Ana de Miguel Álvarez
| Aquest article o secció no és enciclopèdic i sembla un currículum. |
Ana de Miguel Álvarez (Santander, 26 d'octubre de 1961), és una filòsofa espanyola. Des de l'any 2005 és professora Titular de Filosofia Moral i Política a la Universitat Rei Joan Carles de Madrid. En l'actualitat dirigeix el curs de "Historia de Teoría Feminista" del Institut d'Investigacions Feministes de la Universitat Complutense de Madrid.[1]
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 26 octubre 1961 (62 anys) Santander (Cantàbria) |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat Autònoma de Madrid Universitat de Salamanca |
| Activitat | |
| Ocupació | filòsofa |
| Ocupador | Universitat Rei Joan Carles Universitat Complutense de Madrid |
 | |
Biografia modifica
Va estudiar Filosofia a la Universitat de Salamanca i es va doctorar a la Universitat Autònoma de Madrid. En 1984 va realitzar la seva tesina sobre Marxisme i feminisme en Alexandra Kollontai[2]
La seva tesi doctoral es titula "Elits i participació política en l'obra de John Stuart Mill". També ha realitzat treballs de recerca sobre les relacions entre feminisme i marxisme, sobre Flora Tristán i sobre el feminista egipci Quasim Amin.[3]
De 1993 a 2005 va treballar com a professora titular de Sociologia del Gènere a la Universitat de La Corunya.[4] L'any 2005 es va incorporar a la Universitat Rei Joan Carles de Madrid com a professora titular de Filosofia Moral i Política.
Recerca feminista modifica
Va ser membre del Seminari Feminisme i Il·lustració creat per la filòsofa Cèlia Amorós impartit des de 1987 fins a 1994 a la Universitat Complutense de Madrid. El Seminari es va transformar en el Projecte de Recerca R+D Feminisme, Il·lustració i Postmodernitat (1995-1999). Amb el treball realitzat en aquesta recerca sumat als estudis realitzats entorn del curs Història de la Teoria Feminista, iniciat en 1990/91 des de l'Institut de Recerques Feministes de la Universitat Complutense de Madrid i dirigit des de l'any 2005 per Ana de Miguel, es van publicar els tres volums titulats Teoria Feminista. De la Il·lustració a la globalització (Celia Amorós i Ana de Miguel (Eds), Minerva Edicions, Madrid, 2005).[1]
En 2012 va ser directora del Màster "Estudis Interdisciplinaris de Gènere" de la Universitat Rei Joan Carles de Madrid (2012-2013).[5]
Una de les contribucions bàsiques del seu pensament consisteix en la reconstrucció d'una genealogia feminista.
En l'actualitat treballa sobre el feminisme com a moviment social i la seva construcció de nous marcs teòrics d'interpretació de la realitat. Referent a això, ha distingit entre les polítiques de redefinició de la realitat i les polítiques reivindicatives. Les seves últimes publicacions se centren en la cerca de claus per comprendre com es reprodueix la desigualtat sexual en les societats formalment igualitàries, especialment entre els joves, sobre el marc teòric de la violència de gènere[6] i sobre la prostitució com a "escola de desigualtat humana".
Neoliberalisme sexual modifica
En la seva obra denuncia la ideologia neoliberal que té com a objectiu convertir la vida en mercaderia, fins i tot als éssers humans. Considera que la conversió dels cossos de les dones en mercaderia és el mitjà més eficaç per difondre i reforçar aquesta ideologia i que l'anomenada "indústria del sexe".[7]
El gener de 2016 va rebre el Primer Premi ex aequo en la modalitat d'Arts i Humanitats del Consell Social a l'excel·lència investigadora de la Universitat Rei Joan Carles.[8] Al febrer va ser distingida amb el premi Comadre d'Or que atorga anualment la Tertúlia Feminista Les Comadres.[9] Al maig de 2016 el treball va ser reconegut amb el Premi Ángeles Durán d'Innovació Científica en l'Estudi de les Dones i del Gènere atorgat per l'Institut Universitari d'Estudis de la Dona de la Universitat Autònoma de Madrid.[10]
Premis modifica
- 2015 Primer Premi ex aequo en la modalitat d'Arts i Humanitats del Consell Social a l'excel·lència investigadora de la Universitat Rei Joan Carles.
- 2016 Comadre d'Or atorgat per la Tertúlia Feminista Les Comadres.
- 2016 Premi Ángeles Durán d'Innovació Científica en l'Estudi de les Dones i del Gènere. (7 edició) Institut Universitari d'Estudis de la Dona. Universitat Autònoma de Madrid.
Publicacions modifica
- Llibres
- (2015): Neoliberalismo sexual. El mito de la libre elección, Madrid, Càtedra.
- (2005): Celia Amorós i Ana de Miguel (eds.), Teoría feminista. De la Ilustración a la globalización (3 vols.), Madrid, edicions Minerva.
- (2002): O feminisme ontem i hoje, Lisboa, Ela por Ela.
- (2001): Alejandra Kollontai, Madrid, edicions del Orto.
- (1994): Cómo leer a John Stuart Mill, Madrid, Xúquer.
- (1993): Marxismo y feminismo en Alejandra Kollontai, Madrid, Universitat Complutense de Madrid-Comunitat Autònoma Madrid.
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 Instituto de Investigaciones Feministas. «Seminario Feminismo e Ilustración» (en español). Arxivat de l'original el 2013-07-02. [Consulta: 9 maig 2013].
- ↑ La Voz de Galicia. «Entrevista a Ana de Miguel» (en español), 01-11-2006. [Consulta: 10 maig 2013].
- ↑ Ana de Miguel. «De la "mujer nueva" de Quasím Amín al "hombre nuevo"» (en español), 2012. [Consulta: 10 maig 2013].
- ↑ Teoría feminista: de la Ilustración a la globalización (3 volúmenes). Minerva, 2005. ISBN 978-84-88123-64-0.
- ↑ Universidad Rey Juan Carlos. «Estudios Interdisciplinares de Género» (en español). [Consulta: 10 maig 2013].
- ↑ De Miguel, Ana «La construcción de un marco feminista de interpretación: la violencia de género». Cuadernos de Trabajo Social, 18, 2005 [Consulta: 10 maig 2013].
- ↑ «Neoliberalismo sexual. Ediciones Cátedra». [Consulta: 30 gener 2016].
- ↑ «Premios CEI 2015 y del Consejo Social a la Excelencia Investigadora - Universidad Rey Juan Carlos». [Consulta: 30 gener 2016].
- ↑ «A Gijón le gusta comadrear» (en espanyol europeu). [Consulta: 6 febrer 2016].
- ↑ «Universidad Autónoma de Madrid - La Universidad Autónoma de Madrid ratifica su apoyo a los estudios de género y feministas con la celebración de las XXI Jornadas de Investigación Interdisciplinar y la entrega del VII Premio Ángeles Duran». [Consulta: 7 maig 2016].