-514
- ↑ Chapman, A. D. (2009). Numbers of living species in Australia and the world Arxivat 2015-09-28 a Wayback Machine.
- ↑ Brown, M. W., Heiss, A. A., Kamikawa, R., Inagaki, Y., Yabuki, A., Tice, A. K., ... & Roger, A. J. (2018). Phylogenomics places orphan protistan lineages in a novel eukaryotic super-group. Genome biology and evolution, 10(2), 427-433.
- ↑ Cavalier-Smith, T., Chao, E. E., Snell, E. A., Berney, C., Fiore-Donno, A. M., & Lewis, R. (2014). Multigene eukaryote phylogeny reveals the likely protozoan ancestors of opisthokonts (animals, fungi, choanozoans) and Amoebozoa. Molecular phylogenetics and evolution, 81, 71-85.
- ↑ 5,0 5,1 Cavalier-Smith, T., Chao, E. E., & Lewis, R. (2016). 187-gene phylogeny of protozoan phylum Amoebozoa reveals a new class (Cutosea) of deep-branching, ultrastructurally unique, enveloped marine Lobosa and clarifies amoeba evolution. Molecular phylogenetics and evolution, 99, 275-296.
- ↑ Cavalier-Smith; etal «Multigene phylogeny resolves deep branching of Amoebozoa». Molecular Phylogenetics and Evolution, 2015. DOI: 10.1016/j.ympev.2014.08.011.
