Ferran III de Toscana

polític francès

Ferran III de Toscana (Florència 1773 - 1824) fou gran duc de Toscana des de l'any 1790 i fins a l'any 1824.[1][2] Pertanyent a la Casa d'Àustria fou cap de la branca cadet dels Àustria-Toscana.

Plantilla:Infotaula personaFerran III de Toscana

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(it) Ferdinando III di Toscana Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement6 maig 1769 Modifica el valor a Wikidata
Florència (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort18 juny 1824 Modifica el valor a Wikidata (55 anys)
Florència (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaBasílica de San Lorenzo Modifica el valor a Wikidata
Príncep elector
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolGran duc
Arxiduc Modifica el valor a Wikidata
FamíliaHabsburg-Lorena Modifica el valor a Wikidata
CònjugeMaria Ferranda de Saxònia (1821–)
Lluïsa de Borbó-Dues Sicílies (1790–) Modifica el valor a Wikidata
FillsLeopold II de Toscana
 () Lluïsa de Borbó-Dues Sicílies
Archduchess Maria Luisa of Austria
 () Lluïsa de Borbó-Dues Sicílies
Archduchess Carolina Ferdinanda of Austria
 () Lluïsa de Borbó-Dues Sicílies
Archduke Franz Leopold, Hereditary Grand Duke of Tuscany
 () Lluïsa de Borbó-Dues Sicílies
Maria Teresa d'Àustria-Toscana
 () Lluïsa de Borbó-Dues Sicílies
stillborn son Habsburg-Lorraine
 () Lluïsa de Borbó-Dues Sicílies Modifica el valor a Wikidata
ParesLeopold II del Sacre Imperi Romanogermànic Modifica el valor a Wikidata  i Maria Lluïsa de Borbó Modifica el valor a Wikidata
GermansMaria Clementina d'Àustria
Maria Teresa d'Àustria
Maria Anna d'Àustria
Lluís d'Àustria
Francesc I d'Àustria
Josep Antoni d'Àustria
Rainier d'Àustria
Antoni Víctor d'Àustria
Alexandre Leopold d'Àustria
Carles Lluís d'Àustria
Rodolf d'Àustria
Joan d'Àustria
Maria Amàlia d'Àustria Modifica el valor a Wikidata
Premis

Modifica el valor a Wikidata

Find a Grave: 100121723 Modifica els identificadors a Wikidata

Nascut a la ciutat de Florència el dia 6 de maig de l'any 1773 era fill del gran duc i llavors emperador Leopold II, emperador romanogermànic i de la infanta Maria Lluïsa d'Espanya. Ferran era net per via paterna de l'emperador Francesc I, emperador romanogermànic i de l'arxiduquessa Maria Teresa I d'Àustria mentre que per via materna ho era del rei Carles III d'Espanya i de la princesa Maria Amàlia de Saxònia.

Casat a Nàpols el dia 15 d'agost de l'any 1790 amb la princesa Lluïsa de Borbó-Dues Sicílies. Lluïsa era filla del rei Ferran I de les Dues Sicílies i de l'arxiduquessa Maria Carolina d'Àustria. La parella s'establí a Florència i tingueren sis fills:

El 6 de maig de l'any 1821 es tornà a casar, aquesta vegada amb la princesa Maria Ferranda de Saxònia, filla del príncep Maximilià de Saxònia i de la princesa Carolina de Borbó-Parma. La parella no tingué fills.

L'any 1790 moria sense descendència l'emperador Josep II, emperador romanogermànic a Viena, immediatament el gran duc Leopold de Toscana anà a Viena a ocupar el tron vacant essent substituït al gran ducat de Toscana pel seu fill segon, el príncep Ferran.[1][2]

El govern de Ferran fins a l'any 1801 es caracteritzà per ser un clar govern de l'Il·lustriació. L'any 1801, Napoleó I de França ocupava el tron de Toscana i el cedia als Borbons de Parma que ocuparen el territori i s'intitularen reis d'Etrúria. Ferran fou compensat l'any 1803 amb l'arquebisbat secularitzat de Salzburg així com altres principats eclesiàstics de l'Alemanya meridional. L'any 1805, pel Tractat de Pressburg cedí Salzburg al seu germà, l'emperador Francesc I d'Àustria, i ell rebia el Ducat de Würzburg. Romangué a Würzburg fins a la caiguda de Napoleó, any en què se li restituí el gran ducat de Toscana.

Ferran morí a la capital del seu gran ducat, Florència, fins a l'hora de la seva mort, l'any 1824.

Referències

modifica
  1. 1,0 1,1 «Ferdinand III | grand duke of Tuscany | Britannica» (en anglès). [Consulta: 2 gener 2022].
  2. 2,0 2,1 «Ferdinand III of Tuscany» (en anglès). [Consulta: 2 gener 2022].