André Vingt-Trois
André Armand Vingt-Trois (París, 7 de novembre de 1942) és un cardenal francès de l'Església Catòlica Romana. Serveix com a cardenal-arquebisbe de París, a més de presidir la Conferència Episcopal Francesa des del 5 de novembre de 2007 i fins al 20 de juny de 2013.[1]
Biografia modifica
Joventut i inicis de la carrera eclesiàstica modifica
Nascut al V districte de París, en el si d'una família procedent del Franc Comtat. Fill d'Armand Ving-Trois i de Paulette Vuillamy. El seu cognom, una xifra, és quelcom poc habitual: podria referir-se al número d'una porta o el número del dia.[2]
Després d'estudiar al Liceu Henri IV, ingressà el 1962 al seminari de Saint-Sulpice, a Issy-les-Moulineaux. Va ser ordenat prevere el 28 de juny de 1969 pel cardenal François Marty, i fou nomenat vicari de la parròquia de Sainte-Jeanne de Chantal del XVI districte de París, on Jean-Marie Lustiger feia de rector. El 1974 va ser nomenat director del seminari de Saint-Sulpice, on ensenyaria teologia dels sagraments.
Quan Jean-Marie Lustiger esdevingué arquebisbe de París el 1981, nomenà André Vingt-Trois vicari general. Allà contribuí a totes les iniciatives de l'inici de l'episcopat del cardenal Lustiger (l'Escola catedral de Paris, Radio Notre-Dame, la redistribució dels sectors parroquials o la reforma de la formació dels preveres). A partir de febrer de 1995 va ser nomenat membre del Consell Pontifical per la Família.
El 25 de juny de 1988 va ser nomenat bisbe auxiliar de París, amb el títol de bisbe titular de Thibilis. Fou consagrat el 14 d'octubre d'aquell mateix any.
El novembre de 1998 va ser elegit president de la Comissió Episcopal per la Família.
Arquebisbe de Tours i de París modifica
El 21 d'abril de 1999 va ser nomenat arquebisbe de Tours.
Sent el fill espiritual del cardenal Lustiger, car havia estat el seu adjunt durant 18 anys, va ser nomenat arquebisbe de París[3] pel Papa Joan Pau II l'11 de febrer de 2005, festivitat de Nostra Senyora de Lorda. Va prendre possessió el 5 de març de 2005, esdevenint així el 30è arquebisbe de París.
El 9 de març del 2007 va ser nomenat membre de la Congregació per als Bisbes pel papa Benet XVI.[4]
Donà la comunió i la unció dels malalts al cardenal Lustiger el 5 d'agost de 2007, poc abans del traspàs d'aquest. L'endemà celebrà una missa nocturna a la catedral de Notre-Dame de París pel repòs de l'ànima del cardenal difunt.
El 5 de novembre de 2007 va ser elegit president de la Conferència Episcopal Francesa (CEF).
André Vingt-Trois va ser creat cardenal-prevere, amb el títol de Sant Lluís dels Francesos,[5] al consistori del 24 de novembre de 2007.[6]
És membre de la Congregació per als Bisbes,[7] del Consell Pontifici per a la Cura Pastoral dels Migrants i els Itinerants[8] i del comitè de presidència del Consell pontifici per la família.[7]
André Vingt-Trois envià als bisbes de França una carta el 25 de juliol del 2012 que contenia una proposta nacional de pregària per França en ocasió de la Solemnitat de l'Assumpció.[9]
Participà en el conclave de 2013 que elegí el Papa Francesc.
Condecoracions modifica
Oficial de la Legió d'Honor el 21 de gener de 2012
Preses de posició modifica
El 2012, l'arquebisbe de París exposà diversos punts d'atenció relatius a l'obertura del matrimoni homosexual. Davant la Comissió Legal, el 29 de novembre de 2012 declarà que:
| « | Tota la jurisprudència francesa sobre els procediments d'adopció es funda sobre "l'interès superior de l'infant". Malgrat tot, aquí crida l'atenció l'absència de referències sobre les conseqüències previsibles pels infants. Com si el projecte estigués dirigit a satisfer les necessitats dels adults, la qual cosa, per un altre costat, sembla reconèixer un "dret a l'infant".[10] | » |
Bibliografia modifica
- Éditions Chalet. Dossier cohabitation juvénile, 1989. ISBN 978-2-7023-0311-5.
- Éditions Le Sénévé. Connaître la foi catholique, 2000. ISBN 978-2-910812-55-3.
- Éditions Le Sénévé. Le petit guide de la Foi catholique, 2001. ISBN 978-2-283-73147-5.
- Éditions Fleurus. La famille Parole d'Église, 2002. ISBN 978-2-7289-1014-4.
- Éditions Parole et Silence. Voici l'homme, 2006. ISBN 978-2-84573-399-2.
- Éditions du Cerf. Le sacrement de mariage, 2006. ISBN 978-2-204-08106-1. OCLC 469660058.
- Éditions Parole et Silence. Les signes que Dieu nous donne (poche), 2007. ISBN 978-2-84573-601-6.
- Presses de la Renaissance. Croire, espérer, aimer, 2007. ISBN 978-2-7509-0364-0. LCCN 2008366191.
- Éditions de l'Emmanuel. L Espérance Portée par l'Église et le Témoignage des Chrétiens, 2008.
- Éditions de l'Aube. La liberté dans la foi : Entretiens avec Michel Cool Monde en cours/A voix nue, 2008. ISBN 978-2-7526-0509-2.
- Éditions Parole et Silence. Qui dites-vous que je suis ?, 2008. ISBN 978-2-84573-646-7.
- Éditions Médiaspaul. Évêques, prêtres et diacres : Année du Sacerdoce, 2009. ISBN 978-2-7122-1111-0.
- Éditions Parole et Silence. Qu'est-ce que la vérité ?, 2009. ISBN 978-2-84573-760-0.
- Éditions Denoël. Une mission de liberté, 2010. ISBN 978-2-207-26187-3.
- Éditions Pocket. Prier : pourquoi ? Comment ?, 2010. ISBN 978-2-266-21112-3.
- Éditions Parole et Silence. La famille : héritage ou avenir ?, 2011. ISBN 978-2-84573-924-6.
- Éditions Parole et Silence. La famille, un bonheur à construire, 2011. ISBN 978-2-84573-905-5.
- Éditions Pocket. Quelle société voulons-nous?, 2012. ISBN 978-2-266-22579-3.
Referències modifica
- ↑ «Nominations suite aux élections de l'Assemblée plénière d'avril 2013, sur le site de la Conférence des évêques de France». Arxivat de l'original el 2013-09-27. [Consulta: 6 novembre 2013].
- ↑ Cardinal André Vingt-Trois, Une mission de liberté, entretiens avec Pierre Jouve, Denoël, 2010, ISBN 978-2-20726187-3
- ↑ À ce titre, il est aussi ordinaire des catholiques de rite oriental résidant en France et n'ayant pas leur propre ordinaire depuis le 14 mars 2005.
- ↑ Bulletin de nomination sur le site du Vatican
- ↑ Va prendre possessió el diumenge 27 d'abril de 2008
- ↑ Havia estat anunciat pel Papa Benet XVI el 17 d'octubre del 2007
- ↑ 7,0 7,1 Nomenat pel Papa Benet XVI el 12 de juny de 2008
- ↑ Nomentat per Benet XVI el 12 de juliol de 2008
- ↑ La Croix, 30 juillet 2012, Les évêques proposent de prier pour la France
- ↑ Audition du cardinal Vingt-Trois devant la Commission des Lois, sur le projet de loi ouvrant le mariage aux couples de personnes de même sexe, sur le site officiel de l'Archevêché de Paris
Enllaços externs modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: André Vingt-Trois |
- Pàgina oficial de l'Arquebisbe de París: totes les entrevistes, intervencions i homilies del Carenal Vingt-Trois (francès)
- Article Vingt-Trois dans le Géopatronyme
- Biografia oficial a la pagina de la conferèncie episcopal Arxivat 2007-11-06 a Wayback Machine. (francès)
- André Vingt-Trois, Catholic-Hierarchy (anglès)
| Precedit per: Jorge Arturo Augustin Medina Estévez |
 Bisbe titular de Tíbili 25 de juny de 1988 – 21 d'abril de 1999 |
Succeït per: Johannes Gerardus Maria van Burgsteden |
| Precedit per: Michel Moutel |
 Arquebisbe de Tours 21 d'abril de 1999 – 11 de febrer de 2005 |
Succeït per: Bernard-Nicolas Jean-Marie Aubertin |
| Precedit per: Jean-Marie Lustiger |
Arquebisbe de París 11 de febrer de 2005 - 7 de desembre de 2017 |
Succeït per: Michel Aupetit |
| Precedit per: Jean-Pierre Ricard |
President de la Conferència Episcopal Francesa 11 de novembre de 2007 – 1 de juliol de 2013 |
Succeït per: Georges Paul Pontier |
| Precedit per: Jean-Pierre Ricard |
 Cardenal prevere de Sant Lluís dels francesos 24 de novembre de 2007 – |
Succeït per: al càrrec |