Andrei Miagkov

actor soviètic i rus

Andrei Vassílievitx Miagkov (en rus: Андре́й Васи́льевич Мягко́в; Leningrad, 8 de juliol de 1938Moscou, 18 de febrer de 2021) fou un actor de teatre i cinema soviètic i rus. Artista del Poble de la RSFSR (1986).[1] Guanyador dels nombrosos premis, entre els quals es destaquen el Premi Estatal de l'URSS (1977) i el Premi Estatal de la RSFSR Els germans Vassíliev (1979). També fou autor de novel·les policíaques.

Infotaula de personaAndrei Miagkov

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement8 juliol 1938 Modifica el valor a Wikidata
Sant Petersburg (Rússia) Modifica el valor a Wikidata
Mort18 febrer 2021 Modifica el valor a Wikidata (82 anys)
Moscou (Rússia) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri de Troiekúrovskoie Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióEscola d'Art Dramàtic de Moscou
Institut Tecnològic Estatal de Sant Petersburg Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióactor, pedagog, professor de teatre, pintor, escriptor, director de teatre Modifica el valor a Wikidata
Activitat1965 Modifica el valor a Wikidata –
OcupadorEscola d'Art Dramàtic de Moscou Modifica el valor a Wikidata
GènereRetrat Modifica el valor a Wikidata
Participà en
2010V hostiakh u Dmitra Hordona Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeAnastassia Voznessénskaia Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm0616556 Allmovie: p147478 TMDB.org: 97367
Musicbrainz: 48491f58-8414-4761-9629-e4b66f4c4c84 Find a Grave: 223110451 Modifica el valor a Wikidata

Un dels actors més populars de la Unió Soviètica, va irrompre al món del cinema el 1965 amb el paper del dentista Txesnokov a la comèdia Les aventures del dentista.[2] Es va fer famós per les seves actuacions en les pel·lícules del director Eldar Riazànov, com ara La Ironia del Destí, Idil·li d'oficina, El garatge o Una romança cruel.[2]

Des del 1987, actuava al Teatre d'Art A.P. Txékhov de Moscou.

Biografia modifica

Va néixer a Leningrad (actualment Sant Petersburg) a la família del pedagog Vassili Dmítrievitx Miagkov (1908–1978)[3] i l'enginyera Zinaïda Aleksàndrovna Miagkova (1913–1989).[4] Té una germana, Tatiana.[3]

Per la insistència del seu pare, es va graduar a l'Institut Químic-Tecnològic de Leningrad (actualment l'Institut Tecnològic Estatal de Sant Petersburg). Durant un període breu va treballar a l'Institut de Masses Plàstiques.[5]

Un dels professors de l'Escola del Teatre d'Art de Moscou el va notar en una obra de teatre amateur, El cançó del bosc, i li va suggerir que entrés a l'Escola.[5] El 1965, s'hi va graduar amb èxit (curs de V.P. Màrkov) i es va convertir en actor del Teatre Sovreménnik.[6]

Un dels seus primers papers teatrals va ser el d'Oncle en una adaptació de la novel·la El somni de l'oncle de Fiódor Dostoievski.[6] Elem Klímov el va notar en aquesta obra i li va oferir el paper principal a la pel·lícula Les aventures del dentista, el debut cinematogràfic d'actor.[6]

Va actuar en obres teatral com Al fons, Balalaikin i companyia, Una història ordinària, Els bolxevics i moltes altres.[7]

El 1973, el director de cinema Aleksei Kórenev li va negar el paper de Néstor Petróvitx a la famosa comèdia de televisió La gran recreació perquè Miagkov li havia posat la condició que la seva dona, Anastassía Voznessénskaia, interpretés el paper de la professora Svetlana Afanàssievna.[5]

Es va fer famós el 1976, quan es va estrenar la pel·lícula La Ironia del Destí (1976) d'Eldar Riazànov, on va interpretar el paper de Jénia Lukaixin. El paper d'Anatoli Novosséltsev en la pel·lícula Idil·li d'oficina (1978) del mateix Riazànov també va ser molt ben rebut.

Dues vegades, el 1976 i el 1978, va ser reconegut com a millor actor de l'any segons l'enquesta de la prestigiosa revista Sovétski ekran pels papers de Lukaixin i, respectivament, Novosséltsev.[8]

El 1977, va ser guardonat amb el Premi Estatal de l'URSS pel paper de Lukaixin.[6]

El 1977, es va traslladar al Teatre d'Art de Moscou. El 1987, quan el teatre es va dividir, es va quedar amb Oleg Iefrémov al Teatre d'Art A.P. Txékhov de Moscou.

A la dècada dels 1990, va actuar molt poc, preferint l'activitat teatral i pedagògica a l'Escola de Teatre d'Art de Moscou.[6]

Des del 1963, està casat amb l'actriu Anastassia Voznessénskaia.

Filmografia selecta modifica

Any Títol en català (traducció literal) Títol original Paper
1965 Les aventures del dentista Похождения зубного врача Serguei Txesnokov
1969 Els germans Karamàzov Братья Карамазовы Alioixa Karamàzov
1972 El gran mestre Гроссмейстер escaquista Serguei Khlébnikov
1975 La Ironia del Destí, o Que li senti bé el bany! Ирония судьбы, или С лёгким паром! Ievgueni (Jénia) Lukaixin
1976 Els dies dels Turbín Дни Турбиных Aleksei Turbín
1977 Idil·li d'oficina Служебный роман Anatoli Novosséltsev
1979 El garatge Гараж Khvostov
1983 Curses verticals Гонки по вертикали inspector Stanislav Tíkhonov
1984 Una romança cruel Жестокий романс Iuli Karàndixev
1992 Bon temps a Deribàssovskaia, o A Brighton Beach plou de nou На Дерибасовской хорошая погода, или На Брайтон-Бич опять идут дожди oncle Mixa, emigrant / l'Artista, cap de la màfia russa / Lenin / Stalin / Bréjnev / Khrusxov
2007 La Ironia del Destí. Continuació Ирония судьбы. Продолжение Ievgueni Lukaixin

Referències modifica

  1. (rus) Biografia d'Andrei Miagkov.
  2. 2,0 2,1 (rus) Почему Андрей Мягков празднует два дня рождения.
  3. 3,0 3,1 (rus) Vassili Dmítrievitx Miagkov a la biblioteca electronica "Naütxnoie naslédie Rossii". Arxivat 2020-09-22 a Wayback Machine.
  4. (rus) В.Л. Островская. Издательско-полиграфический техникум: К 80-летию техникума. — СПб: РИО ФГОУ СПО "СПбГИПТ", 2010. — С. 208, с илл.. — ISBN 978-5-89319-147-9.
  5. 5,0 5,1 5,2 (rus) Entrevista d'Andrei Miagkov al periodic Bulvar Gordona. Arxivat 2021-02-18 a Wayback Machine.
  6. 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 (rus) Andrei Miagkov a Kino-Teatr.Ru.
  7. (rus) Biografia d'Andrei Miagkov a Ria.Ru.
  8. ru:Лучший фильм года (Советский экран)

Enllaços externs modifica