Bernie Taupin (Anwick, afores de Sleaford, 22 de maig del 1950)[1] és un lletrista, poeta i cantant anglès, conegut per ser el lletrista habitual (amb només un parèntesi entre 1977 i 1982) de les cançons d'Elton John.[2]

Infotaula de personaBernie Taupin
Bernie Taupin 2011 Shankbone.JPG
modifica
Biografia
Naixement(en) Bernard John Taupin modifica
22 maig 1950 modifica (69 anys)
Sleaford (en) Tradueix modifica
Dades personals
Activitat
OcupacióPoeta, lletrista, músic, compositor, cantautor, pintor i escriptor modifica
Activitat1967 modifica –
GènereRock i pop modifica
Nom de plomaCarte Blanche modifica
DiscogràficaIsland Records modifica
Obra
Obres destacables
Família
CònjugeMaxine Feibelman (1971–1976) modifica
Premis

Lloc webberniejtaupin.com modifica
IMDB: nm0005479 IBDB: 84041
Musicbrainz: 9a0d0b2d-a727-44a6-a172-53766f186834 Songkick: 380458 Discogs: 217232 Allmusic: mn0000378436 Modifica els identificadors a Wikidata

Bernie va néixer en el si d'una família catòlica. Havent tingut una infantesa en contacte amb el món rural, l'aspecte religiós i la vida senzilla del camp oposada a la de la ciutat es repeteixen en moltes cançons. De jove va ser mal estudiant, aficionat a la beguda però ben dotat per a la literatura. El 1966 va conèixer Elton i el 1969 van fer equip.[3] S'ha casat tres vegades.[4]

Comentaris d'algunes composicionsModifica

Les lletres de les cançons de Bernie per a Elton reflecteixen una orientació heterosexual i més aviat és un cant a la vida nord-americana que no pas a la britànica.

  • Your song (1970), una de les primeres composicions (reinterpretada en la pel·lícula Moulin Rouge), és un himne gairebé naïf a la senzillesa i a la generositat.
  • Mellow (1971), balada, calculadament melancòlica, en què es barreja l'erotisme i la religió amb la cervesa fins a arribar al paroxisme.
  • Daniel (1972): es va prendre per tothom com una referència a l'homosexualitat, malgrat que Bernie va aclarir que era un homenatge als combatents americans en la Guerra del Vietnam.
  • Crocodile Rock (1972): és una de les més populars i senzilles, a més de Don't go breaking my heart. Tracta d'un temps passat on ballar rock semblava un automatisme de rellotgeria.
  • Yellow brick road (1973): lletra fortament depressiva, desenganyada, mostrant la inutilitat de tot, acompanyada una vegada més d'una referència irònica a la futilitat de l'alcohol.
  • Candle in the wind (1973), dedicada a Marilyn Monroe i després a la princesa Diana, és realment un panegíric necrològic, potser oportunista.[5]
  • Don't let the sun going down on me (1974): notable descens astronòmic a un pou sense fons.
  • Crazy water (1976): l'ambient dels ports baleners evocat per tal de donar uns consells enigmàtics que deixen regust a sal.
  • Sacrifice: molt rítmica i alegre, malgrat que el tema es prestava a ser un drama.

ReferènciesModifica

  1. Billboard 4 Oct 1997, 30 Years of Music: Elton John with Bernie Taupin Billboard Magazine
  2. «Elton John, 30 years of music with Bernie Taupin». Billboard,  1997. ISSN: 0006-2510 [Consulta: 10 març 2012].
  3. «Bernie Taupin Biography» (en inglés). Songwriters Hall of Fame, 1992. [Consulta: 10 marzo].
  4. Market Rasen Today: News, Sport, Jobs, Property, Cars, Entertainments & More Arxivat 8 December 2008 a Wayback Machine.
  5. The Songwriters Idea Book. Writer's Digest Books, p. 103. «"I thought it was very important to project it from a nation's standpoint. I wanted to make it sound like a country singing it. From the first couple of lines i wrote [which began 'Goodbye England's Rose'], the rest sort of fell into place".» 

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bernie Taupin