Tinos

illa de les Cíclades
(S'ha redirigit des de: Tenos)

Tinos (en grec: Τήνος, Tinos) o Tenos[1] (en grec antic: Τῆνος, Tênos), en català medieval Tin,[2] és una illa grega que pertany al grup de les Cíclades. Té una superfície d'uns 200 km² i una població d'uns 9.000 habitants.[3] Administrativament, conforma una de les 74 unitats perifèriques de Grècia.

Plantilla:Infotaula geografia políticaTinos
Imatge

Localització
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 37° 32′ N, 25° 10′ E / 37.53°N,25.17°E / 37.53; 25.17
EstatGrècia
Administració descentralitzadaDecentralized Administration of the Aegean (en) Tradueix
RegióEgeu Meridional
Unitat perifèricaTinos Regional Unit (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població8.934 (2011) Modifica el valor a Wikidata (45,35 hab./km²)
Geografia
Superfície196,984 km² Modifica el valor a Wikidata
Banyat permar Egea Modifica el valor a Wikidata
Altitud729 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Identificador descriptiu
Fus horari

Lloc webtinos.gr Modifica el valor a Wikidata
Port de la ciutat de Tinos, la capital de l'illa

La capital de l'illa, anomenada també Tinos o bé Khora (grec: Χώρα, literalment 'capital'), és situada al sud de l'illa, i comprèn el port que connecta amb la resta d'illes i amb Atenes. La seva població és d'uns 5.000 habitants.

Història modifica

A l'antiguitat, Tenos conformava una sola polis, al seu torn dividida en deu tribus. El centre urbà era situat a uns quatre quilòmetres al nord de la Khora, al castell d'Exomvurgo (Εξώμβουργο). Comprenia un recinte murat i un santuari dedicat probablement a Demèter Tesmoforos. Però al segle iv aC, aquest indret fou abandonat i la capital es traslladà al sud, donant origen a l'actual capital o Khora.[4] A la seva rodalia es trobava un temple dedicat a Posidó, situat en una cova, en el qual se celebraven festivals a què assistien gairebé tots els habitants de l'illa. Posidó apareix a les monedes de Tenos.[5]

Tenos fou poblada per jonis cap al 1000 aC, i al segle viii aC caigué sota el control polític i comercial d'Erètria, del qual no es va desfer fins al 650 aC aproximadament, segons Estrabó. Posteriorment, quan Xerxes va envair Grècia, els habitants de Tenos van haver d'acceptar el domini persa i servir al seu exèrcit. Tot i així, a la batalla de Salamina (480 aC) un trirem de l'illa va desertar i, així, el nom de Tenos fou inscrit a Delfos entre els dels estats grecs que havien derrotat els perses. També tenia el nom inscrit a l'estàtua de Zeus a Olímpia amb tots els estats que havien combatut a Platea. Posteriorment, l'illa romangué sota la influència d'Atenes, ingressant a la Lliga de Delos.[5]

Al segle iv aC, el tirà Alexandre de Feres la va posseir durant un temps. Al segle i aC, Marc Antoni la va cedir als rodis, i finalment es va incorporar a l'imperi romà.[5]

A la Quarta Croada, després que els llatins conquerissin Constantinoble (1204), Tinos va passar a domini venecià, i així va romandre fins a 1718, quan va ser cedida a l'Imperi Otomà arran de la pau de Passarowitz.[5]

Referències modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tinos
  1. Alberich i Mariné, Joan (dir.); Cuartero i Iborra, Francesc J. (dir.). Diccionari Grec-Català. D'Homer al segle ii dC (en grec - català). Enciclopèdia Catalana - Fundació Institut Cambó, 2015, p. 1692. ISBN 9788441224223. 
  2. Ordóñez i Garcia, David «L'adaptació de topònims estrangers al català». Jornades d'Antroponímia i Toponímia, XIX (Muro), 2006, pàg. 54.
  3. «Tinos». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  4. Hansen, M. H.; Nielsen, T. H. An inventory of archaic and classical poleis. Oxford University Press, 2004, p. 776-778. 
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 Smith, William (ed.). «Tenos». Dictionary of Greek and Roman Geography, 1854. [Consulta: 13 setembre 2023].