Obre el menú principal

André Maurois (Elbeuf, Normandia, 26 de juliol de 1885 - Neuilly-sur-Seine, 9 d'octubre de 1967) va ser el pseudònim d'Émile Herzog, Émile Salomon Wilhelm Herzog, novel·lista i assagista francès.

Infotaula de personaAndré Maurois
Maurois Harcourt 1936.jpg
Biografia
Naixement (fr) Émile Salomon Wilhelm Herzog
26 juliol 1885
Elbeuf
Mort 9 octubre 1967 (82 anys)
Neuilly-sur-Seine
Lloc d'enterrament Neuilly-sur-Seine
  President Q2867254 Tradueix

1955 – 1967
← Paul ClaudelThierry Maulnier →
  President Association des lauréats du concours général Tradueix

1951 – 1967
← Édouard HerriotMaurice Druon →
  President del jurat del Festival de Cannes 


← Maurice LehmannMarcel Achard →
  President del jurat del Festival de Cannes 


← Georges HuismanMaurice Genevoix →
Dades personals
Religió Catolicisme
Educació Lycée Pierre-Corneille Tradueix
Activitat
Ocupació Filòsof, assagista, novel·lista, historiador, escriptor, guionista, crític literari, biògraf, escriptor de ciència-ficció i escriptor de literatura infantil
Ocupador Revue de Paris Tradueix
Le Figaro
Q16536228 Tradueix
Conflicte Primera Guerra Mundial
Família
Cònjuge Simone de Caillavet
Fills Gérald Maurois Tradueix
Michelle Maurois Tradueix
Germans Marguerite Bloch
Premis

IMDB: nm0561260
Modifica les dades a Wikidata

Descendent d'una rica família dedicada a la indústria tèxtil, Maurois va realitzar estudis secundaris en Rouen (Liceu Corneille) i superiors en Caen. Va tenir com a professor al filòsof Alain que li va animar a prendre el camí de l'escriptura. Davant la perspectiva de prendre la direcció del negoci familiar, va optar per la literatura.

Durant la I Guerra Mundial, va servir com a intèrpret de l'Estat Major britànic, la qual cosa li va familiaritzar amb el caràcter i la cultura anglosaxona.

El 1938 va ingressar en l'Acadèmia francesa. Durant la II Guerra Mundial va lluitar per la França lliure com a capità de l'exèrcit francès, i es va refugiar als Estats Units en negar la seva obediència al governo pro-nazi de Vichy. Va estar també amb les forces aliades a Àfrica del nord en 1943.

Al seu retorn a França, el 1946, va ser rebut amb tots els honors, va seguir escrivint fins a una edat molt avançada. Va morir als 82 anys, el 9 d'octubre de 1967.

André Maurois va rebre en vida l'homenatge del món intel·lectual -a part de l'admiració del públic-, i, entre altres distincions, va rebre la d'acadèmic, sent-li atorgada també la Gran Creu de la Legió d'Honor.

Intel·ligent, desapassionadament objectiu, escriptor de fama per les seves novel·les i les seves biografies, en les quals va destacar gràcies a una profunda documentació i amenitat, André Maurois va ser un profund coneixedor de l'ànima humana.

Contingut

ObresModifica

Com a escriptor la seva obra presenta una quíntuple faceta: novel·lista, assagista, biògraf, crític i intèrpret de la cultura britànica.

Novel·laModifica

  • Bernard Quesnay (1926)
  • Climats (1929)
  • Li peseur d'âmes (1931)
  • Cercle de famille (1932)
  • L'instinct du bonheur (1934)
  • La màquina per llegir els pensaments: relats (Anaconda, 1945)
  • Terra de Promissió (Terre Promise) (1946)[1]
  • Els roses de septembre (1956)
  • Li diner sous els marronniers (1959)

BiografiesModifica

Crítica i assaigModifica

  • Aspects de la biographie (1929)
  • Introductión à la méthode de P.Valéry (1933)
  • Magiciens et Logiciens (1935)
  • Un art de vivre (1939) Traducció al català per Carles Soldevila[2]
  • Estudis literaris (1946)
  • Cent visages de l'amour (1947)
  • À la recherche de Marcel Proust (1949)
  • Cours de bonheur conjugal (1951)
  • Olympio (1953). Sobre Victor Hugo
  • Portrait de la France et donis français (1955)
  • La France change de visage (1956)
  • Els trois Dumas (1957)
  • Lecture, mon doux plaisir (1958)

Sobre la cultura anglosaxonaModifica

  • Els silences du colonel Bramble (1918) Traduïda al català per Ferran Soldevila[3]
  • Els discours du docteur O'Grady (1950)
  • Études anglaises (1927)
  • Histoire d'Angleterre (1937)
  • Tragèdia a França (1940)
  • Estudis literaris (1946)
  • Sentiments i costums (1951)

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: André Maurois  
  A Viquidites hi ha citacions, dites populars i frases fetes relatives a André Maurois
Vegeu texts sobre André Maurois al Wikisource (francès).
  1. Depósito Legal: B. 22.498-1967 (Edición Española)
  2. Maurois, André. Un art de viure (en català). Barcelona: Vergara, 1963, p. 197. 
  3. Maurois, André. Els Silencis del Coronel Bramble (en català). Barcelona: Llibreria Catalonia, p. 111.