Obre el menú principal

Ana Maria de Jesus Ribeiro da Silva més coneguda com a Anita Garibaldi (Laguna, Santa Catarina, Brasil, 30 d'agost de 1821- Ravenna, Itàlia, 4 d'agost de 1849) va ser una cèlebre lluitadora i esposa de Giuseppe Garibaldi, sobrenomenada l'«Heroïna dels Dos Mons».[1][2]

Infotaula de personaAnita Garibaldi
Anita Garibaldi - 1839.jpg
Biografia
Naixement (pt-br) Ana Maria de Jesus Ribeiro da Silva
30 agost 1821
Laguna Tradueix
Mort 4 agost 1849 (27 anys)
Mandriole Tradueix
Lloc d'enterrament Roma
Altres noms Anita Garibaldi
Activitat
Ocupació Política
Família
Cònjuge Giuseppe Garibaldi (1842–1886)
Fills Ricciotti Garibaldi
Menotti Garibaldi
Rosa Garibaldi Tradueix
Teresa Garibaldi Tradueix
Modifica les dades a Wikidata

Primers anysModifica

Anita va néixer l'any 1821, en el que avui és el sud de Brasil, en el llavors llogaret de Morrinhos, suburbi de la ciutat de Laguna. Els seus pares eren descendents d'immigrants de les illes Açores, Maria Antônia de Jesús i Bento Ribeiro da Silva, els quals eren ramaders i van tenir 9 fills més. Anita des de petita va destacar per la seva intel·ligència i el seu caràcter lliure.

Va morir el seu pare i tres dels seus germans en poc espai de temps. El 1835, per insistència de la seva mare, es va casar amb un sabater enriquit per la ramaderia de nom Manuel Duarte Aguiar. El matrimoni sense fills va ser un fracàs i va concloure en separació a causa que Manuel, a més de ser un calavera, maltractava a Anita.

Aventures a Sud-amèricaModifica

El 1837, durant l'anomenada Guerra dels Farrapos, Giuseppe Garibaldi, al servei de la República Rio-Grandense, va prendre la ciutat portuària de Laguna, la qual va esdevenir la primera capital de la República Juliana. Al port va conèixer Anita, que va entusiasmar-se amb els ideals democràtics i liberals de Garibaldi i va demanar-li aprendre a lluitar amb l'espasa i a disparar, convertint-se en soldat.

Anita va acompanyar Garibaldi en els seus combats al Brasil, a Santa Catarina i Rio Grande. A la batalla de Curitibanos, Garibaldi va quedar despenjat del front perdent a Anita, la qual va ser capturada pel grup rival. En captivitat, els seus guardians van comunicar-li que Garibaldi havia mort, fet que Anita va lamentar molt.

Viatge a EuropaModifica

La brasilera Anita va ser enviada com a ambaixadora a Itàlia per Garibaldi, on va ser aclamada, per preparar el terreny davant el retorn de Garibaldi, el qual va arribar al costat de Juan Lamberti i mil camises roges per lluitar en la primera guerra d'independència italiana contra Àustria.

 
Fotografia d'Anita a Itàlia

Durant aquesta guerra es va proclamar la República Romana, que va ser atacada per napolitans i francesos, i defensada per Garibaldi i Anita, embarassada del seu cinquè fill, juntament amb Aurelio Saffi i Carlo Armellini, com a comandants. La república va ser derrotada i Garibaldi va haver de fugir, buscant refugi a San Marino. Durant la retirada, Anita va emmalaltir i va morir de febre tifoide, prop de Ravenna, el 4 d'agost de 1849. Garibaldi va estar exiliat fins al 1854, quan va esclatar la segona guerra d'independència.

Anita va estar present al cor de Garibaldi tota la seva vida, no obstant es va casar dues vegades més.

El seu sepulcre està al costat del de Giuseppe Garibaldi en el pujol romà del Janícul on tenen sengles estàtues eqüestres.

Dos municipis de l'estat de Santa Catarina a Brasil l'homenatgen: Anita Garibaldi i Anitápolis.

ReferènciesModifica

  1. «Anita Garibaldi, la historia de un gran amor». HDNH Històrias de Nuestra Historia. ISSN: 2603-7483 [Consulta: 19 desembre 2018].
  2. Shen, Ann. «Anita Garibaldi». A: Bad Girls Throughout History: 100 Remarkable Women Who Changed the World. Chronicle Books LLC, 2016, p. 61. ISBN 978-1-4521-5702-3 [Consulta: 19 desembre 2018]. 

BibliografiaModifica

  • Memorias de Garibaldi (Alexandre Dumas, 2000)
  • Anita Garibaldi: Guerrillera en América del Sur, Heroína de la Unidad Italiana, (Julio A. Sierra, 2003)