Obre el menú principal

Basílica de Superga

La basílica de Superga és una església en les proximitats de Torí. Va ser edificada entre 1706 i 1731 per Víctor Amadeu II de Savoia al cim del tossal de Superga, qui al pujar per examinar la situació durant l'assetjament de Torí, va jurar construir una església en honor a la Mare de Déu si derrotava a l'enemic. Al ser coronat rei de Sicília, va fer complir la seva promesa. L'arquitecte va ser Filippo Juvarra, qui hi va emprar un estil classicista amb un toc barroc característic del moment. Més endavant el seu fill, Víctor Amadeu III de Savoia, faria construir la cripta de la basílica, on serien enterrats els membres de la seva nissaga.[1]

Infotaula d'edifici
Basílica de Superga
Basilica di Superga.jpg
Dades
Tipus basílica menor i església
Arquitecte Filippo Juvara
Creació 1717
Característiques
Estil arquitectònic arquitectura barroca
arquitectura del Renaixement
Ubicació geogràfica
EstatItàlia
RegióPiemont
Ciutats metropolitanesCiutat Metropolitana de Torí
Gran ciutatTorí
Localització Strada della Basilica di Superga, 73/75 - Torino
 45° 04′ 50″ N, 7° 46′ 03″ E / 45.08062°N,7.767366°E / 45.08062; 7.767366
Patrimoni monumental d'Itàlia
Activitat
Diòcesi arquebisbat de Torí
Lloc web Lloc web
Modifica les dades a Wikidata

S'hi troben les tombes de molts dels prínceps i reis de la Casa de Savoia, entre ells el Monument a Carles Manuel III (1733) d'Ignazio i el seu germà Fillipo Collino.

El 4 de maig de 1949 s'estavellà contra la muralla del seu terraplè l'avió que transportava la plantilla del Torino Football Club, un dels millors equips de futbol del moment, que havia guanyat cinc vegades seguides el campionat italià. En l'accident aeri de Superga hi morí tota la plantilla del Gran Torino entre altres persones. El fet va trasbalsar el país. Aproximadament un milió de persones va assistir al funeral en memòria de les víctimes. Actualment, hi ha un petit museu en record dels futbolistes dins del complex de la basílica.

Monarques enterrats a SupergaModifica

Nom Nascut-Mort Sepulcre
Víctor Amadeu II de Sardenya 1666-1732 Rei de Sardenya (o de Piemont-Sardenya)
Anna Maria d'Orleans 1669-1728
Anna Teresa de Spigno 1680-1769
Carles Manuel III de Sardenya 1701-1773 Rei de Sardenya
Cristina de Sulzbach 1704-1723 des de 1786; abans, a la catedral S. Giovanni Battista
Polyxene de Hesse-Rotenburg-Rheinfels 1706-1735 des de 1786; abans, en S. Giovanni Battista
Isabel de Lorena 1711-1741 des de 1786; abans en S. Giovanni Battista
Víctor Amadeu III de Sardenya 1726-1796 Rei de Sardenya
Maria Antonieta d'Espanya 1729-1785
Víctor Manuel I de Sardenya 1751-1819 Rei de Sardenya
María Teresa d'Àustria-Este 1773-1832
Carles Albert I de Sardenya 1798-1849 Rei de Sardenya
María Teresa d'Àustria-Toscana 1801-1855
Maria Adelaida d'Àustria 1822-1855 Primera muller de Víctor Manuel II, rei d'Itàlia
Amadeu I d'Espanya 1845-1890 Rei d'Espanya
Maria Victòria al Pozzo della Cisterna 1847-1876
Maria Letizia Bonaparte 1866-1926
Tomislav II 1900-1948 Rei de Croàcia, 4t Duc d'Aosta
Irene de Grècia 1904-1974

GaleriaModifica

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Basílica de Superga  
  1. Esculies, Joan «El desconsol de Superga». Sàpiens [Barcelona], núm. 55, maig 2007, p. 62. ISSN: 1695-2014.