Amulet de Lindholm
L'Amulet de Lindholm és una peça d'os tallat trobada a Escània, Suècia, datada d'entre el segle II i IV, que té una inscripció rúnica catalogada amb el codi DR 261 de la base de dades Rundata. L'amulet es conserva actualment al Museu Històric de la Universitat de Lund.
Descripció
modifica
L'Amulet de Lindholm és un os tallat en forma de costella amb una inscripció rúnica, que es va trobar al 1840 en una torbera.[1] En tallar la torba es va partir en dos, i per això es va fer malbé una runa de la segona línia del text.[1]
L'amulet està gravat en dues cares amb runes en futhark antic. D'una banda, mostra el nom de l'escultor, i l'altra encara no s'ha interpretat satisfactòriament, potser perquè la inscripció té un significat màgic. Conté el polèmic terme erilaz (bruixot o mestre rúnic). La seqüència de la segona línia s'interpreta com una fórmula màgica o un ritual: tres runes tiwaz consecutives com a invocació a Tir, i vuit runes ansuz com a invocació o llista simbòlica dels vuit Ænsos.[2]
Si el mot que apareix en la primera línia es tradueix com un nom, Sawilagaz, significaria 'el del sol (Sowilo)'; i si es tradueix com 'l'astut' o 'l'enganyós', llavors podria referir-se a un sobrenom d'Odin o algun altre déu.[1]
Inscripció
modificaTransliteració de les runes a lletres llatines
modificaLa primera línia es pot llegir com:
- ek erilaz sa wilagaz hateka:
o bé:
- ek erilaz sa(=i)wilagaz hateka:
La segona línia és:
- aaaaaaaazzznnn-b- muttt: alu:[3]
Transcripció al protonòrdic
modificaLa primera línia pot transcriure's com:
- Ek erilaz sa Wilagaz haite'ca.
O bé:
- Ek erilaz Sawilagaz haite'ca.
En la segona línia sols es transcriu el mot alu segons Rundata:
- ... ... alu
Traducció
modificaLa primera línia es tradueix com:
- Jo l'embruixador soc anomenat l'astut.
O bé:
- Jo, l'embruixador, em dic Sawilagaz.
Mentre que en la segona línia l'única paraula traduïble es pot referir a la cervesa o a alguna mena d'invocació:
- ... ... 'alu' (cervesa?)(3)
Vegeu també
modificaReferències
modifica- ↑ 1,0 1,1 1,2 Runes and Their Secrets: Studies in Runology, Volume 2000, ISBN 87-635-0428-6, <http://books.google.com/books?id=USIpSluLe10C&printsec=frontcover&source=gbs_navlinks_s#v=onepage&q=&f=false>
- ↑ Spurkland, Terje. Norwegian Runes and Runic Inscriptions. Boydell Press, 2005, p. 12. ISBN 1-84383-186-4.
- ↑ «Samnordisk runtextdatabas - Uppsala universitet» (en suec), 20-05-2024. [Consulta: 22 juny 2024].