Gangs of New York

pel·lícula de 2002 dirigida per Martin Scorsese

Gangs of Nova York és una pel·lícula estatunidenca dirigida per Martin Scorsese i estrenada el 2002. Aquesta pel·lícula ha estat doblada al català.[1]

Infotaula de pel·lículaGangs of New York
Gangs of New York.png
Fitxa
DireccióMartin Scorsese
Protagonistes
Director artísticDante Ferretti
ProduccióAlberto Grimaldi
Harvey Weinstein
Dissenyador de produccióDante Ferretti
GuióJay Cocks
Steven Zaillian
Kenneth Lonergan
MúsicaHoward Shore
FotografiaMichael Ballhaus
MuntatgeThelma Schoonmaker
VestuariSandy Powell
ProductoraIntermedia (en) Tradueix i Miramax Films
DistribuïdorMiramax Films (USA)
Entertainment Film Distributors (UK)
Dades i xifres
País d'origenEstats Units
Estrena2002
Durada166 minuts
Idioma originalanglès
RodatgeCinecittà
Coloren color
Pressupost97 milions de dòlars
Recaptació193.772.504 $
Descripció
Gènerepolicíac
TemaDead Rabbits (en) Tradueix
Lloc de la narracióNova York
Premis i nominacions
Nominacions

Lloc webLloc web
IMDB: tt0217505 Filmaffinity: 478154 Allocine: 28968 Rottentomatoes: m/gangs_of_new_york Mojo: gangsofnewyork Allmovie: v257288 TCM: 439335 Metacritic: movie/gangs-of-new-york TV.com: movies/gangs-of-new-york
Modifica les dades a Wikidata

ArgumentModifica

En 1862, un barri de Nova York és passat a sang i foc per un cap d'una banda anomenada «Americans de soca-rel», i pel fill d'un immigrant irlandès abatut setze anys abans en una guerra de bandes. Entre el final de la guerra d'independència dels Estats Units i el començament de la guerra de Secessió, la nació americana és encara embrionària i Nova York és a mans de bandes rivals i polítics corromputs. Així es formen i es confronten clans reagrupant els nous immigrants, principalment originaris d'Irlanda, i els americans, tot sobre fons de motins anti-reclutament.[2]

RepartimentModifica

Premis i nominacionsModifica

PremisModifica

NominacionsModifica

Al voltant de la pel·lículaModifica

  • Martin Scorsese ja volia realitzar una adaptació cinematogràfica de la novel·la de Herbert J.Asbury els anys 1970. Però problemes pressupostaris el van obligar a rebutjar el rodatge fins al final dels anys 1990. El rodatge va arrencar el 2000.[3]
  • La data de sortida de la pel·lícula fou igualment ajornada moltes vegades, en principi a causa dels atemptats de l'11 de setembre de 2001, després que sortissin a la premsa rumors en relació a desacords entre el realitzador i la productora.[4]
  • Un bon nombre de figurants, d'origen italià, es van fer tenyir el cabell de ros per assemblar-se als irlandesos.[4]
  • El personatge de Bill el Carnisser està inspirat en un home que realment va existir, Bill Poole.[4] Inicialment carnisser, després es va fer boxejador professional. Tanmateix, ja havia mort en el moment dels Draft Riots. Al principi, aquest paper l'havia d'interpretar Robert De Niro, després Willem Dafoe, però finalment Daniel Day-Lewis, en semijubilació a Itàlia (la pel·lícula ha estat d'altra banda rodada als estudis Cinecittà de Roma), va ser convençut pel director per interpretar aquest personatge.
  • Uns 850.000 objectes d'època, trobats en uns treballs d'ampliacions d'un aparcament a Nova York, van ser utilitzats a la pel·lícula. Després del rodatge, es van reunir a l'edifici 6 del World Trade Center. Amb l'atemptat de l'11 de setembre de 2001, només es van trobar18 objectes.
  • Leonardo Di Caprio i Daniel Day-Lewis van haver d'entrenar durant un mes llarg per preparar el combat final. El programa del primer va durar 11 mesos i implicava l'aixecament de pesos, el llançament de ganivets i diferents tècniques de combat de l'època.
  • Tim Monich, un entrenador especialista en lèxic va ser contractat per tal de restituir l'accent i l'argot específic dels habitants de Nova York a mitjan segle XIX. No tenint cap gravació de l'època, s'ha basat sobre pamflets humorístics, poemes, balades i extractes de la premsa per aconseguir un bon vocabulari.
  • Una altra pel·lícula de Scorcese, L'edat de la innocència (1993) amb Daniel Day-Lewis i Michelle Pfeiffer de protagonistes, tracta en el Nova York de la mateixa època.

ReferènciesModifica

  1. S.A., (ASI) Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals,. «ésAdir > Filmoteca: pel·lícules > Gangs of New York». [Consulta: 10 octubre 2018].
  2. Scott, A. O. «FILM REVIEW; To Feel A City Seethe» (en en). The New York Times.
  3. Secrets de rodatge, els fons de les pel·lícules cultes americanes per la redacció de Allociné p.66 - Absolum - 2006 - ISBN 2916186069
  4. 4,0 4,1 4,2 Secrets de rodatge, els fons de les pel·lícules cultes americanes per la redacció de Allociné p.67 - Absolum - 2006 - ISBN 2916186069

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gangs of New York