Castells a la sorra

pel·lícula de 1965 dirigida per Vincente Minnelli

Castells a la sorra (títol original en anglès: The Sandpiper) és una pel·lícula estatunidenca dirigida per Vincente Minnelli i estrenada el 1965. Ha estat doblada al català.[2]

Infotaula de pel·lículaCastells a la sorra
The Sandpiper
Fitxa
DireccióVincente Minnelli
Protagonistes
Elizabeth Taylor
Richard Burton
Eva Marie Saint
Charles Bronson
Director artísticGeorge W. Davis, Urie McCleary
ProduccióMartin Ransohoff
Dissenyador de produccióGeorge Davis Modifica el valor a Wikidata
GuióMartin Ransohoff
Dalton Trumbo
Michael Wilson
MúsicaJohnny Mandel
Dissenyador de soJacques Lebreton
FotografiaMilton R. Krasner
MuntatgeDavid Bretherton
VestuariIrene Sharaff
ProductoraFilmways Pictures
Venice Picture
MGM
DistribuïdorMetro-Goldwyn-Mayer
Teatre du Temple (França)
Dades i xifres
País d'origenEstats Units
Estrena1965
Durada118 minuts
Idioma originalanglès
Versió en catalàSí 
RodatgeCalifòrnia Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Format2.35:1 Modifica el valor a Wikidata
Pressupost5300.000 dòlars[1]
Descripció
GènereMelodrama
Lloc de la narracióCalifòrnia Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0059674 The Movie Database: 77915 Filmaffinity: 842963 Allocine: 58870 Rottentomatoes: m/sandpiper Allmovie: v42814 TCM: 3585 TV.com: movies/the-sandpiper Modifica els identificadors a Wikidata

Argument

modifica

El jove Danny Reynolds i la seva mare Laura, una artista-pintora beatnik, viuen una vida de somni a les platges de Big Sur a Califòrnia. Laura, mare soltera i llibertària, s'ocupa ella mateixa de l'educació del seu fill fins al dia en què mata un cervatell «en un objectiu experimental». Amb gran desesperació, Laura és llavors obligada de confiar l'educació de Danny al col·legi parroquial de San Simeon dirigida pel pastor Edward Hewitt i la seva esposa Clara. Edward està alhora sorprès i enlluernat per aquesta bonica jove de costums molt lliures i no triguen a ser irresistiblement atrets l'un per l'altre.[3]

Temes i context

modifica

Castells a la sorra , bonic i indòmit animal de les platges: la intriga no és d'allò més original, una bonica mare soltera i lliure tornant beneït un home encallat a la seva argolla marital i parroquial; l'excés, en aquesta pel·lícula, és sobretot pictòric, gràcies sobretot al treball efectuat amb els colors per Milton R. Krasner, René Guissart Jr. i Nelson Tyler. A més a més del treball de Laura, l'heroïna artista-pintor, cal veure el seu bust despullat esculpit sobre fusta (considerat escandalós, «obra» de l'escultor beatnik encarnat per Charles Bronson), imatges de platges daurades amb cels blaus i postes de sol sobre el mar més encantadores unes que els altres.

Repartiment

modifica

Música de la pel·lícula

modifica

1965: The Sandpiper música de la pel·lícula editada en àlbum 33 rpm (LP) estereo Mercury/Verve MG 21032/SR 61032, música de Johnny Mandel, lletra de la cançó The Shadow of Your Smile per Paul Francis Webster, orquestra dirigida per Robert Armbruster, producció per Quincy Jones, tracklisting:

  1. The Shadow of Your Smile (vocal per cors)
  2. Main Title (instrumental)
  3. Desire (instrumental)
  4. Seduction (instrumental)
  5. San Simeon (instrumental)
  6. Weekend Muntatge (instrumental)
  7. Baby Sandpiper (instrumental)
  8. Art Gallery (instrumental)
  9. End Title (instrumental)
  10. Bird Bath (instrumental)

The Shadow of Your Smile, la certesa d'un èxit

modifica

La cançó-tema oscaritzada és tornada a cantar per nombrosos intèrprets, entre els quals Shirley Bassey, Perry Como i Tony Bennett, però sobretot Astrud Gilberto, companya a Stan Getz, qui en fa un estàndard de la bossa nova des de 1965.

Premis i nominacions

modifica

Nominacions

modifica

Producció

modifica
 
Una platja de Big Sur, lloc de rodatge exterior

Rodatge

modifica

A causa de la situació fiscal de Richard Burton que només podia treballar que durant quatre setmanes als Estats Units, i en absolut a Anglaterra, el rodatge en Califòrnia no ha durat més que això i ha prosseguit a França als estudis de Billancourt. Durant el rodatge, la premsa s'ha interessat sobretot per les finances de la pel·lícula; Burton i Taylor van treure molts diners per a Castells . Taylor ha tret un bon milió de dòlars, Burton 500.000, més el seu percentatge sobre les recaptacions (la pel·lícula va aconseguir 14 milions de dòlars). La MGM va organitzar un còctel a l'Hotel George-V on cent fotògrafs van ser convidats per Richard i Elizabeth.[7]

Referències i notes

modifica
  1. IMDb.
  2. esadir.cat. Castells a la sorra. esadir.cat. 
  3. «The Sandpiper». The New York Times.
  4. Sharon Tate, que és al començament de la seva carrera, té petits papers, sota contracte amb la societat americana de producció Filmways com ho destaca qui serà el seu marit: "Un nom no deixava de tornar. [...] Charentais, o era Charentaite? Ja que és així com el lletrejava mentalment, a la francesa, no tenint la menor idea de qui podia ser. Acabo descobrint que Filmways tenia sota contracte per a diverses pel·lícules una actriu de nom Sharon Tate. [...] Tothom estava d'acord a trobar-la molt bonica - una noia a seguir."
  5. Polanski, Roman. Robert Laffont, 1984. Roman par Polanski, p. 276. ISBN 2221008030. 
  6. The TCM Movie Database Estats Units.
  7. extret de l'article de Lorraine LoBianco per a The TCM Movie Database Estats Units.