Rodolf d'Àustria (1788-1831)
Rodolf d'Àustria (alemany: Rudolf Johannes von Habsburg-Lothringen) (Pisa i Florència, 8 de gener de 1788 - Baden bei Wien, 24 de juliol de 1831) va ser Arxiduc i Príncep Imperial d'Àustria, Príncep d'Hongria i Bohèmia, Arquebisbe d'Olomouc i cardenal, membre de la Casa d'Habsburg-Lorena, així com protector de Ludwig van Beethoven.[1] Va ser el fill més jove de l'emperador Leopold II i Maria Lluïsa d'Espanya.
Biografia | |
---|---|
Naixement | 8 gener 1788 ![]() Pisa (Itàlia) ![]() |
Mort | 24 juliol 1831 ![]() Baden bei Wien (Àustria) ![]() |
Sepultura | Saint Wenceslas Cathedral (en) ![]() ![]() |
Arquebisbe d'Olomouc | |
26 setembre 1819 – ← Maria-Thaddeus von Trauttsmandorff Weinsberg – Ferdinand Maria Chotek → Diòcesi: arquebisbat d'Olomouc | |
Cardenal | |
4 juny 1819 – 24 juliol 1831 ![]() | |
Dades personals | |
Religió | Església Catòlica ![]() |
Activitat | |
Camp de treball | Església ![]() |
Ocupació | bisbe catòlic (1819–1831), sacerdot catòlic (1819–), diaca catòlic (1819–), compositor, canonge ![]() |
Professors | Ludwig van Beethoven ![]() |
Consagració | Sigismund Anton von Hohenwart ![]() |
Família | |
Família | Habsburg-Lorena ![]() |
Pares | Leopold II del Sacre Imperi Romanogermànic ![]() ![]() |
Germans | Maria Clementina d'Àustria Maria Teresa d'Àustria Maria Anna d'Àustria Lluís d'Àustria Francesc I d'Àustria Ferran III de Toscana Josep Antoni d'Àustria Rainier d'Àustria Antoni Víctor d'Àustria Alexandre Leopold d'Àustria Carles Lluís d'Àustria Joan d'Àustria Maria Amàlia d'Àustria ![]() |
Premis | |
![]() ![]() ![]() |
Biografia
modificaA partir de 1803 va començar a rebre lliçons de piano i composició de Beethoven amb qui va fer amistat. Rudolf es va convertir en protector del músic i van continuar estant en contacte fins al 1824. Beethoven li va dedicar 14 composicions, incloent el Trio Arxiduc, el Concert Emperador i la Missa Solemnis. Per la seva banda Rodolf li va dedicar a Beethoven una de les seves composicions. La correspondència que va existir entre els dos es troba actualment a la Gesellschaft der Musikfreunde de Viena.[1]
Va ser nomenat Arquebisbe d'Olomouc el 24 de març de 1819 i cardenal prevere de San Pietro in Montorio pel papa Pius VII el 4 de juny del mateix any. Olomouc forma part actualment de la República Txeca, però en aquella època pertanyia a l'Imperi Austríac. Tot i tenir l'oportunitat d'entrar en tres conclaves (sent cardenal) no va participar en les eleccions de cap dels tres papes electes: Pius VIII, Lleó XII i Gregori XVI.[2]
Va morir el 23 de juliol de 1831 a Baden bei Wien, a l'edat de 43 anys. Fou enterrat a la Kaisergruft, la Cripta Imperial de Viena. El seu cor va ser dipositat en la catedral de Sant Wenceslao (en txec, Katedrála svatého Václava) a Olomouc.
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 «Biographies of Beethoven's pupils» (en anglès). Ludwig van Beethoven's website. [Consulta: 2 gener 2022].
- ↑ «Rudolf Johannes Joseph Rainier Cardinal von Habsburg-Lotharingen» (en anglès). The Hierarchy of the Catholic Church. [Consulta: 2 gener 2022].
Enllaços externs
modifica- Cardinal biographies Arxivat 2016-04-25 a Wayback Machine.