Andrea Noè
Andrea Noè (Magenta, 15 de gener del 1969) és un ciclista italià, ja retirat, que fou professional del 1993 al 2011.[1]
| Biografia | |||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Naixement | Andrea Noè 15 gener 1969  (54 anys)Magenta (Itàlia) | ||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Dades personals | |||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Altres noms | Brontolo | ||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Nacionalitat | Itàlia | ||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Alçada | 1,78 m | ||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Activitat | |||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Ocupació | ciclista | ||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Nacionalitat esportiva | Itàlia | ||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Esport | ciclisme de carretera | ||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Posició a l'equip | Gregari | ||||||||||||||||||||||||||||||||||
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Participà en | |||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Principals triomfs | |||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Curses per etapes | 1 etapa al Giro d'Itàlia | ||||||||||||||||||||||||||||||||||
 | |||||||||||||||||||||||||||||||||||
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||
Les seues bones condicions per a la muntanya li van permetre d'acabar en llocs destacats al Giro d'Itàlia, com ara quart en el del 2000, sisè en el del 2001 i novament quart l'any 2003. Va ser, a més, maglia rosa durant la desena etapa del Giro de 2007. També va acabar quart a la Fletxa Valona el 2002, segon a la Volta a Polònia el 2003 i cinquè a la Clàssica de Sant Sebastià el 2003.[2] Va guanyar una etapa al Giro a Itàlia el 1998,[3] va vestir el mallot rosa durant una etapa en aquella mateixa edició[4] i dos dies el 2007.[5] Company de Tony Rominger i Danilo Di Luca quan van guanyar el Giro el 1995 i el 2007,[5] es convertí en el ciclista més veterà en dur un mallot de líder en una gran volta fins que Christopher Horner el va vestir a la Volta a Espanya del 2013.[6][4]
Enfadat per no haver pogut competir en una darrera volta a Itàlia als 40 anys, que li hauria permès viure el seu setzè Giro (el rècord l'ostenta Wladimiro Panizza amb 18 participacions), es va incorporar a l'equip Ceramica Flaminia el 2010.
El 2011, vestint el mallot de l'equip Farnese Vini-Neri Sottoli, va poder disputar el seu setzè Giro als 42 anys. Un virus l'obligà a retirar-se de la cursa durant la catorzena etapa.[7][8]
Se l'ha qualificat com un dels millors gregaris del ciclisme actual. El seu malnom, Brontolo, ve del seu costum de queixar-se sovint (brontorale, en italià). No obstant això se'l considera un molt bon professional i sovint els corredors joves l'esmenten com a exemple.[4]
Palmarès modifica
- 1998
- Vencedor d'una etapa del Giro d'Itàlia
- 2000
- Vencedor d'una etapa del Tour de Romandia
Resultats al Giro d'Itàlia modifica
- 1994. Abandona (9a etapa)
- 1995. 36è de la classificació general
- 1996. 37è de la classificació general
- 1997. 11è de la classificació general
- 1998. 15è de la classificació general. Vencedor d'una etapa. Porta el mallot rosa durant 1 etapa
- 1999. 28è de la classificació general
- 2000. 4t de la classificació general
- 2001. 6è de la classificació general
- 2002. 20è de la classificació general
- 2003. 4t de la classificació general
- 2004. 17è de la classificació general
- 2005. 45è de la classificació general
- 2006. 38è de la classificació general
- 2007. 35è de la classificació general Porta el mallot rosa durant 2 etapes
- 2008. 39è de la classificació general
- 2011. Abandona (14a etapa)
Resultats a la Volta a Espanya modifica
- 1993. 68è de la classificació general
- 1997. 52è de la classificació general
- 1999. 41è de la classificació general
- 2001. No surt (9a etapa)
- 2002. Abandona (8a etapa)
Resultats al Tour de França modifica
Referències modifica
- ↑ «NOE Andrea». [Consulta: 20 desembre 2022].
- ↑ ONLUS®, Museo del Ciclismo Associazione Culturale. «Museo del Ciclismo - Andrea NOÈ» (en italià). [Consulta: 20 desembre 2022].
- ↑ «Stage 11, Macerata - San Marino, 220 km:». [Consulta: 21 maig 2011].
- ↑ 4,0 4,1 4,2 «Noè doesn't know the young riders». [Consulta: 21 maig 2011].
- ↑ 5,0 5,1 «Di Luca dans l'ombre du doute». [Consulta: 21 maig 2011]. Arxivat 2010-02-07 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2010-02-07. [Consulta: 5 abril 2023].
- ↑ «Tour de France Stats Overload». [Consulta: 21 maig 2011].[Enllaç no actiu]
- ↑ (italià) «Il diario di Andrea Noé Grazie a tutti e buon Giro». [Consulta: 22 maig 2011].
- ↑ «Noé : Adieu au Tour d’Italie avec un virus intestinal». [Consulta: 21 maig 2011].