Andreu de Queralt i d'Icart

comte de Santa Coloma

Andreu de Queralt i d’Icart (?, 1653 – ? - 21 de febrer de 1721[1]) va ser el quart titular del comtat de Santa Coloma, fill de Joan Reart i Maria d’Icart.

Infotaula de personaAndreu de Queralt i d'Icart
Biografia
Naixement1653 Modifica el valor a Wikidata
Mort21 febrer 1721 Modifica el valor a Wikidata (67/68 anys)
  IV comte de Santa Coloma
Família
FillsJoan de Queralt i de Xetmar Modifica el valor a Wikidata

Els seus pares van casar-se a les acaballes el 1650, abans de la capitulació de Barcelona en la Guerra dels Segadors.[2] Andreu neix el 1653, i segons Josep Bargalló, hereta la baronia de Torredembarra el 1663. Durant la dècada dels setanta, es disputa aquest senyoriu amb el seu tiet Carles de Llupià.[3]

Vers aquestes dates manté un plet contra el marquès de Castellnou per la vila de Ponts. Les disputes jurídiques per apoderar-se l’herència dels Queralt van ser molt fèrries. El 1683, la Reial Audiència reconeix a Andreu com a successor del comtat de Santa Coloma[4], vacant atesa la malaltia malalt que sofria Lluís Dalmau de Queralt i la manca de successió.  Des d’aquell moment, comença a anomenar-se Andreu de Queralt.

El 27 de gener de 1689, passats pocs dies de la mort de Lluís Dalmau, assumeix finalment el comtat de Santa Coloma.[5] No obstant això, la successió dels Queralt segueix dirimint-se en els estaments judicials; també el senyoriu d'El Catllar, que el noble Francesc d’Olzinelles disputava a Andreu (1690).

Durant la guerra de Successió va prendre partit a favor de Felip V. El 1710, vivint a Barcelona, rep una querella del fiscal públic per a ús de les aigües de la Séquia Reial per a regar Sant Martí de Provençals.[6] Un any abans, Felip V havia expropiat les salines que la família Queralt tenia a Torredembarra.[7] Quan va començar el setge de Barcelona, Andreu va instal·lar-se a Torredembarra.[8]

Andreu va morir el 21 de febrer de 1721.

Matrimoni i descendència

modifica

El 1678 es casa amb Maria de Xetmar i Meca, amb qui tindran catorze fills. El primogènit Joan, futur comte de Santa Coloma, neix el 24 d’octubre de 1679.[9] Altres fills importants del matrimoni són Francesc, nascut el 1686 a Barcelona, primer canceller de la Universitat de Cervera; i Narcís, nascut a Santa Coloma de Queralt el 1691, germà de Francesc, segon canceller de la Universitat de Cervera i bisbe d’Àvila.

Referències

modifica
  1. Rovira i Gómez, Salvador-J ««Els títols nobiliaris vinculats a les comarques meridionals del Principat de Catalunya. Edat moderna».». Paratge, n. 29, 2016, pàg. 114.
  2. Molas, Pere «Dames del barroc». Pedralbes: revista d'història moderna, n. 24, 2004, pàg. 190.
  3. Bargalló, Josep ««Els senyors de Torredembarra»». Recull de treballs, n. 2, 1984, pàg. 9 i 10.
  4. Rovira i Gómez, 2016, p. 112.
  5. Segura, Joan. Historia de la villa de Santa Coloma de Queralt (en castellà). Barcelona: Impremta Vicente Magriñà, 1879, p. 280. 
  6. «ACA, Real Patrimoni, BGC, Processos, 1710, n1, Ac», 1710. [Consulta: 14 febrer 2022].
  7. Boletín de la Revista general de legislación y jurisprudencia, Volum 16 (en castellà). Madrid: Imprenta de la revista de legislación y jurisprudencia, 1862, p. 266. 
  8. Nolla, Joaquim ««16 de juliol de 1713. Marc històric de la batalla de Torredembarra».». Recull de treballs, n. 14, 2013, pàg. 6 i 7.
  9. Cadenas y Vicent, Vicente de. Extracto de los expedientes de la Orden de Carlos 3°, 1771-1847, Tom 10 (en castellà). Madrid: Hidalguia, 1986, p. 145.