Amphilius krefftii
Amphilius krefftii és una espècie de peix pertanyent a la família dels amfílids i a l'ordre dels siluriformes.[4]
| Taxonomia | |
|---|---|
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Actinopteri |
| Ordre | Siluriformes |
| Família | Amphiliidae |
| Gènere | Amphilius |
| Espècie | Amphilius krefftii  (Boulenger, 1911)[1][2][3] |
| Nomenclatura | |
| Sinònims | |
.svg){kind=icon}
Descripció
modificaEl seu cos (allargat, aplanat ventralment fins a la base de l'aleta anal i, llavors, estrenyent-se fins al final del peduncle caudal), fa 20,8 cm de llargària màxima. El perfil dorsal s'eleva suaument des de l'extrem del musell fins a l'origen de l'aleta dorsal i continua gairebé horitzontal fins al final del peduncle caudal, el qual és comprimit lateralment. Anus i obertures urogenitals situats a la inserció de les aletes pelvianes. Pell llisa. Línia lateral completa i estenent-se des de la vora dorsal de la cavitat opercular fins a la base de l'aleta caudal. 36, 37 o 38 vèrtebres totals (20 o 21 abdominals i 16 o 17 caudals). Cap i part anterior del cos amples. Cap en forma de falca vist lateralment i eixamplant-se des de l'extrem del musell fins a la base de les aletes pectorals. Musell ample i rom quan es veu des de dalt. Membranes branquiòstegues unides moderadament a l'istmus (formant una connexió en forma de "V" o molt còncava) i amb 6 o 7 radis. Boca ampla,, suaument corbada i subterminal. Llavis carnosos. Dents còniques i curtes. Tres parells de barbetes sensorials. Ulls petits i situats a mig camí entre l'extrem del musell i el marge posterior de l'opercle. Diàmetre horitzontal dels ulls lleugerament més ample que el vertical. Narius separats, però relativament a prop l'un de l'altre. Aleta dorsal amb 5 o 6 radis i el marge lleugerament convex. Aletes pectorals amb 8, 9, 10 o 11 radis (el primer no ramificat i molt engrossit). Aletes pelvianes inserides posteriorment a la base de l'aleta dorsal, amb 5 radis (el primer no ramificat i molt engrossit) i el marge posterior recte. Base de l'aleta adiposa més llarg que el de l'anal. Aleta caudal emarginada i amb els extrems dels lòbuls arrodonits. Aleta anal amb la base curta, el seu origen posterior al de l'aleta adiposa i el marge gairebé en línia recta. Àrees dorsal i laterals del cap i el cos de color marró, mentre que el ventral és marró clar. Aletes dorsal, adiposa, caudal i anal marrons. Aletes pectorals i pelvianes de color marró a la part superior i groc clar a l'inferior. Barbetes maxil·lars i mandibulars marrons. Aleta caudal amb una franja en forma de mitja lluna fosca a la base. La coloració dels joves és similar a la dels adults, llevat de totes les aletes que són de color groc clar i amb petites taques marrons als radis ramificats. Aletes pectorals i pelvianes amb el primer radi no ramificat de color marró fosc al dors. Es diferencia d'Amphilius chalei, Amphilius grandis, Amphilius athiensis i Amphilius uranoscopus per la seua aleta caudal emarginada (vs. bifurcada); d'Amphilius grandis i Amphilius athiensis per la presència de taques clares al lloc d'origen i d'inserció de l'aleta dorsal; d'Amphilius chalei, Amphilius athiensis, Amphilius grandis i Amphilius uranoscopus per tindre un cos curt amb generalment 36 vèrtebres (vs. cos allargat i 37-40 vèrtebres); d'Amphilius cryptobullatus, A. athiensis i A. uranoscopus per l'absència de taques fosques al cos (vs. cos clapejat en A. cryptobullatus, finament tacat en A. athiensis i amb una franja negra i difusa al llarg dels flancs en el cas d'A. uranoscopus); també es distingeix d'A. athiensis per l'absència de taques a les aletes (vs. aletes força tacades), i d'A. chalei per posseir una major altura del peduncle caudal.[5]
Alimentació
modificaHom creu que, de la mateixa manera que les altres espècies d'Amphilius, es nodreix principalment d'insectes aquàtics bentònics.[6][7][8]
Hàbitat i distribució geogràfica
modificaÉs un peix d'aigua dolça, demersal i de clima tropical,[9] el qual viu a Àfrica: el riu Tsavo a la conca del riu Galana a Kenya[10] i, també, les conques del llac Jipe i dels rius Sigi i Pangani a Tanzània.[11][5][3][9][12]
Observacions
modificaÉs inofensiu per als humans[9] i el seu índex de vulnerabilitat és baix (15 de 100).[13]
Referències
modifica- ↑ Günther, A., 1864. Catalogue of the fishes in the British Museum. Catalogue of the Physostomi, containing the families Siluridae, Characinidae, Haplochitonidae, Sternoptychidae, Scopelidae, Stomiatidae in the collection of the British Museum. Cat. Fishes v. 5: i-xxii + 1-455.
- ↑ Boulenger, G. A., 1911. Catalogue of the fresh-water fishes of Africa in the British Museum (Natural History). Londres. v. 2: i-xii + 1-529.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Catalogue of Life (anglès)
- ↑ Encyclopedia of Life (anglès)
- ↑ 5,0 5,1 Thomson, A. W. i L. M. Page, 2010. Taxonomic revision of the Amphilius uranoscopus group (Teleostei: Siluriformes) in Kenya, with the description of a new species from the Athi River. Bull. Flor. Mus. Nat. Hist. 49(2):45-66. Pàg. 58. [1]
- ↑ Marriott, M. S., A. J. Booth, & P. H. Skelton, 1997. Reproductive and feeding biology of the Natal mountain catfish Amphilius natalensis (Siluroidei: Amphiliidae). Environmental Biology of Fishes 49:461 -470.
- ↑ Skelton, P. H., 2001. A Complete Guide to the Freshwater Fishes of Southern Africa. Segona edició. Struik Publishers, Ciutat del Cap, 395 p.
- ↑ Walsh, S. J., L. J. Chapman, A. E. Rosenberger & C. A. Chapman, 2000. Redescription of Amphilius jacksonii (Siluriformes: Amphiliidae) with habitat and life-history notes. Ichthyological Exploration of Freshwaters 11:163–174.
- ↑ 9,0 9,1 9,2 FishBase (anglès)
- ↑ List of Freshwater Fishes reported from Kenya - FishBase (anglès)
- ↑ List of Freshwater Fishes reported from Tanzania - FishBase (anglès)
- ↑ GBIF (anglès)
- ↑ Cheung, W. W. L., T. J. Pitcher i D. Pauly, 2005. A fuzzy logic expert system to estimate intrinsic extinction vulnerabilities of marine fishes to fishing. Biol. Conserv. 124:97-111.
Bibliografia
modifica- Ferraris, C. J., Jr., 2007. Checklist of catfishes, recent and fossil (Osteichthyes: Siluriformes), and catalogue of siluriform primary types. Zootaxa, núm. 1418: 1-628. [2]