Obre el menú principal

Francesc de Queralt i de Xetmar (Barcelona 1686-1725), Catedràtic de Teologia, canceller de la Universitat de Cervera i on va ser responsable de la introducció de la impremta.

Infotaula de personaFrancesc de Queralt i de Xetmar
Biografia
Naixement 13/04/1686
Barcelona
Mort 30/07/1725
Sta. Coloma de Queralt
Escut UB 2016.png  Rector de la Universitat de Barcelona 

Dades personals
Altres noms

Franciscus de Queralt et de Reart

Francesc Queralt Reart
Activitat
Ocupació

Catedràtic de Teologia i

Canceller de la Universitat de Cervera
Modifica les dades a Wikidata

Contingut

BiografiaModifica

Francesc de Queralt i de Xetmar va néixer a Barcelona el dia 13 d'abril de 1686. Descendent dels comtes de Santa Coloma de Queralt, es va educar al barceloní Col·legi de Cordelles, va estudiar llatí i humanitats i estudià filosofia i teologia en el Seminari dels jesuïtes. Va ser mestre en arts i doctor en teologia. Segueix la carrera eclesiàstica. Ardiaca major [1] i mestrescola de Lleida. Catedràtic de teologia.[2] Felipista, durant el setge de Barcelona destacà pels seus serveis a l'hospital en la cura dels malalts. En establir-se la universitat a Cervera és nomenat per regentar una càtedra de teologia. Felip V d'Espanya li agraeix els serveis nomenant-lo canceller de la Universitat de Cervera l'any 1718 .[3] càrrec que va mantenir fins al 1725 i en l'exercici del qual es destaca per la cura dels alumnes. Fou el responsable de la introducció de la impremta a la universitat de Cervera l'any 1721. Una de les obres impreses a la impremta cerverina és la biografia de Queralt escrita per Miquel Conill. Va morir a Santa Coloma de Queralt el dia 30 de juliol de 1725.

PublicacionsModifica

  • Rico y Villarroel, Francisco, OFM. i Queralt i de Xetmar, Francesc de. [Fr. Francisco Rico y Villarroél ... ante V. Ilma. Rma. y ... Venerable Definitorio General, con el mas profundo respeto dice: que aviendo la magestad del rey de España Phelipe Quinto (que Dios guarde) determinado por su Real Decreto de 11 de mayo de 1717 erigir y fundar una sola Universidad (suprimiendo todas las demàs, que eran siete en dicho Principado) en su fidelissima ciudad de Cervera y aviendo pasado à nombrar cathedraticos para ella fue su magestad servido en su Decreto de 9 de octubre de dicho año elegir y nombrar al suplicante ... por cathedratico de Escoto ...]. [S.l. : s.n., 1740 o post.]. Disponible a: Catàleg de les biblioteques de la UB

ReferènciesModifica

  1. «Queralt». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Miquel Conill. Heroica vida y exemplares virtudes del venerable doctor D. Francisco de Queralt ... Cervera : en la Imprenta de la Universidad, por Manuel Ibarra, 1736. Disponible a:Catàleg de la Biblioteca de Catalunya
  3. Rubio Borrás, Manuel. Historia de la Real y Pontificia Universidad de Cervera. Barcelona: Libreria Verdaguer, 1915, p. 188-190 [Consulta: 10 maig 2015]. 

BibliografiaModifica

  • Gonser, Miquel. Oratio habita in funere ... Francisci de Queralt et de Reart : ex illustri familia comitum de Sancta Columba de Queralt ..., archidiaconi majoris sanctae ecclesiae Ilerden., scholarchae & cancellarii Regiae Cervariensis Universitatis ... / a Michaele Gonser et Andreu ... parentabat Senatus Academicus die 22 Septembr. 1725. Cervariae : ex Typographiâ Pontificiae ac Regiae Universitatis, per Emmanuelem Ibarra, anno 1744. Disponible a: Catàleg de la Biblioteca de Catalunya
  • Conill, Miquel. Heroica vida y exemplares virtudes del venerable doctor D. Francisco de Queralt ....Cervera : en la Imprenta de la Universidad, por Manuel Ibarra, 1736. Disponible a: Catàleg de la Biblioteca de Catalunya
  • Rubio y Borrás, Manuel. Historia de la Real y Pontificia Universidad de Cervera . Barcelona : Librería Verdaguer, 1915-1916. Disponible a: Catàleg de les biblioteques de la UB
  • Esteve i Perendreu, Francesc. Mestrescoles i rectors de l 'Estudi General de Lleida (1597-1717).Universitat de Lleida, 2007. Disponible a: Google books

Enllaços externsModifica