Dancer in the Dark

pel·lícula de 2000 dirigida per Lars von Trier

Dancer in the Dark és una pel·lícula de Lars von Trier, estrenada el 2000 i protagonitzada per Björk.

Infotaula de pel·lículaDancer in the Dark
Dancer in the Dark movie poster2.jpg
Pòster de la pel·lícula
Fitxa
DireccióLars von Trier
Protagonistes
ProduccióVibeke Windeløv
Dissenyador de produccióPeter Grant (en) Tradueix
GuióLars von Trier
MúsicaBjörk
FotografiaRobby Müller
MuntatgeFrançois Gédigier i Molly Marlene Stensgård
ProductoraCanal+, Film4 (en) Tradueix, France 3, Zentropa, Trust Film Svenska (en) Tradueix, Film i Väst (en) Tradueix i Liberator Productions (en) Tradueix
DistribuïdorFine Line Features
Dades i xifres
País d'origenDinamarca
Estrena2000
Durada140 minuts
Idioma originalAnglès
RodatgeDinamarca
Coloren color
Pressupost13,28 milions euros
Recaptació45.584.036 $
Descripció
GènereDrama, musical
Qualificació MPAAR
Temapena de mort
Lloc de la narracióWashington

The Idiots (en) Tradueix
Premis i nominacions
Nominacions
Premis

Lloc webLloc web
IMDB: tt0168629 Filmaffinity: 552917 Allocine: 26095 Rottentomatoes: m/dancer_in_the_dark Mojo: dancerinthedark Allmovie: v200545 TCM: 442958 Metacritic: movie/dancer-in-the-dark TV.com: movies/dancer-in-the-dark
Modifica les dades a Wikidata

ArgumentModifica

En els anys 1960, Selma, immigrant txeca, s'instal·la a una petita ciutat industrial dels Estats Units, amb el seu fill Gene, de dotze anys.

Afectada d'una malaltia hereditària que amenaça de tornar-la cega, Selma treballa a una fàbrica metal·lúrgica més enllà de les seves capacitats i sense tenir en compte les normes de seguretat.

Intenta reunir prou diners per poder pagar l'operació que hauria de preservar el seu fill de la mateixa malaltia i de la ceguesa. Fugint de les seves preocupacions quotidianes gràcies a la música i al ball, participa en una comèdia musical organitzada per la coral del seu barri. Però Selma se sacrifica completament per salvar, malgrat tot, el seu fill.

ComentarisModifica

Aquest drama musical compta amb les actuacions de la cantant islandesa Björk, l'actriu francesa Catherine Deneuve, i el suec Peter Stormare.

Es tracta d'una coproducció en què van participar Dinamarca.

L'ambient és pesat, però els passatges musicals ho equilibren i saben submergir-nos en una poesia que és un dels atractius de la pel·lícula.

La simbologia del sacrifici de la dona és sens dubte menys ric que en Breaking the waves, però resta tanmateix molt agressiu. Björk efectua una interpretació espaterrant, i sap mostrar-se atractiva i tràgica. La pel·lícula constitueix a més a més una crítica virulenta de les condicions de treball a l'Amèrica liberal dels anys 1990 i sobretot, finalment, una molt forta acusació contra la pena de mort als Estats Units i les seves injustícies socials.

El realitzador danès ha volgut, amb aquesta pel·lícula, sortir de les regles del seu "Dogma 95" (10 regles molt estrictes que donen un cinema depurat sense cap artifici i sense morts)[1] que trobava ja superat, tot conservant un estil quasi documental.

Les divergències entre Björk i Lars von Trier[2] han influenciat sovint la pel·lícula durant el rodatge. Lars von Trier hauria mantingut contínuament la seva actriu en situació de debilitat, com ho havia fet Stanley Kubrick amb la seva comediant Shelley Duvall a The Shining. Björk, aparentment molt implicada en el seu paper en el punt de sentir-ho més que d'interpretar-lo, s'hauria portat de manera neuròtica i excessiva, anant-se fins i tot del plató alguns dies en ple rodatge.

Precisions tècniquesModifica

Per filmar les seqüències ballades i cantades, Lars von Trier ha utilitzat de manera simultània cent petites càmeres digitals, amb l'objectiu de donar als números musicals l'estil d'una verdadera retransmissió en directe. La majoria eren amagades als decorats, altres han estat esborrades digitalment, i algunes eren manejades per diferents operadors, sobretot per als primers plans de Björk, difícils de realitzar per la gran mida dels decorats. Aquest sistema, qui ha permès gravar cadascuna d'aquestes escenes en dos dies en lloc d'un mes, porta naturalment a un muntatge molt tallat en els plans curts i fixos, el que va en contra de les regles tradicionals de la comèdia musical, més acostumada als amplis moviments de càmera.

RepartimentModifica

Premis i nominacionsModifica

La pel·lícula es va estrenar el 53è Festival Internacional de Cinema de Canes, on va ser admirada i discutida per la crítica. Va obtenir la Palma d'Or i el guardó corresponent a la millor actriu. La cançó "I've Seen It All" va ser candidata a l'Oscar a la millor cançó Original. En la presentació de la cerimònia Björk va llançar el seu famós vestit del cigne.

PremisModifica

 
Björk en una actuació de 1998.

NominacionsModifica

ReferènciesModifica

Enllaços externsModifica