Carles Albert I de Sardenya

Carles Albert I de Sardenya o Carles Albert de Savoia-Carginano (París, França 1798 - Porto, Regne de Portugal 1849) fou un príncep de Savoia-Carignano amb el tractament d'altesa reial que esdevingué l'any 1831 rei de Sardenya.

Infotaula de personaCarles Albert I de Sardenya
Mansi - ritratto di Carlo Alberto di Savoia - litografia - ca. 1860.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Nom original(fr) Charles-Albert de Sardaigne Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementCarlo Alberto Amedeo
2 octubre 1798 Modifica el valor a Wikidata
Torí (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort28 juliol 1849 Modifica el valor a Wikidata (50 anys)
Porto (Portugal) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortMalaltia Modifica el valor a Wikidata
Lloc d'enterramentbasílica de Superga Modifica el valor a Wikidata
Rei de Sardenya
27 abril 1831 – 23 març 1849
← Carles Fèlix I de SardenyaVíctor Manuel II d'Itàlia → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióCollège Stanislas Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióRegent Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolPrince of Carignan (en) Tradueix (1800–1831)
Duc Modifica el valor a Wikidata
DinastiaDinastia Savoia Dinastia Savoia
CònjugeMaria Teresa d'Àustria-Toscana
FillsVíctor Manuel II d'Itàlia
Ferran de Savoia-Gènova, duc de Gènova
Maria Cristina de Savoia
ParesCarles Manuel de Savoia-Carignano
Maria Cristina de Saxònia
GermansÉlisabeth de Savoie-Carignan Modifica el valor a Wikidata

Armoiries Sardaigne 1831.png

Orígens familiarsModifica

Va néixer el 2 d'octubre de 1798 a la ciutat de París, en aquells moments sota la Primera República Francesa, essent fill del príncep Carles Manuel de Savoia-Carignano i de la princesa Maria Cristina de Saxònia. Carles Albert era nét per via paterna del príncep Carles Manuel de Savoia-Carignano i de la princesa Maria Josepa de Lorena-Lambesc-Brionne i per via materna del príncep Carles Cristià de Saxònia i de la princesa Francesca von Corvin-Krasinski.

VidaModifica

JoventutModifica

Educat en l'ambient afrancesat de la ciutat de Ginebra i posteriorment a París en el marc de l'Imperi de Napoleó Bonaparte, l'any 1815 retornà a Torí. Des de la seva tornada a la capital piemontesa, els liberals sards li evidenciaren importants simpaties que ell agraí i sabé conservar.

RegènciaModifica

L'any 1821 fou nomenat regent del Regne a conseqüència de l'absència del rei Carles Fèlix I de Sardenya. Aprofitant l'absència del monarca, Carles Albert concedí una constitució liberal pel regne que a la tornada de Carles Fèlix fou revocada. El rei, com a càstig, l'envià a Espanya a servir l'exèrcit de Lluís XVIII de França en l'expedició dels Cent Mil Fills de Sant Lluís de l'any 1823. Carles Albert es distingí com a soldat en la Batalla del Trocadero de 1823 que serví per aniquil·lar els constitucionalistes espanyols.

Ascens al tronModifica

Carles Albert era el cap de la casa principesca dels Savoia-Carignano com a membre de més edat d'aquesta dinastia i al morir el rei Carles Fèlix I de Sardenya sense descendència l'any 1831, Carles Albert accedí al tron sard.

Amb el seu regnat s'inicià el llarg viatge que culminaria l'any 1870 amb la unificació total de la península Itàlica. El rei promulgà l'anomenat Statuto Albertino pel qual es concedia una constitució liberal al Regne seguint les línies generals de les llibertats franceses de la Revolució.

Durant els fets revolucionaris de l'any 1848 el rei Carles Albert fou l'únic monarca italià que donà suport als revolucionaris liberals que pretenien la unió territorial de la península. Per això, declarà la guerra a l'Imperi austríac amb la qual s'enfrontà a la Batalla de Custoza el 1848[1] i a la Batalla de Novara l'any següent, i resultà derrotat en ambdós enfrontaments.

AbdicacióModifica

El 23 de març de 1849 decidí abdicar en favor del seu fill primogènit, el rei Víctor Manuel II d'Itàlia i s'exilià a la ciutat de Porto on morirí el 28 de juliol del mateix any. Posteriorment les seves restes mortals foren traslladades a la Basílica de Superga.

Núpcies i descendentsModifica

El dia 30 de setembre de l'any 1817 contragué matrimoni a la ciutat de Florència amb l'arxiduquessa Maria Teresa d'Àustria-Toscana, filla del gran duc Ferran III de Toscana i de la princesa Lluïsa de Borbó-Dues Sicílies. La parella tingué tres fills:

ReferènciesModifica

  1. Gilbert, Adrian. The Encyclopedia of Warfare: From Earliest Time to the Present Day (en anglès). Taylor & Francis, 2000, p. 188. ISBN 1579582168. 



Precedit per:
Carles Fèlix I
Duc de Savoia i Rei de Sardenya
1831–- 1849
Succeït per:
Víctor Manuel II