Oscar a la millor cançó original
L'Oscar a la millor cançó original (en anglès Academy Award for Best Original Song) és un premi cinematogràfic estatunidenc atorgat cada any, des de 1935 per l'Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques, la qual atorga igualment tots els altres Oscars.[1]
Aquest premi recompensa els compositors (música) i lletristes d'una cançó escrita per a una pel·lícula. Segons els anys, ha portat diferents títols: Millor cançó de 1935 a 1968 i de 1974 a 1975, Millor cançó original per a una pel·lícula (Song-Original for the Picture) de 1969 a 1973, Millor cançó original des de 1976. Com a continuació de la victòria a la 14a cerimònia dels Oscars, el 1942 de The Last Time I Saw París , una cançó escrita per Jerome Kern el 1940 i reutilitzada a la pel·lícula de 1941 Lady Be Good,[2] l'Acadèmia va decidir restringir els nomenaments a les cançons compostes especialment per a un film.[3]
Fins a la 18a cerimònia dels Oscars, el 1946, el nombre de nomenaments era lliure (aquell any, 14). Des de 1947, és fixat en 5, excepcions fetes de 1989, 2006 i 2009 on només tres cançons han estat designades. Contràriament a la majoria de les altres categories, diverses cançons d'una mateixa pel·lícula poden ser designades, el primer cas va ser Fame a la 53a cerimònia dels Oscars, el 1981.
ElegibilitatModifica
Des de 2019, les normes de l'Acadèmia estipulen que "una cançó original consta de paraules i música, ambdues originals i escrites específicament per a la pel·lícula. Hi ha d'haver una interpretació substancial, intel·ligible i clarament audible (no necessàriament presentada visualment) tant de lletra com de melodia, utilitzats al cos de la pel·lícula o com a primer senyal musical als crèdits finals."[4]
El requisit original era només que la cançó nominada aparegués en una pel·lícula durant l'any anterior. Aquesta regla es va canviar després dels Premis de l'Acadèmia de 1941, quan The Last Time I Saw Paris, de la pel·lícula Lady Be Good, amb música de Jerome Kern i lletra de Oscar Hammerstein II, va guanyar. Kern es va molestar perquè la seva cançó guanyés perquè s'havia publicat i gravat abans que s'utilitzessin a la pel·lícula. Kern estava molest perquè pensava que Blues in the Night de Harold Arlen (música) i Johnny Mercer (lletra) hauria d'haver guanyat. La cançó de Kern va ser escrita el 1940, després que els alemanys ocupessin París a l'inici de la Segona Guerra Mundial. Va ser gravada per Kate Smith i va assolir el 8è lloc de la llista de més venuts abans de ser utilitzada a la pel·lícula.
Kern va aconseguir que l'Acadèmia canviés la regla perquè només poguessin guanyar les cançons "originals i escrites específicament per a la pel·lícula".[5][6] Cançons que es basen en material mostrat o reelaborat juntament amb versions, remixes i paròdies, com ara Gangsta's Paradise (que utilitza un sample de Pastime Paradise de Stevie Wonder) a la pel·lícula de 1995 Dangerous Minds, tampoc no són elegibles.
Aquesta regla vol dir que quan una pel·lícula és adaptada a partir d'un musical d'un escenari produït prèviament, cap de les cançons existents del musical és elegible. Com a resultat, moltes adaptacions cinematogràfiques recents de musicals han inclòs cançons originals que podrien ser nominades, com ara You Must Love Me a la pel·lícula de 1996 Evita (guanyat) i Listen, Love You I Do, Patience a la pel·lícula del 2006 Dreamgirls, i Suddenly a la pel·lícula de 2012 Les Misérables.
Hi va haver un debat sobre si Glen Hansard i Marketa Irglova, que van rebre l'Oscar el 2008 per Falling Slowly, eren de fet elegibles. Falling Slowly s'havia publicat en dos àlbums més: The Swell Season, el projecte duo de Hansard i Irglova, i The Cost, de la banda de Hansard The Frames. The Swell Season es va estrenar l'agost de 2006, i The Cost el febrer de 2007, abans de l'estrena d'Once. També es va utilitzar a la pel·lícula Beauty in Trouble i es va estrenar a la seva banda sonora el setembre de 2006. Tanmateix, el comitè de música de l'AMPAS va determinar que, durant la llarga producció de la pel·lícula, els compositors havien "tocat la cançó en alguns llocs que es consideraven prou intrascendentes com per no canviar l'elegibilitat de la cançó".[7] El mateix problema va sorgir dos anys abans amb In the Deep de Crash, que va aparèixer a l'àlbum de 2003 de Bird York The Velvet Hour després de ser escrit per a Crash, però abans de l'estrena de la pel·lícula. La regla actual de l'Acadèmia diu que una cançó apte "s'ha d'enregistrar per utilitzar-la a la pel·lícula abans de qualsevol altre ús", de manera que els enregistraments publicats abans de la pel·lícula no desqualificaran una cançó sempre que la versió de la pel·lícula s'hagi gravat abans.[6]
PalmarèsModifica
Una altra categoria recompensa paral·lelament des de 1935 la millor banda sonora. De 1971 a 1985,[8] aquesta categoria comprèn la Millor cançó i adaptació musical (Original Song Score and Adaptation), recompensant el conjunt de les cançons d'una pel·lícula i no una sola com l'Oscar a la millor cançó original.
Nota: L'any indicat és el de la cerimònia, premiant les pel·lícules estrenades en el transcurs de l'any anterior[9] Els llorejats són indicats al capdavant de cada categoria i en negreta.
Guanyadors i nominatsModifica
Dècada de 1930Modifica
Dècada de 1940Modifica
Dècada de 1950Modifica
Dècada de 1960Modifica
Dècada de 1970Modifica
Dècada de 1980Modifica
Dècada de 1990Modifica
Dècada de 2000Modifica
Dècada de 2010Modifica
Dècada de 2020Modifica
| Any | Pel·lícula | Cançó | Música | Lletra | Intèrprets |
|---|---|---|---|---|---|
| 2020 | Judas and the Black Messiah | «Fight for You» | D'Mile H.E.R. |
H.E.R Tiara Thomas |
H.E.R. |
| Eurovision Song Contest: The Story of Fire Saga | «Husavik» | Rickard Göransson Fat Max Gsus Savan Kotecha |
Will Ferrell, Rachel McAdams i Molly Sandén | ||
| La vita davanti a sé | «Io sì» | Diane Warren | Diane Warren Laura Pausini |
Laura Pausini | |
| One Night in Miami... | «Speak Now» | Sam Ashworth Leslie Odom Jr. |
Leslie Odom Jr. | ||
| The Trial of the Chicago 7 | «Hear My Voice» | Daniel Pemberton | Daniel Pemberton Celeste |
Celeste | |
| 2022 | No Time to Die | «No Time to Die» | Billie Eilish Finneas O'Connell |
Billie Eilish | |
| King Richard | «Be Alive» | DIXSON Beyoncé Knowles-Carter |
Beyoncé Knowles-Carter | ||
| Encanto | «Dos Oruguitas» | Lin-Manuel Miranda | Sebastián Yatra | ||
| Belfast | «Down to Joy» | Van Morrison | Van Morrison | ||
| Four Good Days | «Somehow You Do» | Diane Warren | Reba McEntire | ||
RècordsModifica
Els que han guanyat més premisModifica
- Nombre de nominacions entre parèntesis
- 4: Sammy Cahn (25)
- 4: Johnny Mercer (18)
- 4: Jimmy Van Heusen (14)
- 4: Alan Menken (14)
- 3: Paul Francis Webster (16)
- 3: Harry Warren (11)
- 3: Ray Evans (7)
- 3: Jay Livingston (7)
- 3: Tim Rice (5)
- 2: Alan Bergman (15)
- 2: Marilyn Bergman (15)
- 2: Randy Newman (13)
- 2: Henry Mancini (11)
- 2: Ned Washington (11)
- 2: Sammy Fain (10)
- 2: Howard Ashman (7)
- 2: Jerome Kern (7)
- 2: Burt Bacharach (5)
- 2: Oscar Hammerstein II (5)
- 2: Stephen Schwartz (5)
- 2: Elton John (4)
- 2: Joel Hirschhorn (3)
- 2: Will Jennings (3)
- 2: Al Kasha (3)
- 2: Kristen Anderson-Lopez (3)
- 2: Robert Lopez (3)
- 2: Giorgio Moroder (2)
GuanyadoresModifica
- Dorothy Fields va ser la primera cantant a guanyar aquest Oscar. Va escriure la lletra per The Way You Look Tonight (música de Jerome Kern) cantada per Fred Astaire a la pel·lícula Swing Time. Va ser 32 anys abans que una segona dona fos premiada, Marilyn Bergman,que va coescriure amb el seu marit Alan la lletra per Windmills of Your Mind (música de Michel Legrand) per The Thomas Crown Affair en la 41a edició dels premis, el 1968.
- Les guanyadores des d'aleshores:
- Barbra Streisand per Evergreen de Ha nascut una estrella en la 41a edició dels premis, 1976, la primera compositora premiada.
- Carole Bayer Sager per Arthur's Theme (Best That You Can Do) d'Arthur, el solter d'or en la 54a edició dels premis, el 1981.
- Buffy Sainte-Marie per Up Where We Belong de Oficial i cavaller en la 55a edició dels premis el 1982.
- Irene Cara per Flashdance... What a Feeling) de Flashdance en la 56a edició dels premis el 1983.
- Carly Simon per Let the River Run de Working Girl en la 61a edició dels premis el 1988.
- Annie Lennox per Into the West de El senyor dels anells: El retorn del rei en la 76a edició dels premis el 2003.
- Fran Walsh per Into the West de El senyor dels anells: El retorn del rei en la 76a edició dels premis el 2003.
- Melissa Etheridge per I Need to Wake Up de An Inconvenient Truth en la 79a edició dels premis, el 2006.
- Markéta Irglová per Falling Slowly de Once) en la 80a edició dels premis el 2007.
- En la 61a edició dels premis, el 1988, Carly Simon va ser la primera dona en guanyar sola aquest premi. Va ser Melissa Etheridge que va guanyar-lo en la 79a edició dels premis, el 2006.
Guanyadors en llengua no anglesaModifica
- Manos Hadjidakis va ser el primer a rebre aquest premi per una cançó original escrita en llengua no anglesa, a la 33a edició dels premis, el 1960 per Never on Sunday (títol grec Ta Paidia toy Peiraia) de la pel·lícula grega Never on Sunday (títol grec Pote tin Kyriaki).
- Jorge Drexler va ser el segon en guanyar el premi en llengua no anglesa per Al otro lado del río de The Motorcycle Diaries a la 77a edició, el 2004. Aquell any una altra cançó en llengua no anglesa va ser nominmada, la del compositor Bruno Coulais i lletrista Christophe Barratier, Vois Sur Ton Chemin de la pel·lícula francesa Les Choristes.
- A. R. Rahman i Gulzar són el tercer i quart guanyador en aquesta categoria, amb la cançó en Hindi Jai Ho de Slumdog Millionaire, a la 81a edició, el 2009. Aquell mateix any, O... Saya, una altra cançó en Hindi de la mateixa pel·lícula i M.I.A., va ser també nominat, sent el primer cop que dues cançons en llengua no anglesa han estat nominades en aquesta categoria-
NotesModifica
ReferènciesModifica
- ↑ «Reglament dels Oscar 2009». Arxivat de l'original el 2013-12-11. [Consulta: 9 febrer 2010].
- ↑ (anglès) Susan Sacket, Hollywood Sings !, Billboard Books, New York, 1995, pàg. 42-43.
- ↑ Cosa que exclou les comèdies musicals adaptades a la pantalla, les vegades i els remix. Per contra, la cançó In the Deep composta per a la pel·lícula Collision ha estat jutjada elegible encara que hagi sortit de l'àlbum de Kathleen York The Velvet Hour abans del film.
- ↑ «92nd Academy Awards of Merit» (en anglès) p. 20. Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques. [Consulta: 19 març 2022].
- ↑ Susan Sacket, "1941: 'The Last Time I Saw Paris'", Hollywood Sings!, Billboard Books, Nova York, 1995, pàgs. 42–43.
- ↑ 6,0 6,1 «Rule Fifteen: Special Rules for the Music Awards | Rules for the 86th Academy Awards» (en anglès). Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques. Arxivat de l'original el 25 octubre 2013. [Consulta: 19 març 2022].
- ↑ «"Once" Again, a Legit Nominee» (en anglès). The New York Times, 21-01-2008. [Consulta: 19 març 2022].
- ↑ Excepció feta, dels anys 1981-82. Cf Lloc oficial.
- ↑ Exemple: A.R. Rahman va guanyar l'Oscar a la millor cançó original en la 81a cerimònia dels Oscars del 22 de febrer de 2009 per a la cançó Jai Ho de la pel·lícula Slumdog Millionaire, estrenada el 2008.
- ↑ Nominació no oficial. Inclosa inicialment en les 5 finalistes, el 29 de gener de 2014 fou eliminada de la competició per incompliment de la normativa interna de l'Acadèmia. [1]