Andaquí
L'andaquí o andakí és una llengua indígena de Colòmbia, actualment extinta, i parlada pels andaquís, que actualment només parlen espanyol.[1]
| Tipus | llengua, llengua morta i llengua extinta  |
|---|---|
| Ús | |
| Autòcton de | Caquetá, Departament del Cauca i Huila |
| Estat | Colòmbia |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengua indígena llengües ameríndies | |
| Codis | |
| ISO 639-3 | ana |
| Glottolog | anda1286 |
| Ethnologue | ana |
| IETF | ana |
No ha de confondre's aquesta llengua amb l'andoque una llengua aïllada de Colòmbia.
Distribució i historia modifica
Fonts modifica
L'andaquí és una llengua poc documentada. Existeixen dues fonts principals per al coneixement de andaquí. La primera d'elles és una llista d'unes vint pàgines que conté paraules i expressions enviada a Madrid per Mutis, que va ser publicada en el catàleg de la Biblioteca Real el 1928. Una segona llista va ser recollida pel pare Manuel María Albis en 1854[2]
Classificació modifica
Donat el material i la naturalesa dels materials coneguts en Andaquí, un estudi sistemàtic dels mateixos hauria de fer possible reconstruir alguns aspectes de l'estructura general de la llengua. Un article de Paul Rivet (1924) basat en les dades de Albis i plantejat per a provar la connexió de la llengua amb la família txibtxa.[3] Jolkesky (2016) la va relacionar amb les llengües tiniguanes degut al contacte.[4] No obstant això, el parentiu conjecturat per Rivert no resulta convincent. D'altra banda existeixen interessants paral·lels entre el páez i l'andaquí, especialment en paraules guturals, la qual cosa suggereix que es tracta de préstecs:
- Andaquí guahuahi - Paez wewe 'cotó'
- Andaquí kagá 'moniato, camote, moniato' - kaʔka o kaʔga 'patata'
Encara que també existeix algunes paraules per a parts del cos i lèxic comú:
- Andaquí chunguahé - Paez thũwa 'orella'
- Andaquí caya- o coaya- - Paez kati o kaci 'asseure's'
- Andaquí (bon)dóna- - Paez nd'h 'dormir'
No obstant això, l'aspecte general de les paraules en andaquí són molt diferents del que es troba en paez. En andaquí predominen les paraules llargues amb síl·labes obertes.
Descripció lingüística modifica
L'andaquí és una llengua probablement aglutinant si s'ha de jutjar per l'abundància de paraules llargues.
Fonologia modifica
La majoria de síl·labes són obertes sent l'única consonant final que es presenta amb una certa freqüència la nasal -n. La llista de paraules de Mutis conté algunes combinanciones de lletres inusuals, el valor fonètic de les quals només pot conjecturar-se. La que apareix amb més freqüència és fsrr- com en fsrragua 'un tipus de liana' i fsrrixa 'fibra d'atzavara'. Morfològicament el andaquí usa tant sufixos com prefixos.
Gramàtica modifica
La persona del subjecte s'indica mitjançant prefixos, per exemple ca- marca la segona persona com a:
El mode gramatical, així com la nominalització i algunes parts de la referència de persona es marquen mitjançant sufixos. L'imperatiu de segona persona és -zá:
El cas s'indica mitjançant sufixos:
- cogo 'casa' / cogo-ra '(anar) a casa'
Referències modifica
- ↑ Campbell, Lyle. «Classification of the indigenous languages of South America». A: The Indigenous Languages of South America. 2. Berlin: De Gruyter Mouton, 2012, p. 59-166. ISBN 978-3-11-025513-3.
- ↑ Albis, 1860-1
- ↑ Rivet, Paul. 1924. La langue Andakí. Journal de la Société des Américanistes, 16:99-110.
- ↑ Jolkesky, Marcelo Pinho de Valhery. Estudo arqueo-ecolinguístico das terras tropicais sul-americanas. 2. Brasília: University of Brasília, 2016.
Bibliografia modifica
- Adelaar, Willem & Muysken, Peter. «2. The Chibcha Sphere». A: The Languages of the Andes. Cambridge University Press, 2004, p. 138-141. ISBN 978-0-521-36275-7.