An Inconvenient Truth

An Inconvenient Truth és una pel·lícula documental de 2006 sobre el canvi climàtic dirigit per Davis Guggenheim, i presentat per l'ex-vicepresident dels Estats Units Al Gore. La pre-estrena es va fer al Festival de Cinema de Sundance de 2006, i l'estrena oficial a Nova York i Los Angeles el 24 de maig del mateix any.

Infotaula de pel·lículaAn Inconvenient Truth
An Inconvenient Truth
Aninconvenienttruth.jpg
Pòster de la pel·lícula
Fitxa
DireccióDavis Guggenheim
Protagonistes
ProduccióLawrence Bender
Scott Z. Burns
Laurie David
Lesley Chilcott (co-productor)
GuióAl Gore
MúsicaMichael Brook
FotografiaDavis Guggenheim
MuntatgeJay Cassidy
Dan Swietlik
ProductoraLawrence Bender i Participant Media (en) Tradueix
DistribuïdorParamount Classics
Dades i xifres
País d'origenEstats Units
Estrena2006
Durada94 min.
Idioma originalAnglès
Coloren color
Formatpantalla ampla
Pressupost+ d'1 milió de dòlars[1]
Descripció
GènereDocumental
Premis i nominacions
Nominacions
Premis

Lloc webLloc web
IMDB: tt0497116 Filmaffinity: 771735 Allocine: 111289 Rottentomatoes: m/inconvenient_truth Mojo: inconvenienttruth Allmovie: v342290 Metacritic: movie/an-inconvenient-truth TV.com: movies/an-inconvenient-truth
Modifica les dades a Wikidata

Paral·lelament, la novel·la escrita pel mateix Gore, Una veritat incòmoda: La crisi planetària de l'escalfament global i com afrontar-la, assolí el número 1 de la llista de llibres de no-ficció del New York Times el 2 de juliol següent.[2]

Mesos després, el 21 de novembre, la companyia Paramount Home Entertainment va treure al mercat la versió en DVD.

El documental ha estat guardonat amb l'Oscar al millor documental i a la millor cançó original, aquest últim pel tema I Need To Wake Up de Melissa Etheridge.[3]

Ha arribat a guanyar 49 milions de dòlars de les taquilles d'arreu del món, convertint-se en la quarta pel·lícula documental amb majors ingressos als Estats Units (en valors nominals, des de 1982 fins a l'actualitat), després de Fahrenheit 9/11 (de Michael Moore), La Marche de l'empereur (de Luc Jacquet), i Sicko (també de Michael Moore).[4]

ReferènciesModifica

Enllaços externsModifica