Arquebisbat d'Olomouc


L'arquebisbat d'Olomouc (txec: Arcidiecéze olomoucká; llatí: Archidioecesis Olomucensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica a Txèquia. Al 2013 comptava amb 745.200 batejats d'un total de 1.407.000 habitants. Actualment està regida per l'arquebisbe metropolità Jan Graubner.

Infotaula de geografia políticaArquebisbat d'Olomouc
Archidioecesis Olomucensis
Arcidieceze Olomouc CoA.jpg
Dom svateho Vaclava.jpg
La catedral d'Olomouc

Localització
Rep Ceca - Arcidiocesi di Olomouc.png
 49° 35′ 45″ N, 17° 15′ 39″ E / 49.595833333333°N,17.260833333333°E / 49.595833333333; 17.260833333333
República Txeca República Txeca
Flag of Olomouc Region.svg Olomouc

Parròquies418
Conté la subdivisió
Població
Total1.407.000
• Densitat139,47 hab/km²
Religióromà
Geografia
Part deMoràvia
Superfície10.088 km²
Limita amb
Història i celebracions
Creació1063
PatrociniSant Venceslau
CatedralSant Venceslau
Organització política
• Arquebisbe metropolitàJan Graubner
Altres

Lloc webado.cz
Modifica les dades a Wikidata

TerritoriModifica

L'arxidiòcesi es troba a la part central de Moràvia

La seu arxiepiscopal és la ciutat d'Olomouc, on es troba la catedral de Sant Venceslau. A Velehrad es troba el santuari marià més important de la República Txeca, la basílica de l'Assumpció de la Benaurada Verge Maria i dels Sants Ciril i Metodi.

El territori s'estén sobre 10.088km² i està dividit en 418 parròquies.

HistòriaModifica

Olomouc esdevingué un important centre de l'imperi de la Gran Moràvia entre els segles IX i X. En el darrer període va ser capital de la regió de Moràvia. En aquest període hi ha molts testimonis de la presència de nombrosos bisbes a Moràvia, tot i que encara no està provada documentalment l'erecció d'una diòcesi a la regió. En qualsevol cas, la Moràvia del segle x formava part del bisbat de Ratisbona i més tard del bisbat de Praga.

El bisbat d'Olomouc va ser erigit el 1063, prenent el territori, que ocupava tota Moràvia, del bisbat de Praga, i inicialment era sufragani del bisbat de Magúncia.

El 1182 Moràvia esdevingué independent i els marcgravis de Moràvia tenien el dret de nomenament episcopal, abans exercit pels ducs de Bohèmia.

A les darreries del segle XII va tenir lloc una curiosa disputa eclesiàstica: el bisbe Kaim havia omès la imposició de mans a les ordenacions sacerdotals i diaconals del 1193. Dos anys més tard el bisbe Engelbert corregí el ritu, que va ser declarat nul pel cardenal Pietro el 1197 i va haver de repetir-se.

El 1207 l'Església obtingué l'excepció de les taxes i el capítol el dret d'elecció del bisbe.

El segle XIII els bisbes tenien el títol de príncep-bisbe i l'arquebisbat d'Oomouc era un dels principats eclesiàstics del Sacre Imperi, comprès a la regió de Bohèmia. La seu d'Olomuc esdevingué una cobejada càtedra episcopal, donada la seva posició estratègica que la convertia en fonamental a les qüestions de la regió de Bohèmia, en particular després de la lluita per la successió al tron de Praga del segle XVII.

El cedí una porció del seu territori per tal que s'erigís el bisbat de Litomyšl, i esdevingué sufragània de l'arquebisbat de Praga

El veí bisbat de Litomyšl patí un període de declivi després de les guerres hussites, tenint el seu darrer bisbe el 1474, sent regida per administradors fins a la meitat del segle XVI, quan va ser suprimit i part del seu territori va ser incorporat al bisbat d'Olomouc.

 
L'estàtua de sant Giovanni Sarkander, part de la Columna de la Santíssima Trinitat barroca d' Olomouc

El 17 de març de 1620 Giovanni Sarkander, rector de parròquia, va ser martiritzat a Olomouc per la defensa del secret de confessió. Va ser beatificat el 1859 i canonitzat el 1995.

El 1773 el Papa Climent XIV revocà al capítol el privilegi de l'elecció episcopal.

Va ser elevada al rang d'arxidiòcesi metropolitana el 5 de desembre de 1777 mitjançant la butlla Suprema dispositione del Papa Pius VI, i paral·lelament cedí una porció del seu territori per tal que s'erigís el bisbat de Brno.

Després de la secularització d'inicis del segle XIX, l'arxidiòcesi continuà existint com a entitat eclesiàstica.

El Papa Pius VI restituí al capítol el dret de l'elecció de l'arquebisbe.

L'arxidiòcesi va ser governada entre 1819 i 1831 pel cardenal Rudolf Johannes von Habsburg-Lothringen, amic íntim de i dedicatari de la Missa Solemnis op. 123. Beethoven va tenir l'oportunitat per començar a escriure la seva obra mestre després de rebre la notícia del nomenament del seu amic cardenal per la seu d'Olomouc.

Durant el règim totalitari l'arquebisbe Matocha va ser internat el 1950 fins a la seva mort el 1961. No es va escollir un nou arquebisbe fins al 1989.

El 1995 l'arxidiòcesi va ser visitada pel Papa Joan Pau II, que canonitzà a Zdislava Berka i a Giovanni Sarkander.

El 30 de maig de 1996 cedí una porció de territori per tal que s'erigís el bisbat d'Ostrava-Opava.

Cronologia episcopalModifica

 
Escut de l'arxidiòcesi

EstadístiquesModifica

A finals del 2013, la diòcesi tenia 745.200 batejats sobre una població de 1.407.000 persones, equivalent al 53,0% del total.

any població sacerdots diàques religiosos parroquies
batejats total % total clergat
secular
clergat
regular
batejats por
sacerdot
homes dones
1949 1.504.156 1.726.538 87,1 1.202 1.073 129 1.251 335 2.303 701
1970 ? ? ? 629 629 ? 1.489 650
1980 1.740.000 2.165.000 80,4 659 548 111 2.640 111 1.825 731
1990 1.761.697 2.793.798 63,1 550 394 156 3.203 156 807 731
1999 750.000 1.410.000 53,2 351 233 118 2.136 27 165 361 437
2000 750.000 1.410.000 53,2 347 230 117 2.161 27 155 357 437
2001 750.000 1.410.000 53,2 348 227 121 2.155 27 155 423 437
2002 750.000 1.410.000 53,2 359 237 122 2.089 26 161 396 437
2003 750.000 1.410.000 53,2 366 245 121 2.049 26 157 385 437
2004 732.000 1.376.000 53,2 364 246 118 2.010 30 155 382 437
2013 745.200 1.407.000 53,0 351 248 103 2.123 33 125 253 418

FontsModifica