Andros

illa grega de les Cíclades

Andros[1] (en grec: Άνδρος) és una illa grega que pertany al grup de les Cíclades; és la més septentrional de totes, situada a 10 km d'Eubea al nord i a uns 3 km de Tenos al sud. Té uns 380 km² i una població d'uns 9.000 habitants, cosa que la converteix en la segona més gran i la sisena més poblada.

Plantilla:Infotaula geografia políticaAndros
Imatge

EpònimAndreus (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 37° 50′ N, 24° 56′ E / 37.83°N,24.93°E / 37.83; 24.93
EstatGrècia

Administració descentralitzadaadministració descentralitzada de l'Egeu

RegióEgeu Meridional

Unitat perifèricaAndros Regional Unit (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població9.221 (2011) Modifica el valor a Wikidata (24,18 hab./km²)
Geografia
Superfície381,398 km² Modifica el valor a Wikidata
Banyat permar Egea Modifica el valor a Wikidata
Altitud995 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Dades històriques
Esdeveniment clau
408 aCSiege of Andros (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Fus horari

Lloc webandros.gr Modifica el valor a Wikidata

És una illa allargada, amb uns 40 km de llarg i una amplària màxima de 16 km. És muntanyosa, amb valls fèrtils i ben regades, i una altitud màxima de 995 (el Kúvaro). La capital, anomenada també Andros o bé Khora (grec: Χώρα, 'capital'), és situada a la costa oriental;[2] Les altres poblacions importants són el port de Korthi (grec: Ὁρμος Κορθίου, Órmos Korthiu), Batsí i Gàvrio, d'on surten els ferris cap al Pireu i la resta d'illes.

Formava part de la prefectura de les Cíclades, però a partir del 1r de gener de 2011 conforma una de les 74 unitats perifèriques de Grècia, després de la divisió de l'antiga prefectura.

Història

modifica
 
Vista de la Khora, la capital de l'illa

A l'antiguitat, tot i ser la segona més gran de les Cíclades, Andros (grec antic: Ἄνδρος) solament tenia una ciutat, de manera que tota l'illa constituïa una sola polis. La capital era situada a la Paleòpoli, a la costa sud-occidental de l'illa.[3] Els seus pobladors eren jonis, i compartien dialecte amb totes les seves illes veïnes. Cap al 654 aC, sembla que els andris varen fundar les colònies d'Acant i Estagira, a la península Calcídica.[4]

Quan Xerxes va envair Grècia (480 aC), Andros va haver d'aportar naus a l'exèrcit persa. Com a conseqüència, l'atenès Temístocles els imposà una multa, que els andris no varen voler pagar. Així, la capital de l'illa fou assetjada, però Temístocles no la va poder conquerir; al cap d'un temps, tanmateix, va romandre sotmesa a Atenes fins que, segles més tard, fou dominada pel rei de Macedònia després de la batalla d'Andros durant les Guerres síries (246 aC).[5] L'any 200 aC fou ocupada pels romans i cedida a Àtal I de Pèrgam. L'antiga capital, Andros, tenia bones fortificacions, i utilitzava com a port el de Gàurion.[4]

Abans de caure en poder otomà, Andros fou governada, del 1207 fins al 1566, per les famílies Zeno i Sommaripa, sota la protecció de Venècia. Uns segles més tard, les Cíclades passaven a formar part de Grècia el 1821.

Llocs d'interès

modifica
  • Andros o Khora, la capital, està damunt un promontori entre dues platges. És una barreja de mansions neoclàssiques de després de la Primera Guerra Mundial i de cases típicament ciclàdiques. Les places estan pavimentades amb marbre. Al final del promontori hi ha dues illes, la primera de les quals unida a terra per un pont de maó, on hi ha les ruïnes d'un castell venecià, i la segona amb un far. Hi ha tres museus: el Museu Arqueològic, el Museu d'Art Modern, molt interessant, i el Museu Marítim.
  • La principal ciutat d'estiueig és Batsí, a la costa occidental, molt popular entre els turistes grecs.
  • L'illa és famosa per les fonts d'aigua mineral d'Apikia, a uns 3 km de la Khora, que ragen d'un cap de lleó.
  • Paleòpolis, l'antiga capital, a la costa oest, es troba en gran part submergida.
  • Steniés, a la costa oriental, prop de les platges de Giàlia i Piso Giàlia, és segurament el poble més pintoresc de l'illa. La costa est no és precisament famosa per la seva actitud favorable al turisme, i de fet ja fa temps que es mira de reduir-hi el nombre de visitants, de manera que no es malmeti el paisatge com ha passat a les illes veïnes (especialment Míconos). A Steniés no hi ha pràcticament vida comercial.

Referències

modifica
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Andros
  1. «Andros». Nomenclàtor mundial. Institut d'Estudis Catalans, 2022.
  2. «Andros». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. Hansen, M. H.; Nielsen, T. H. An inventory of archaic and classical poleis. Oxford University Press, 2004, p. 736. 
  4. 4,0 4,1 Smith, William (ed.). «Andros». Dictionary of Greek and Roman Geography, 1854.
  5. Livius: Third Syrian War (anglès)