Obre el menú principal

André Maginot

polític francès

André Maginot (París, 17 de gener de 1877 - 7 de gener de 1932), polític francès conegut per donar nom i ser l'impulsor de la línia Maginot.[1] Nascut a París. Els seus pares eren originaris de Lorena (Revigny-sud-ornain, Meuse).

Infotaula de personaAndré Maginot
Andre maginot loc.jpg
Biografia
Naixement 17 febrer 1877
9è districte de París (França)
Mort 7 gener 1932 (54 anys)
París
Causa de mort Causes naturals (Febre tifoide)
  Ministre de Defensa 


Logo de l'Assemblée nationale française.svg  Diputat a l'Assemblea Nacional 


  Conseller general 

Activitat
Ocupació Polític i militar
Partit Aliança Democràtica
Rang militar Sergent
Conflicte Primera Guerra Mundial
Premis
Modifica les dades a Wikidata

Els seus estudis li van portar el doctorat en Dret l'any 1897, amb el que va aconseguir un lloc en l'administració. Comença la seva carrera política com a conseller general de Revigny-sud-Ornain i és elegit diputat de Bar-li-Duc en 1910, càrrec que conservarà fins a la seva mort.

En 1913 es converteix en sotssecretari de Guerra de l'Estat. Quan esclata la Primera Guerra Mundial s'allista en el 44è Regiment Territorial i demana organitzar una companyia en els Alts de Meuse. Crea patrulles regulars i amb el seu valor i actitud ascendeix a sergent.

Ferit el 9 de novembre de 1914 no intervindrà més en el front, rebent una medalla (Médaille militaire). En 1917 es converteix en Ministre de Colònies i després és nomenat cavaller de la Legió d'Honor el 12 de març per actes en combat.

Nomenat Ministre de Pensions en 1920, es compromet a dotar una burocràcia més humana per als veterans de guerra. En 1922 és nomenat Ministre de Guerra sota el mandat de Raymond Poincaré. Es preocupa llavors de realitzar defenses a les fronteres i construir forts. Va ser substituït en 1924 per Paul Painlevé. En 1929 reprèn la seva posició com a Ministre de Guerra i continua amb les fortificacions en l'est de França. Convençut que les línies estàtiques són la millor defensa, dinamitzà el projecte experimental que encara no estava molt avançat. El seu objectiu era disminuir el nombre d'efectius al llarg del Rin per aportar-los major mobilitat.

Tanca els comptes de la construcció en 3,3 mil milions de francs i quatre anys de treballs. El projecte surt votat per 274 vots a favor i 26 en contra. Es pot dir que la línia Maginot va ser deguda principalment a Paul Painlevé, però la seva construcció no hauria estat possible sense l'impuls de André Maginot.

Mor durant la nit del 7 de gener de 1932 de febre tifoidea i és enterrat amb honors en Revigny-sud-Ornain el 10 de gener després de decretar-se dol nacional.

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:André Maginot
  1. «línia Maginot». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.